Triguerinho, com l’anomenava Lluís Payarols al Carrusel Catalunya, fa un repàs de les infinites anècdotes que li ha donat la seva carrera de 20 temporades. La segona part de l’entrevista està servida
JORDI MESTRES @jordimestres7
Santi Triguero va arrassar al vestidor de Catalunya, com ho fa quan es vesteix de curt. Va gaudir d’aquella experiència com un nen i va exprimir-la fins l’últim segon. Messi no li va donar la samarreta, però sí Banega. No va ser l’únic que va prendre aquella nit. Va sortir amb dues bosses plenes de roba, que va compartir amb els seus companys. Sense ells no hagués arribat fins allà. Tampoc sense la seva dona Lourdes. ‘Santa Lourdes’, com l’anomena ell, ha estat el pilar fonamental per a que encara, amb 39 anys, segueixi golejant. El Guillem i el Santi, els seus dos millors gols, l’omplen. Santi Triguero té la vida muntada i encarada i es fa estimar. Sant Andreu no l’oblida i ell tampoc a una entitat que li té “el cor robat”.
En aquell Catalunya-Argentina va jugar contra Messi. Messi 298 gols a la lliga i Santi Triguero 286. Què li diu aquesta dada?
Què em diu això? Que aquest paio és un animal perquè té 11 anys menys que jo. És una bèstia. Messi és Messi. Igual que cada 75 anys passa el cometa Haley. I dins d’aquesta casualitat m’ha tocat jugar contra ell i que en gols a la lliga estiguem parells. Això quedarà anecdòtic per mi. És com si a un jugador de bàsquet de carrer el comparen amb Michael Jordan. Li vaig demanar la samarreta i em va dir: “lo siento, se la doy a Piqué”. La mare que el va parir. Tinc a casa la de Bànega. Aprofitava els serveis de banda per anar demanant samarretes. Jo la meva no li donava i em pregunta: “¿con quién juegas tú?”. Li dic, ostres si t’ho explico és molt llarg. I li vaig acabar donant la meva, no sé perquè la utilitzarà, però la té. Després entro al vestidor. Higuaín, Gago i Zabaleta hi estaven i els hi dic: “los pantalones”. Se’ls van treure a la capella de la moreneta. Per nosaltres a Vilanova va ser un rebombori. Em vaig dutxar i quan acabo, tot sol, no vaig voler anar-me del vestidor sense ficar-me a la piscina. Com un nen a Port Aventura. Gaudint fins a l’últim segon. L’utiller em va dir si volia alguna cosa, ja que alguns jugadors havien tirat les samarretes. No vaig dubtar i li vaig dir que tot el que hi hagués m’ho emportaria. Tot. Els hi vaig donar als meus companys, perquè si jo estava allà era gràcies a ells. Total, que vaig sortir a la zona mixta amb dues bosses de brossa amb roba.
En té més?
I tant. Hi estava Valdés. Arribo el primer dia i em diu que el que fes falta. Ell i Gerard López. Em feia il·lusió fer una foto amb ell. Cap problema. Fem un partit , en el que quedem 3-3 i marco un jo a Valdés. Em va regalar els guants i l’endemà al Camp Nou les botes. Amb Piqué, em toca anar al seu costat a l’autocar. Acabava de fitxar pel Barça i em va deixar les seves botes signades a la meva guixeta: “Felicitats pel teu debut amb la selecció catalana. Gerard Piqué”. També vaig agafar tot el que hi havia del Barça al vestidor. Carles Naval em va donar permís, sempre i quan no estiguessin dins de les taquilles. Tot, menys les de Messi. Perquè era molt maniàtic amb això.
Quan juga, li recorden l’edat que té? Hi ha menys respecte al futbol?
Això fa uns anys potser sí que hi havia més insults de la gent del públic. Dins del camp, en general, et respecten. Perquè saben el que costa. Que em diguin el que vulguin qui ho faci, però els números estan allà.
Amb aquests números, li ha quedat alguna cosa per a fer?
M’ha quedat haver provat més amunt. Segurament, de ser així, no estaríem fent aquesta entrevista. Tot i això, no m’arrepenteixo de res.
Arribarà als 300 gols?
És un dels meus objectius. Ara no tiraré de tòpics. Si faig gols, ajudo al Vilafranca. Si marca un altre, perfecte, però jo els vull marcar. L’important és guanyar, però, coi, jo també vull marcar. Està clar. El dia que no tingui aquesta gana ho deixaré. Això és el que em fa competir. Si m’hagués conformat, fa temps que estaria retirat.
No té al cap la retirada?
No. A dia d’avui no. Quan acabi l’any, em faré un plantejament. Sé el que pensa l’entrenador i també que no regalen res.
No és egoisme a nivell familiar?
Amb això estic molt d’acord amb tu. La meva dona no és una dona, és una santa. El que jo he arribat a fer pel futbol cap dona normal ho hagués aguantat. Tota la vida ha respectat la meva passió pel futbol. Sé el que és deixar els nens a casa, amb febre, malalts i plorant perquè tenia entrenament. Una altra m’hagués dit que no tornés.
A la seva dona li agrada el futbol?
No li agradava. Ara sí. Li agrada veure el Vilafranca i els equips on jugo jo. Veu que és un futbol diferent. La passió existeix igual, tot i que econòmicament i a nivell mediàtic no som ningú. Valoro el que està fent ella per mi. Això és un gran què. Sé que ella ha sacrificat moltes coses que li hauria agradat fer perquè jo tinc els caps de setmana hipotecats.
Quin és el millor contrari al que s’ha enfrontat?
El Gorka Garagarza del Girona. El Raül Agné, aquest era un central atleta, fort i que si volia no tocaves bola en tot un partit. Javi García de L’Hospitalet era un fenomen. Li he vist fer coses amb la pilota espectaculars i com a persona espectacular.
S’enrecorda de Triguerinho?
Això el Lluís Payarols al Narcís Sala ho va dir per la ràdio i per megafonia. I tant que m’enrecordo.
No va celebrar el gol contra el Sant Andreu.
El Sant Andreu em té el cor robat. Vaig estar tres anys i em vaig sentir tan estimat per tothom… Els andreuencs encara tinc contacte amb ells. Quan marco contra el Sant Andreu no em surt celebrar-lo i quan acaba el partit em fan una ovació que se’m posa la pell de gallina. Alguna cosa bé deuria fer quan tenen aquest record de mi.