Manolo González ha salvat dos anys consecutius al Badalona jugant a l’estret Montigalà. Espera que en els dos que li queden de contracte pugui gaudir del nou estadi per a consolidar el seu projecte
JORDI MESTRES @jordimestres7
Manolo González coneix Badalona com ningú, encara que sigui gallec. Ens condueix a un bar a pocs metres de Montigalà per a fer l’entrevista, on, casualment, hi ha bona part de la plantilla del club. Això és el Badalona, històric, però modest i familiar. Encara més després de l’arribada d’aquest entrenador de Folgoso do Courel, que no té por a la feina ni als reptes. Ha assumit la secretària tècnica del club i, en moltes ocasions, és un dels seus portaveus. No té por a defensar-lo de qui calgui, ja que entre el Centenari i Montigalà hi ha passat 9 anys. Li queden dos de contracte, que els viurà al nou estadi. Un horitzó que s’obre després de dos de ‘purgatori’ a una capsa de llumins com el camp actual. Adaptar-s’hi ha estat claur. Saber-hi jugar, perquè segons Manolo González s’hi pot, també.
Quin balanç fa d’aquesta temporada?
Estic content perquè ha estat un any complicat, amb un equip nou. Ens hem salvat faltant un mes pel final i era el que volíem, arribar al camp nou amb l’equip a Segona B. Això ens permetrà fer una temporada bona l’any de l’estrena i no patir.
Quina nota li posa a l’equip?
Un 7. Penso que a vegades ha estat irregular i en algun moment podríem haver fet les coses una mica millor. La temporada, tenint en compte els problemes, és d’un notable.
Era molt difícil fer una temporada com la primera. L’entorn és conscient de què allò, ara mateix, és una excepció?
No és normal. Primer s’ha de salvar la categoria aviat i es va donar això. Vam tirar cap amunt per guanyar molts partits seguits. El que espero que sigui habitual és salvar-nos una mica més aviat. D’haver estat millor a casa aquesta temporada ho haguéssim aconseguit abans.
Aleshores jugar en un camp petit no és un avantatge?
Al final el que compta és treballar bé l’equip. La qualitat d’un futbolista en un camp petit es nota molt més. El camp petit no et dóna més opcions de guanyar partits.
Sense Abraham aquest any s’ha perdut qualitat?
S’ha notat, perquè Abraham va marcar 13 gols, va donar assistències i va destacar. L’errada no és que Abraham hagi marxat. Ho va fer perquè tenia una oferta millor. L’errada ha estat no trobar un jugador que ens doni un rendiment similar. Un tipus d’Eugeni, que ha marcat 7 gols a la segona volta. Penso que l’Eldense sí els ha trobat i això et dóna un plus.
Cada vegada costa més trobar bons jugadors?
Cada vegada surten menys jugadors i els equips més potents els fitxen abans. El nivell baixa cada any i costa de trobar jugadors dels d’abans. Aquest futbolista diferent, que avui en dia no hi són. El futbol base ha empitjorat i no s’hi treballa millor que abans. Això fa que passi el que ha passat ara.
Els equips han prioritzat fitxar a formar?
Està passant aquí i a totes banda. A Badalona quan destacava un jugador el fitxava un equip gran. Deien que no arribaven jugadors al primer equip, però era perquè marxaven al Madrid, el Barça, l’Espanyol o el Villarreal. Els juvenils del Barça no han tingut un nivell bo i és el que està passant. Avui en dia els entrenadors del futbol base pensen més en entrenar per a ells que per als jugadors.
Què en pensa dels fitxatges d’aquesta temporada de Barça B, Villarreal B o Valencia-Mestalla?
Cadascú té la seva política. Com a política de filial jo entenc el que ha fet l’Espanyol B. No és una crítica a ningú, sinó el que jo sempre he entès per un filial. Amb jugadors joves i un límit d’edat. Està canviant la dinàmica i cadascú fa el que creu millor.
Li queden dos anys de contracte. En el seu cas es pot parlar de projecte?
Costa molt treballar amb previsió, perquè depens molt dels resultats. De l’estabilitat econòmica… potser necessitem algun recurs més per a armar un equip competitiu. Intentarem fer-ho aquest any i de cara a l’últim mantenir-lo.
Ja hi està treballant?
Sí, ja estic en les renovacions, baixes i mirar jugadors per a la temporada vinent.
Un entrenador de Segona B no té mai vacances?
Poques, tenim poques. A més, aquí no hi ha secretari tècnic i això fa que s’hagi de treballar més del compte. Estic encantat d’estar aquí a Badalona i la feina m’agrada. Si la faig bé repercutirà en l’equip i en mi també.
Quants anys ha estat a Badalona entre futbol base i primer equip?
