En Xavi Roch deixa la presidència d’un CE Catllar, pràcticament sanejat i amb un futur prometedor. Delegat, entrenador i president del club dels seus amors, s’acomiada
@CarolaUgri
Marxa amb el cap ben alt i amb la satisfacció de la feina ben feta. En 4 anys, en Xavi Roch i la seva junta han aconseguit capgirar una situació dramàtica i convertir al CE Catllar en un club social, econòmica i esportivament estable i on els núvols negres queden ben lluny.
Parlem amb en Xavi sobre tot el treball fet i sobre un futur ple d’esperança. Abans de tot, voldria preguntar-te com estàs vivint tota la situació que estem patint.
Bé. Amb tranquil·litat, respectant les normes de seguretat i amb optimisme ara que, sembla que, a poc a poc, estem veient la llum al final del túnel. Esperem que aviat puguem recuperar la màxima normalitat possible dins la gravetat i aprenguem d’aquesta lliçó que ens ha donat la naturalesa.
Entrant en matèria, fa uns dies sortia la notícia que deixaves la presidència del Catllar. Quins són els teus motius per prendre aquesta decisió?
El principal motiu és que la Junta i jo quan van agafar el club van decidir no estar més de 4 anys al càrrec i així ho estem fent.
“Esperem aprendre d’aquesta lliçó que ens ha donat la naturalesa”
Què et porta a fer-te càrrec del club?
El meu sentiment cap a un club on he jugat tota la meva vida. Em feia patir la situació en la qual és trobava i em resignava al fet que, per culpa de les dos anteriors juntes, pogués desaparèixer. En aquell moment, uns socis i jo vam decidir apostar per intentar posar al dia el club i per deixar-lo on es mereix un club centenari com el CE Catllar.
En quina situació us el trobeu a la vostra arribada?
En una situació molt dolenta en tots els aspectes. Econòmicament, trobem un club amb un deute de 64.500 €, amb proveïdors que volen cobrar, amb demandes als jutjats… Socialment, existeix una fractura entre el club i el poble, el que provoca que, tan sols, comptem amb 56 socis quan havíem tingut 150 i esportivament, el primer equip milita a tercera regional mentre que el futbol base el componen 2 equips amb, només 40 nens. En resum, trobem un club potes amunt.
Quines van ser les primeres decisions que vau haver de prendre?
Primer, posar l’equip en mans d’un entrenador de la casa i exjugador i intentar muntar un equip el més competitiu possible amb gent de la casa, del poble i dels voltants, això sí, deixant clar que no cobrarien cap mena de dieta. A partir d’aquí, aquell primer any, vam destinar tots els ingressos de les subvencions que ens proporcionava l’Ajuntament a pagar les coses més urgents com proveïdors, fer front a les 2 demandes que teníem interposades al jutjat… Va ser un any dur on van prioritzar pagaments i on traiem el 40% dels deutes.
“Deixem un club al dia i amb diners a la caixa”
I, en quin punt el deixeu?
Deixem un club, totalment, al dia i amb diners a la caixa i amb un únic deute de 23.000 €, el qual és d’un sol proveïdor, qui és un exdirectiu i amb qui ja hem parlat perquè la propera junta pugui reunir-se amb ell i tancar aquest assumpte. Pel que fa, a l’altres aspectes, deixem el club amb 103 socis, amb 8 equips i 71 nens al futbol base i amb el primer equip a Primera Catalana.
El que és innegable, són les grans temporades a nivell esportiu que heu viscut, oi?
Totalment, els resultats han estat immillorables. El primer any s’aposta per José Mora, un entrenador amb molta experiència a la comarca i s’aconsegueix l’ascens a segona catalana. Tot i això, es decideix que Mora no continuï i arriba l’Àlex González amb qui l’equip torna a pujar. Avui dia, militem a primera catalana on estem molt ben situats i el futbol base segueix creixent, tot i ser, un equip humil i de poble. Si hagués de posar nota a aquestes temporades, posaria un notable alt, sense cap mena de dubte.
Quina valoració fas d’aquests anys com a president?
No m’agradaria valorar, tan sols el meu treball, sinó el de tota la Junta Directiva. Una Junta Directiva formada per 7 persones, de les quals dues van haver de deixar-ho pel camí per problemes personals i que són en Francisco Cáceres i en Carles Guillen i, als quals, vull donar les gràcies públicament pel la gran i important feina que han fet. Unes gràcies extensibles a la resta de la Junta. Dit això, crec que ens podem sentir orgullosos de la feina que hem fet perquè ho hem fet per un sentiment, sense rebre res a canvi, deixant-nos moltes hores, amb molta dedicació i al final s’estan veient els fruits.
“Ens podem sentir orgullosos de la feina que hem fet”
Com veus el futur més immediat del club?
Penso que si les coses es fan bé, el club té uns números que li permeten veure el futur amb tranquil·litat. Està en una molt bona situació social i econòmica i, esportivament està situat en la millor categoria on podria estar.
Per tancar, m’agradaria saber la teva opinió sobre la finalització de temporada en el futbol no professional.
Partint del fet que la FCF tenia una patata calenta damunt de la taula, si miro pels interessos del CE Catllar, al no haver descensos, lògicament, ens ha beneficiat