El primer partit de play-off d’ascens a Segona al Nou Municipal va ser totalment boig. L’Sporting B té un mínim avantatge de cara a la tornada a Gijón, on el Cornellà haurà de guanyar
JORDI MESTRES @jordimestres7
Totes les sensacions que es poden viure en un play-off les va sentir el Cornellà a la primera vegada. Desvirgat, l’equip verd va començar eufòric per a tornar-se depressiu i acabar alleujat. Tot plegat, en uns 90 minuts frenètics, dignes d’un partit de play-off. L’Sporting B no va perdonar les errades dels locals per a augmentar les seves opcions, disminuïdes després d’un fluix primer acte. El Cornellà, per la seva part, va reaccionar per a salvar l’eliminatòria. Gijón – sigui a Mareo o el Molinón – dictarà sentència. Com sempre, el més encertat en els petits detalls serà el vencedor. No pot ser d’una altra manera donada la igualtat d’un play-off d’ascens.
El tercer actor, l’afició local, va estar de 10. Conscient que fa uns anys vagaven per Primera Catalana, els assistents del Nou Municipal van animar sense descans. “Sí, se puede!” va ser el càntic més repetit. L’esforç dels homes de Jordi Roger donava veracitat a aquesta expressió, tot i que ben bé es podria haver perdut el partit… i l’eliminatòria. Com també es podria haver guanyat. La bogeria, en tots els sentits, es va apropiar de l’estadi.
Pere porta l’eufòria al Municipal
L’Sporting B, sense continuïtat en el joc, però amb una qualitat que va quedar palesa va tenir grans ocasions. Primer, un travesser als 50 segons de partit que va provocar l’esglai dels presents. Després, amb dos gols en un quart d’hora i un tercer que l’àrbitre va anular per falta de Claudio sobre Edgar. Amb ben poc, el filial asturià va capgirar una situació compromesa.
I és que el Cornellà, fidel a la seva essència, no va escatimar esforços en la pressió. Corrien endavant i endarrere els homes de Jordi Roger, esgotats físicament després d’una dura temporada però amb motivació mental de sobres davant de la gran cita. Així, Mujica va fer una xilena per a assistir a Pere, que definia a plaer. Donava primer el Cornellà i els nervis arribaven a l’Sporting, que va agrair l’arribada del descans.
L’Sporting B no perdona les errades
L’entreacte va anar de luxe al filial asturià. Asserenat, l’Sporting B només va trigar tres minuts a igualar el partit. Claudio, davanter corpulent i amb bon peu, aprofitava una centrada de Pablo Fernández per a marcar a plaer. Les dues torres connectaven. El gol va ser un autèntic gerro d’aigua freda per un Cornellà que no va perdre-li la cara al partit. Tres atacs seguits dels verds van deixar pas a un del rival, que acabaria sent letal.
En un servei de cantonada l’Sporting B capgirava el marcador i a la següent acció tornava a arribar un gol a la mateixa porteria que l’àrbitre anul·laria per falta prèvia. El somni del Cornellà s’estava convertint en un autèntic malson. Jordi Roger esperonava la graderia, ja que era un mal moment que podia costar l’eliminatòria. El tècnic va agitar l’equip, amb un doble canvi bastant ofensiu. Pep i Marc Caballé deixaven el seu lloc a Cortés i Leon.
Leon, precisament, va ser protagonista en despenjar una pilotada llarga que Mujica va aprofitar per a empatar el partit. Quedaven 20 minuts per davant, però la bogeria va deixar pas a la calma. L’Sporting B, gens adaptat a les característiques del Municipal, va fer un pas enrere i el Cornellà un endavant que no li va donar per remuntar. El resultat no és bo, però l’entrega sí. El Cornellà ja sap què és un play-off d’ascens a LaLiga123 i el play-off ja coneix qui és el Cornellà.