Set al Juvenil A i dos al primer equip.
És casa seva?
Sí, són moltes temporades ja.
I coneix molt bé els seus aficionats, com per a criticar l’entorn per no entendre la situació del club?
Crec que el Badalona és un club gran i històric. Mereix estar a dalt, però la gent ha de mirar els condicionants i ser conseqüent. És normal que vulguin que guanyem cada setmana. Si perdem no poden marxar contents, però durant el partit han de recolzar.
Què canviarà amb un estadi nou?
Serà més atractiu pels jugadors que volem fitxar. Millorarà els recursos econòmics, amb més opcions de publicitat. Sobretot jugar a un camp de Segona B, no com el que tenim ara que és un camp d’entrenament.
Estarà llest a l’octubre?
Ja fa anys teníem el Centenari, un camp antic, i després Montigalà de forma temporal. La gent vol tenir el camp que pensa que el Badalona mereix de fa anys. Els camps de Segona B no s’assemblen al que tenim i volem tenir-ne un.
Canviarà també la manera de jugar.
De fet tothom que em coneix de fa anys em diu que al juvenil jugava des de darrere, però cada camp requereix coses diferents. Hem fet partits a camps grans on hem jugat bastant bé.
En camps petits no es pot jugar a futbol?
Sí que es pot jugar, però ha canviat tot. La societat no és com abans, quan jugaves al carrer amb quatre amics i ara ja no. Es jugaven més hores i la qualitat era més gran. En un camp petit es nota molt si tècnicament ets bo. Has de pensar molt ràpid.
S’ha deixat d’entendre el joc?
Potser sí. Tinc un jugador que tècnicament no és el millor de la categoria, però sí entén el joc com Toni Lao. Pot fallar l’execució, però sempre sap què ha de fer.
Quin és el límit d’un entrenador per a no ser sancionat?
És una categoria semiprofessional. Durant l’any es juguen diners, el teu càrrec… potser em foten fora de Badalona i no torno a entrenar a Segona B. Sempre que no faltis al respecte, no s’hauria d’expulsar. Les sancions són desmesurades i és una vergonya. Els entrenadors som un col·lectiu que no ens unim per a res, doncs seguirà passant l’any que ve.
Part de culpa és dels mateixos entrenadors?
Sí, perquè tu t’has de plantar. No pot ser que per una protesta et caiguin dos partits i un jugador que lesiona a un altre no se’l sancioni. Com tampoc a l’àrbitre que falseja un acta. No tenim cap tipus de poder. El tenen els àrbitres, que la gran majoria són honestos, però hi ha algun que no.
Si la Segona B no fos semiprofessional no hi haurien impagaments?
La veritat és que sí. Però han de pagar, perquè per sobre de tot està AFE que ho obliga. És una vergonya, perquè qualsevol treballador vol cobrar a final de mes. Si et prometen 3000 ha de ser perquè te’ls poden pagar. Són coses que no acabo d’entendre. Si em trobés en la seva situació seria una putada.
AFE està pels jugadors, però els entrenadors sí que estan desemparats.
A menys que hagis estat ex jugador professional, sí.
Com veu el play-off?
Penso que el campió hauria de pujar. No sé la manera, però ser campió és molt complicat i algun premi has de tenir. El play-off és una loteria, perquè et jugues una temporada en dos partits. Tan de bo pugin els quatre del grup 3. Seria una cosa bona perquè s’hi veuria el nivell que hi ha hagut.
Doncs en l’actual sistema mai ha pujat cap quart.
Tu pots fer una temporada espectacular, quedar primer i no pujar de categoria. Jugar una eliminatòria contra un altre campió per pujar no és un avantatge. Pujar ara mateix és un miracle.
L’única oportunitat d’entrenar a Segona per a molts entrenadors és pujar el teu equip de Segona B.
Penso que sí. Si no és ex jugador de Primera Divisió és molt complicat que et donin un projecte professional. La resta hem de pujar i que un cop ho haguem fet confiïn en tu. Puges a un equip i acabes anant al carrer a les cinc jornades. Als ex jugadors no els hi passa i no se perquè.
El seu somni és entrenar el Lugo?
M’agradaria molt. Seria un somni perquè és l’equip de la meva terra. És bastant realitzable, més tangible. Seria també un miracle.
Li agradaria ser profeta a la seva terra?
Estaria bé, la veritat. La gent d’allà té estima per la seva terra i entrenar-hi en una categoria bona, com la Segona A, encara molt millor.
Paraula d’una persona de Folgoso Do Courel.
Vaig néixer allà i hi vaig viure fins els tres anys. Sempre hi he anat quan he pogut. Em tira molt i em sento gallec.