Edgar Hernández admet que tenen “possibilitats mínimes”, però també que “un golet ficaria la por al cos a l’Atlético”. El golejador del Reus, en plenitud personal i professional, espera donar la campanada al Manzanares
JORDI MESTRES @jordimestres7
Edgar Hernández Marcé (1987) és l’home de moda de l’equip de moda. La continuïtat que li ha donat el Reus ha retornat aquell davanter infal·lible que va meravellar al Narcís Sala. Aquesta temporada veu porta amb facilitat i és la referència ofensiva de l’equip. Sense anar més lluny, un gol seu va classificar els roig-i-negres pels setzens de Copa del Rei. Ara toca visitar el Vicente Calderón després de perdre l’anada (1-2). Festa o oportunitat? Edgar ho té clar i creu que s’ha de gaudir, però no descarta la classificació del seu equip. No veu impossible marcar dos gols a un estadi on només hi ha guanyat el Barça aquesta temporada.
Com afronta el Reus la cita històrica del Vicente Calderón?
És un partit il·lusionant. Tots sabem que aquest tipus de partits no es viuen sempre i segurament serà l’únic. Ho hem d’afrontar amb motivació per jugar en un estadi així. A partir d’aquí intentar equiparar les forces com vam fer aquí a casa i perquè no aprofitar les mínimes possibilitats que tindrem.
En el partit d’anada el Reus va gaudir competint. Per a la tornada el camí és aquest?
Aquest camí va ser el que ens vam marcar en el primer partit de l’eliminatòria a casa. Sabem que l’Atlético és millor físicament i tècnicament. Tenen més intensitat. Nosaltres amb motivació, il·lusió i ganes de fer-ho bé vam estar al nivell. La idea és la mateixa. És molt difícil, però per què no somiar i fer-ho bé?
Marcar dos gols i no encaixar-ne cap és un miracle?
És possible marcar dos gols i no encaixar-ne cap. Les opcions són mínimes, però pitjors situacions s’han vist. Ells saben que nosaltres competim bé i hem d’intentar ser sòlids defensivament i fer un golet que els hi fiqui la por al cos.
Li agradaria marcar-lo a vostè?
A mi i a qualsevol company li agradaria fer un gol en un escenari així. El més important seria no marcar jo i passar l’eliminatòria.
L’Edgar Hernández de Sabadell no té res a veure amb el de Reus. Què ha canviat?
El que canvia és la continuïtat, bon tracte i confiança que m’estan donant aquí. Això provoca que doni el meu nivell. Estic molt content tant per mi com per l’equip.
Quan Edgar Hernández va marcar el gol contra el Lleida Esportiu que classificava el Reus pels setzens va sortir aclamat de l’estadi. L’afició l’estima.
Em sento estimat des del primer dia que vaig arribar a Reus. Estic molt orgullós i aquesta és la il·lusió que em fa jugar cada partit com si fos l’últim. Per ells.
Play–off, setzens de Copa del Rei i lideratge sòlid a la lliga. Les gestes del Reus no són casuals?
Si es fan bé les coses en tots els àmbits arriben els resultats al camp. Nosaltres estem molt recolzats per la gent de la directiva i el que s’està fent el Club de Futbol Reus Deportiu és cosa de tots els que en formem part.
Natxo González va dir contra l’Eldense que el Reus no va ser el Reus. Ho comparteix?
Sí que és cert. Sabem que portem tres partits a casa que no estem donant el nivell que acostumàvem. Això del futbol al final és tornar a retrobar-se. Saber que l’entrenador exigeix ens farà encara més grans. Aquest és el camí que hem de buscar. Seguir buscant aquest joc que sempre s’ha fet aquí a Reus. El bloc que s’ha format des de l’any passat i la maduresa ens faran arribar a l’èxit.
Les desgràcies que van passar amb Marc Sellarès i Jaume Delgado han reforçat aquest bloc?
Exacte. Al final som una família. El vestidor és un conjunt molt fort, que s’ha fet encara més fort amb aquestes desgràcies que ningun company ni amic vol. Aquest grup tan fort del vestidor es veu reflectit al camp. Cada victòria és una satisfacció poder dedicar-se-la a ells. Les desgraciades notícies ens fan més forts, però hem de seguir endavant. Millorar per ell i per tothom.
Els seus nens de l’Sporting Gavà aniran a Madrid?
No poden venir. Més d’un volia, però l’escola i els entrenaments ho impedeixen. No és una data que els hi vagi bé a ells.
Segueix vivint a Gavà?
Sí. Ara estic amb la família. Tinc el fill, la dona i l’Sporting Gavà. Fa dos mesos va néixer el nen i tots estem molt contents. Ens dóna tot a tots.
Com es diu?
Es diu Dante. A la dona i a mi ens agradava un nom diferent i ens va convèncer aquest. També tinc tants nens a l’Sporting Gavà que no sabia quin nom posar per a què no coincidís amb ells.
Entre una cosa i l’altra està en plenitud.
Ara mateix és un dels millors moments de la meva vida, per no dir el millor. Ha nascut el meu primer fill, em trobo bé físicament, estimat al club i els resultats arriben.