Juan Aranda, el ‘Torero’ del futbol català, prossegueix el seu camí a Logronyo després de dedicar tota la seva vida a casa nostra com a delegat, com va fer amb Mirandés i Eivissa. Personatge volgut i valorat en tots els seus destins, té nous reptes
redaccio@futbolcatalunya.com
Sempre ha estat un personatge lligat al futbol català i, quan va sortir per a treballar com a delegat o cap de material a Miranda de Ebro o a Eivissa, va endur-se la senyera de Catalunya. Juan Aranda segueix com el primer dia.
Lleial a l’amistat i amb les idees clares per a ajudar a qualsevol protagonista del nostre futbol, el ‘Torero’ (una altra passió) del futbol catalá obre ara les portes de La Rioja. Per cert, està a punt de començar a col·laborar amb els nous responsables de la Federació. Això que guanyaran.
‘EL TORERO’ TRIOMFA A LOGRONYO
Què fa ara el ‘torero’ del futbol català?
Després de cinc anys a l’illa meravellosa d’Eivissa, ara estic a Logronyo, en una ciutat meravellosa on se m’ha acollit com a ‘fill adoptiu’ i on em sento molt feliç.
Però no té res a veure ni amb la UD Logroñés ni amb l’SD Logroñés. Sí que l’han vist amb el nou president de la La Rioja, Gustavo Sainz, i Raul Ruiz.
És cert. He col·laborat amb tots dos perquè el passat 26 de juliol poguessin guanyar i donar un canvi necessari a aquesta Federació. Després d’un any s’ha aconseguit.
La veritat és que, després de sis anys lluny de Catalunya (Mirandés i Eivissa), podria haver tornat a casa. Per què no ho ha fet?
Perquè havia de començar una vida de zero i vaig decidir fer-ho al paradís de Logronyo al costat de també gent encantadora com són els de La Rioja. Abans venia un parell de vegades a l’any, però ara ja soc aquí.
“EM SENTO MOLT FELIÇ A LA RIOJA”
I què fa a Logronyo perquè vostè sempre ha estat actiu i ha estat vinculat al futbol?
Ara estic una mica apartat del futbol ja que no s’ha donat la casualitat d’entrar ni a l’SD ni a la UD Logroñés. No obstant això, s’ha obert una altra porta gràcies a Diego i a Javi perquè soc el relacions públiques de la discoteca Coco i el pub Lluna. És un altre món, però estic molt motivat.
I aquest contacte amb el futbol català?
Sempre intento estar al corrent del nostre futbol. No hi ha diumenge que no em connecti per saber tot el que passa allà. No estic físicament però hi ha dos equips als quals trameto, especialment, una gran abraçada. la Montañesa (4 anys) i el CE L’Hospitalet.
“MONTAÑESA I HOSPI SÓN ELS MEUS DOS GRANS EQUIPS”
La seva història parla de Viladecans, L’Hospitalet At.- “amb José Aguilera i Antonio Rusiñol”- Espanyol, Ribes, Marianao Poblet, Castelldefels , Santboià i Montañesa. Després se’n va anar a Miranda i finalment a l’Eivissa d’Amadeo Salvo. Vostè recorda que en el 2015 arribem a parlar dels seus 500 partits com a delegat de Tercera divisió?
Per descomptat. Vaig començar a la UD Viladecans de Custodio Jiménez López, em va donar l’oportunitat de ser delegat i el secretari tècnic més jove d’un equip català. A partir d’aquí ja vam anar passant per altres llocs que sempre guardaré per a mi.
“VULL ACOSTAR AQUESTA MERAVELLA DE CIUTAT A TOTS ELS SEUS VISITANTS”
És a dir, que ara, amb l’arribada de Sainz i Ruiz, tornarà a involucrar-se amb el futbol encara que sigui a la Rioja?
A poc a poc ja que la presa de possessió serà el 6 d’agost després de 16 anys de l’anterior president. La idea és poder col·laborar amb el meu gra d’experiència.
Llàstima que cap equip català pugui coincidir a Logronyo perquè els dos equips de La Rioja estan al Grup 2…
Doncs que sigui als play-off. Jo miro sempre les designacions arbitrals per si ve algun àrbitre català i que se senti còmode a casa nostra.
La veritat és que molta gent recorda al ‘Torero’ del futbol català amb afecte encara que, si hi ha hagut qui li posa pels núvols, és Pablo Alfaro…
Amb Pablo vam estar els últims 11 partits al Mirandés i em va recomanar per a estar a Eivissa. El meu gran afecte personal per a Pablito.
“PABLO ALFARO SEMPRE EM VA AJUDAR I LI HO AGRAEIXO”
Com veu Juan Aranda el futbol català des de la distància?
Veig que tenen una categoria nova (Elit) a l’autèntic ‘bressol’ del futbol espanyol. Allí hi ha molts equips (Barcelona i Espanyol, evidentment) amb molt bons futbolistes i molt bones pedreres (Cornellà, Damm, etc…).
Fa poc se li va veure amb el tècnic del Badalona, Pedro Dólera.
Gran senyor, Pedro, com Xavi Gallart ‘el Gallo’ (Santboià, Ferran Martorell o Gavà) i molts més. També va estar per aquí Víctor García Verdura, l’únic col·legiat català de Primera, i la seva família i va ser una gran alegria. La meva riquesa no són els diners sinó les amistats del futbol i aprofito des de Futbolcatalunya perquè quan visitin aquesta meravella de Logronyo contactin amb mi perquè els faré conèixer tots els racons d’aquesta ciutat. Vull que se sentin com a casa seva.