És la seva primera temporada al capdavant del primer equip de la Fundació Esportiva Grama encara que José Antonio García Escribano sempre ha estat lligat a un projecte que va néixer amb Antonio Morales. L’objectiu colomenc està en el més alt
@ManuelSeguraM
Com a futbolista va destacar per la seva classe i pel seu estil. Com a persona, José Antonio García Escribano també marca la diferència i aquesta va ser una de les moltes qualitats que va veure des d’un principi l’actual president de la Fundació Esportiva Grama, Antonio Morales, des que es van conèixer en Santa Coloma.
Per a aquest exbancari ha arribat l’hora de liderar un projecte ambiciós en el qual a més de ser favorit ho ha de demostrar. El líder de la Primera Catalana mira el futur amb humilitat i amb ambició.
Com a jugador va passar per equips com San Francisco Javier, Damm, Sabadell, Cartagena, L’Hospitalet, Vilafranca, Palamós, Olot i UDA Gramenet, on es va retirar amb 34 anys. Com a tècnic va passar per Gramanet, Badalona, Figueres, L’Hospitalet, Cornellà, Blanes, Santboià, Martinenc, RCD Espanyol (DH juvenil i cadet) i des de juliol d’aquest 2017 la Fundació E. Grama.
Per què va tornar a assumir una responsabilitat de màxima direcció com pot ser la Fundació Grama després del seu pas pel futbol formatiu de l’Espanyol?
Perquè Antonio Morales acabava de crear la Fundació Grama i allà vaig arribar fa sis anys com a director esportiu; el febrer del 2017 vam acordar el meu adéu. Amb l’ascens a Primera Catalana va arribar la proposta d’Antonio de ser entrenador de l’equip.
És l’entrenador que està obligat a pujar a Tercera, sí o sí. En el club no hi ha un altre objectiu
L’objectiu de la Fundació és claríssim: l’ascens. El nostre objectiu ha de ser treure el màxim rendiment de la plantilla i aconseguir pujar. Els tècnics volem fer-ho tan bé com sigui possible.
Això no val, Escribano. Només val pujar o pujar
A veure. Ser quart no és l’objectiu de la Fundació, ni de bon tros, però la nostra primera obligació és treure el màxim rendiment a cada moment i és el que estem mirant
La Fundació E. Grama mira cap avall?
No, amb Morales només es mira cap amunt però amb respecte.
La F.E. Grama és dels equips amb més pressupost de la categoria
Això dels pressupostos, com tots sabem, és relatiu. El que té aquesta entitat és que no s’amaga i tot està molt clar. Dubto que sigui el pressupost més gran, no sé el dels altres, hi ha equips amb menys, segur, però algun més hi haurà amb major. Així, allò de fitxar jugadors per proximitat geogràfica, encara es fa per a formar un bon equip.
Segur que ja han notat que són l’equip a batre en la categoria
Sí. En principi érem un de més, però ara som primers i és normal. Jugar contra el primer significa moltes coses, és lícit.
L’única ‘espina’ es diu Manresa. Imaginem que ja esperen amb ganes el partit de la segona volta en el Congost?
Miri, recordo que aquell dia no vam merèixer perdre; altres dies, sí, però davant el Manresa, no. En cada partit cal fer el màxim. Al març serà un partit important encara que no hi ha res personal; ja signaria perdre allà i quedar campions. Ja signo amb un somriure. Cal ser humils sempre.
Es tracta de pujar de manera directa, sense cap promoció
Jo no sóc més que ningú i no vull pecar de prepotència. L’ascens cal lluitar-ho. Seria ideal pujar primer o tenir tots els punts ja al març però és impossible. Al final quedarà un campió i un subcampió i caldrà destacar la feina de tots els altres participants
Parli del seu equip, màxim conjunt realitzador (46) i menys golejat (12) amb una plantilla potentíssima, amb nou nacionalitats. Com es fabrica un equip campió?
Amb molt interès i amb dosi de sort. Hi ha jugadors que un equip ho fan fenomenal i en uns altres, no. Tenim una plantilla de molt nivell perquè ho demostren amb el seu rendiment
La personalitat de Toni Texeira marca a aquesta F. Grama en el camp?
Bastant. És un dels nostres pilars per la seva posició, per la seva experiència i perquè dóna molt a l’equip. No vull molestar a ningú perquè tots són importants però la gent que més pot donar per experiència són Texeira i Roberto. Afegeix Lolo, Cristóbal, etc, etc…. tots, de debò. Cadascun en el seu lloc.
Té una plantilla de Tercera, clarament
Tinc una plantilla que pot competir perfectament a Tercera però amb humilitat. Jo entenc la vida així i cal seguir en aquesta línia per a aconseguir l’objectiu. Estem contents del treball de tots.
Quins són els rivals que té marcats en vermell d’aquí al final?
Tots els que estan a dalt com el Llagostera, per exemple. En el futbol estan les ratxes i hi ha molta gent que treballa molt bé i es veu en els camps. Can Vidalet treballa molt bé i pot lluitar per estar aquí, Montanyesa, Manresa i Manlleu, entre altres, també.
Quan es parla de la FE Grama apareix ineludiblement Antonio Morales. La seva experiència facilita el treball d’un tècnic?
Sí. Ens coneixem fa molts anys i les hem passat de tots els colors, però jo sóc un empleat, no ens oblidem. Cal treure el rendiment que demana la Fundació. Tots els tècnics estem molt agraïts a Antonio i a la junta per haver-nos donat l’oportunitat d’estar a la Grama i poder seguir pujant esglaons en el seu projecte. Jo estava en el ‘bagul dels records’ i em va rescatar, per això cal posar els cinc sentits.
Bé, ara vostè ja és cent per cent futbol..
Sí. Ja estic prejubilat del banc. Tinc carnet nacional i a hores d’ara de la vida només penso en aquest plantejament en Primera Catalana. Tinc 61 anys i estar amb gent jove és meravellós, només se’ns poden enganxar coses bones. Tenim molta gent amb 20/21 i varis de 30 que podrien ser fills meus.
Ha insistit en diverses ocasions en aquesta entrevista a l’hora de parlar del seu equip de col·laboradors. Per què?
Perquè els meus companys de viatge són molt importants. Aquí estan Luis María Hernando, segon entrenador, molt preparat i amb molta personalitat. Si fos president, el fitxaria com a primer entrenador immediatament. Javi Hernández, preparador físic, amb gran recorregut com Espanyol B, Martinenc, etc i que és capaç de treure el màxim rendiment de tota la nostra gent, té capacitat per a aconseguir-ho. També està Allen Navarro, entrenador de porters que és un més dels nostres i Emilio Montagut, un ‘tot terrè’ que ens ajuda en tot