En una recta final de bojos, el Terrassa va capgirar la truita i es va endur al Vallès Occidental el Torneig d’Històrics 2019. Final intensa amb incògnita fins a l’últim segon, amb un Zapico decisiu. Un partit dels que fan afició… amb poca gent a la grada
LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols
El clàssic del Guinardó estrena campió. El Terrassa FC va assolir la glòria al Torneig d’Històrics del Futbol Català aixecant un gol de Robert Simón gràcies a la seva constància als últims minuts. Un excel·lent epíleg d’una competició que des de dilluns passat ha tingut de tot. Ara tocarà fer balanç –i ens ho reserven per a les pròximes hores-, però encara s’assaboreix un darrer partit que va ser emocionant fins a la xiulada final.
Ni més ni menys. Badalona i Terrassa van sortir al camp a mossegar. Per moments, no semblava que estiguéssim presenciant un partit de pretemporada amb desenes de canvis a la vista, sinó que el partit recordava als de final de temporada, quan hi ha ascensos, descensos i títols en joc. Una intensitat fora de lloc però agraïda pels qui van decidir passar la tarda a les grades del Guinardó. Menys dels que s’esperen a un partit d’aquestes característiques. Televisió, bon temps, altres activitats… trieu l’excusa que més us agradi.
Però al camp no estaven per amistosos. Fins i tot es va agrair la pausa d’hidratació que ara s’ha posat de moda, per intentar calmar els ànims. Era una primera part sense pietat, amb molts duels damunt la gespa i tensió entre dos equips cridats a fer una gran temporada quan arrenqui la Lliga. Prova d’això van ser les dues targetes grogues que José Antonio Fernández Morillo va mostrar a Robusté i Manu González abans del minut 16.
Duels intensos
Xavi Molist -qui no va poder comptar amb Domi Berlanga, tocat– va apostar per una defensa amb tres centrals per frenar el 4-2-3-1 que va plantejar Juanma Pons, amb els ofensius Hugo Esteban, Máyor i Robert Simón a la mitja punta. A l’altra àrea, pagava la pena fixar-se en el duel entre Sergi Arranz i Valentín Merchán, on el veterà defensa volia evitar una altra exhibició del ‘9’ egarenc.
Els primers avisos els va donar el Badalona, amb un xut alt d’Hugo Esteban i un altre creuat del lateral Iván Malón, que Ortega va desviar a córner. Els escapulats dominaven territorialment i al Terrassa li costava acostar-se al seu exporter José Miguel Morales. De fet, no va ser fins a la mitja hora quan Kilian va inquietar la porteria badalonina. Van ser moments de pressió egarenca, sense resultat.
Un últim intent de Chema Moreno, ben blocat per Ortega, va tancar un primer acte intens, però sense encert de cara a porteria. Tirant de tòpic, només faltaven els gols, però Badalona i Terrassa ho estaven donant tot.
Revolució… i gol
Tant Juanma Pons com Xavi Molist van refrescar els equips al descans, sense canvis als seus esquemes tàctics però sí de posicions. Així, l’entrada al camp de Pelón va desplaçar Valentín al lateral esquerre del Badalona, ja sense la seva parella de ball Sergi Arranz al terreny, reemplaçat per Jaume Pascual. Al Terrassa, a l’inrevés. Genís Blasco deixava la banda esquerra per incorporar-se al trio de centrals, amb l’aparició de Lucas Viña al carril que aquest ocupava. També Coro es desplaçava a l’esquerra, deixant l’interior dret a Kevin.
I la igualtat es va trencar quan només havien passat 10 minuts i en una acció aïllada. Pilota penjada a la frontal i Robert Simón que l’aixeca per sobre Zapico. Va entrar plorant a la porteria del Torrent d’en Melis -on històricament, quan el Guinardó era immens, hi havia la ‘torre de control’- i va fer pujar el gol del darrer campió.
Aquesta acció va precedir a un nou carrusel de canvis al Terrassa, quan ja canviava la resta d’efectius d’inici. Li tocava reaccionar, però una rematada gairebé sense voler de David Virgili i un altre xut innocent d’Àlex Fernández no els hi donava per entrar a la final un altre cop. A l’àrea del Terrassa, Chema Moreno reclamava un possible penalti a l’assistent de tribuna, sense èxit.
Porfia amb premi
A favor de marcador, el Badalona deixava que el Terrassa agafés iniciativa, la qual cosa tenia el seu risc. La final entrava als 10 darrers minuts i els egarencs van trobar premi. Assistència d’Albert López a David Virgili i el futbolista del planter ‘colorao’, cedit la temporada passada al Sant Quirze, afusella Àlex Sánchez. Final nova.
S’havia destapat la caixa dels trons, amb 8 minuts per davant. Pons feia les dues darreres substitucions que podia, donant descans Valentín i Máyor. El Badalona pressionava, però el Terrassa creia cada cop més i a la sortida d’un córner, Lucas Viña passava per l’àrea i caçava una pilota morta per tornar boja l’afició egarenca present al Guinardó.
Marcador capgirat amb només l’afegit per davant, però tot just quan es complien els 45, Omar Monterde va disposar d’una gran oportunitat per tornar a igualar la final. El porter del Terrassa Zapico va treure la mà a passejar i va evitar el gol amb l’ajuda del pal. Es pot dir que en aquest esbojarrat final, el meta va donar l’empenta final als de Molist per assolir el seu objectiu.
De fet, el partit va morir a les seves mans, avortant una centrada des de la banda esquerra de l’atac del Badalona, en un atac a la desesperada. José Antonio Fernández va dir que l’Històrics s’havia acabat i que, per primer cop a la història, el Terrassa FC inscrivia el seu nom entre els guanyadors del clàssic de l’estiu.
Premis individuals
En acabar el torneig, i per decisió exclusiva de l’equip de premsa, es van comunicar els premis individuals de la competició. La millor promesa va ser Hugo Esteban, del Badalona, mentre que l’MVP va ser l’egarenc David Corominas. El seu company Sergi Arranz va fer valer els seus quatre gols per emportar-se la Bota d’Or. Per cert, l’anècdota de la cerimònia final va ser que a la foto de campions, el trofeu de l’Històrics el tenia a les mans el president del FC Martinenc, Manuel Dengra.