Jornada de canvis a la zona alta de la taula on només el Balaguer continua intractable al liderat. El Santboià torna a la segona posició després de moltes jornades i el San Cristóbal sembla que desperta. Per sota, noves derrotes de Rubí i Morell
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
En una temporada tan igualada com la que estem vivint en aquest grup 2 de Primera Catalana, qualsevol error es pot pagar molt car. Ningú es pot relaxar i, per descomptat no es pot donar a cap equip per mort abans de temps.
Sense anar més lluny, el Santboià, un dels favorits per l’ascens, semblava que havia dit adéu a aquesta possibilitat després d’un inici irregular. No obstant això, uns mesos més tard i sense fer gaire soroll torna de ple a les primeres posicions. Un canvi d’entrenador, una dinàmica positiva i tornem a tenir-lo donant guerra.
Aquest cap de setmana no ho tenien gens fàcil, ja que rebien a un Igualada necessitat de punts. Va ser un partit amb una meitat per a cada equip i on el fort vent va ser l’autèntic protagonista. Els visitants van començar molt forts, dominant el partit i controlant la pilota però va ser el Santboià qui va colpejar primer. Juanlu va fer pujar l’1-0 al marcador. Els blaus van continuar apretant i en tres minuts, Martí i Anselm van capgirar el resultat. En els segons 45 minuts, els locals van despertar. Al minut 46 Carlos Martínez va empatar el matx i Juanlu al 65 i al 68, feia el seu hat-trick, va posar per davant als de Piti. David Cárdenas al 84 va aconseguir la ‘maneta’ pels del Baix Llobregat.
Els contracops dels de Sant Boi i la feblesa defensiva van acabar per sentenciar als igualadins, els quals van patir un excessiu càstig.
Una gran victòria que fa retornar la il·lusió a l’equip, l’omple de moral i, sobretot l’apropa al líder.
Un Balaguer, que tot i les dificultats viscudes, continua al capdavant de la classificació i a poc a poc va obrir una lleugera escletxa amb els seus perseguidors. Uns perseguidors que hauran de deixar-se la pell i lluitar molt si volen fer-se amb el liderat.
Els de la Noguera es van imposar a la Rapitenca, fent oblidar d’aquesta manera, la derrota de la setmana passada. Les coses es van posar de cara quan Galcerán al minut 23 va fer el primer de la tarda. Xavi Marqués, 7 minuts més tard, va fer pujar l’empat al marcador i Adrià, just abans del descans, va tornar a posar per endavant als de Cortés. Amb el 2-1 es va arribar a la mitja part. No va ser fins al minut 65, quan Sergi va marcar el tercer dels locals, sentenciant el matx. El segon gol de Xavi Marqués al 83 va posar una mica d’emoció al final de l’encontre, encara que el resultat ja no es mouria.
Primera victòria de l’any
Si sembla que el Santboià ha despertat, el San Cristóbal no es vol quedar enrere i després de gairebé un mes s’ha apuntat el seu primer triomf d’aquest any. Tan sols un punt dels 16 possibles després de l’any nou, van portar als de Ballabriga a abandonar el liderat i fins i tot les posicions nobles de la taula.
A la cinquena ha anat la vençuda i aquesta jornada han aconseguit guanyar tres punts vitals que els permeten pujar fins a la tercera posició.
Fins a Ca n’Anglada va viatjar un Vila-seca molt crescut després de la seva última victòria contra el Balaguer. En un matx igualat, un solitari gol de Ruy al minut 79 va ser suficient per acabar amb la resistència visitant.
Unes quantes victòries més porta el Vista Alegre. Un conjunt que sense gaires floritures està completant una gran temporada. Set jornades puntuant ho demostren. Immersos en una gran dinàmica positiva continuen escalant llocs a la classificació, gràcies per exemple, a triomfs com els d’aquest cap de setmana.
A l’igual que en el matx anterior, un únic gol va bastar per guanyar a un Suburense que potser va merèixer més. El gol del local Estrada va recompensar el sacrifici fet pels jugadors d’Eloy Martínez. L’encontre va comptar amb la presència del president de la FCF, Andreu Subies.
Entrant en zona perillosa
En una situació completament oposada a l’anterior es troben dos conjunts, que a priori, haurien d’estar lluitant per la zona mitjana-alta de la taula. Parlem de Viladecans i Lleida Esportiu B. Dos conjunts que encara no saben què és guanyar aquest 2017 i que tenen més a prop la zona de descens que la de dalt.
L’empat a 1 del Viladecans a casa de l’EFAC, permet als de Raúl Paje poder respirar, de moment, una mica més tranquils. El partit es va posar de cara quan Eric Jiménez va posar per davant als visitants al minut 25, però Roger Canadell va neutralitzar el gol inicial aconseguint la igualada final.
Per la seva banda, el Lleida Esportiu B s’ha complicat la vida després de la seva derrota per la mínima a Vilanova. Els espectadors congregats a l’Alumnes Obrers van patir fins ben entrada la segona meitat. El filial blau es va mostrar molt combatiu i va lluitar fins al final, encara que, un gol de Víctor Morillas al 70 va acabar amb qualsevol esperança visitant de treure quelcom positiu. Al minut 83 el porter lleidatà Albert va veure la vermella directa.
Un pou cada cop més negre
Si per la zona alta, ha estat una jornada de canvis, la zona calenta s’ha mantingut igual. Rubí i Morell ocupen les dues últimes places i cada vegada ho tenen més difícil per apropar-se a la zona de salvació.
El Rubí va jugar a Cornellà contra el Sant Ildefons on va patir una duríssima derrota per 2-0. Iván va avançar als locals ben aviat, mentre que Víctor, just abans d’arribar al descans i quan millor estaven els visitants, va sentenciar el matx. Alberto Fernández ha tornat a la banqueta rubinenca sense sort.
En el partit que va obrir la jornada el Morell va tornar a perdre, aquesta vegada contra l’Alpicat i davant la seva afició. En una primera meitat on els visitants es van passejar, el gol de Garriga es va quedar curt tenint en compte la gran quantitat d’arribades dels lleidatans. Durant els segons 45 minuts el guió va ser, pràcticament, el mateix i Castelló va transformar la superioritat alpicatina en el 0-2. Després del segon gol els de Mena es van relaxar, fet que van aprofitar els locals per retallar distàncies mitjançant Aneuidy al 83. Els d’Alberto López van buscar l’empat fins al final però sense èxit.