El golejador clàssic del futbol català dels últims 20 anys al futbol català no es cansa de superar registres. Amb 39 primaveres, ‘Triguerinho’ ha arribat als 200 gols a Tercera i frega els 300 a la seva carrera
JORDI MESTRES @jordimestres7
Santi Triguero Blanch (1976) és tota una institució al futbol català. L’instint assassí que té com a golejador contrasta amb la pedagogia que transmet parlant des de la seva vocació de docent. És un mestre, dins i fora del terreny de joc. Seria impensable que qualsevol futbolista fos pitxitxi de Tercera amb quasi 40 anys, però si per alguna cosa es caracteritza Triguero és per la seva persistència. Sempre ha tingut clar què vol i les seves prioritats. Sap que el futbol no és per sempre, però al mateix temps l’està exprimint al màxim. Tot plegat, gràcies a l’indispensable suport familiar i a uns valors que l’han portat a aconseguir el cel sense deixar de tocar de peus a terra.
200 gols a Tercera. 293 en total. Al final són xifres, però que han costat 20 temporades en actiu.
Costa molt. Ja t’ho dic jo. Hi ha molt sacrifici, treball i entrenament invisible i evidentment que et respectin les lesions. Són circumstàncies que han de coincidir i també has de jugar. El sumatori, temporada rere temporada, deriva en això.
No deixa de ser curiós que amb 38 o 39 anys està més afinat de cara a gol que potser amb menys edat.
Abans hi havia animals com el Miki Albert o el Dani Planagumà i aquests et treien el pitxitxi. És curiós que amb 38 anys sigui pitxitxi de Tercera quan amb una edat millor no ho he estat. Aquestes coses van com van i em sento a gust jugant a futbol.
Costa menys fer gols ara que abans?
No. Fer gols per mi no és fàcil. És un do. Tampoc sé explicar-ho. M’enrecordo que l’amic Manolo Márquez va dir en una roda de premsa de fa 10 temporades que “Triguero tindrà 40 anys i seguirà marcant gols”. El tio la va encertar. Són coses que es tenen. No seré fals humil i sí t’admeto que m’agrada fer gols.
És el que més li agrada?
Sí, clar. La sensació que et dóna el moment que la pilota entra és brutal. L’adrenalina que sents no és comparable a res i és el que més agrada als davanters.
Tots aquests gols els ha fet en categories amateurs. Per què no va decidir donar el pas a categories superiors?
Recordo que tenia 24 anys i van venir equips de Segona B de Catalunya i la resta d’Espanya a buscar-me. En aquell moment, vaig prioritzar acabar la carrera. Era molt conscient d’això, de que al final el que et dóna de menjar sempre és la feina. Quan acabo la carrera, m’ofereixen una feina fixa a l’Escola Pia de Vilanova , que és on treballo actualment. A dia d’avui no m’arrepenteixo de la decisió. Si en el seu moment no m’haguessin ofert aquesta feina sí que hagués tastat més la Segona B.
No se n’arrepenteix, però sí que queda la sensació de: i si…
Si la meva àvia tingués rodes, seria la meva bici, no? Et quedes amb la sensació. A més, he tingut entrenadors que m’ho han dit. També amics, que em comenten: Santi, haguessis pogut jugar a Segona B. Sí que tinc la sensació de que ho podria haver fet. D’altra banda, tal i com m’ha anat la vida fins ara, no me n’arrepenteixo. Tinc una feina i jugo a futbol. Gaudeixo de les dues coses. Al míster li dic que té el pitxitxi més barat de la Tercera espanyola. Ho faig perquè m’estimo aquest esport.
El que més ha canviat al futbol en aquestes 20 temporades són els diners que s’hi mouen?
Per mi hi ha dos canvis molt bèsties. Un és l’econòmic. Abans a Tercera es pagaven molts diners i els retirats de Primera o Segona A feien els últims anys a Tercera. L’altre és la mentalitat de la gent jove que puja. Abans les coses es valoraven molt més perquè te les havies de guanyar, les havies de demostrar. No només al futbol, sinó a nivell de família. Aquests valors porten als hàbits per a aconseguir les coses. Quan no els tens clars porta al fracàs. En tots els aspectes. Està clar que al futbol pots jugar o no fer-ho i si no ho fas l’opció fàcil és anar-te’n a jugar a futbol sala amb els col·legues i sortir totes les nits o la difícil de demostrar que l’entrenador s’ha equivocat. Creixell no em volia al Sitges i va acabar oferint-me morterades per fitxar-me per Segona B. Al final, si t’esforces, tot arriba.
Aquests valors els intenta transmetre al vestidor?
No al vestidor, sinó als meus alumnes. A un vestidor no estàs a temps de transmetre-ho. Són adults i en general ja no els tenen. A nivell docent, sempre intento que hi hagi uns mínims. Quan jo era juvenil, escoltaves un veterà i parlava Déu nostre senyor. Ara ho penses i dius quina raó tenia aquell paio, encara que tingués ganes d’enviar-lo a pastar fang. El que es ven és Messi, Neymar i aquesta no és la realitat. És la d’un 1%.
Està fent mal el Barça en aquest sentit?
No, el Barça, no. Està fent mal l’entorn, el producte que es ven. El Barça pot fitxar Neymar pel que hi ha darrere. El meu fill em demana les botes de Neymar i són unes de plàstic que valen 40 euros. Si no ets Messi, es pensa que no serveixes per a res. Jo al meu fill li dic que jugui, que s’ho passi bé i que quan es cansi canviï d’esport.
Aquests valors són importants i el millor exemple és Santi Triguero. Debutar amb la Selecció Catalana, desgraciadament, no és molt comú en futbolistes amateurs.
Això va ser un premi perquè Gratacós va tenir els pebrots de convocar-me. També li deurien dir a Cruyff i Gerard López, però s’ha acabat. Aquells 16 minuts amb Catalunya van ser per la cua del futbol professional, amb un munt de categories i milers de jugadors que també existeixen. Si no estiguessin, el que hi ha a dalt no funcionaria. No el volen donar, per què no ven.
No comparteix que no es convoquin amateurs amb la Selecció?
Correcte.
Si tingués a Gerard López a davant què li diria?
En aquella selecció catalana el Gerard formava part de la convocatòria i va seure’s al meu costat durant el dinar. Gerard em va dir que trobava bé que vinguessin jugadors de Tercera amb Catalunya. Em va causar una molt bona impressió. Penso, però, que si aquell dia em diu això i quan és seleccionador ho deixa de fer… aquí hi ha alguna cosa que se m’escapa.
Continuarà…