El central gironí és una de les claus de la millora de l’equip dels volcans. L’Olot només ha encaixat un gol els últims quatre partits i depèn d’ell mateix per salvar-se
redaccio@futbolcatalunya.com
Robert Costa (1994) és un rodamon del futbol. Es va formar al futbol base del Barça i amb el filial blaugrana va arribar a jugar a Segona Divisió A. Des d’aquell llunyà 2016 el defensa ha jugat a Galícia, València, Múrcia o Balears i no havia tornat a la seva terra fins que l’Olot el va trucar. L’ADN tan pretès pel club garrotxí es guanya a través del tret identitari que aporten al club tots el jugadors gironins. D’aquesta manera l’Olot vol mantenir la categoria després de dos descensos en els dos darrers intents.
M’ha dit que estava a classe. Què estudia?
Estic fent accés al grau superior de nutrició. Fa temps que vaig començar i després ho vaig deixar. Aquest any que ho tinc a prop de casa aquí a Olot era el momento de tornar-m’hi a posar i treure-m’ho d’una vegada.
ROBERT COSTA TÉ LA PARAULA
Es vol dedicar a això en un futur?
Sí, sempre m’ha agradat el tema de la nutrició. A més em serveix pel tema del futbol. És un sector que està creixent més i sobretot a la vida diària de les persones. És una cosa maca i divertida per estudiar i dedicar-m’hi.
O sigui la rutina de Robert Costa ara és estudiar pels matins, entrenar per les tardes i jugar els caps de setmana.
Correcte. Sí, sí. No m’avorreixo pas i ja va bé.
Parlem de l’Olot. Sembla que s’ha superat el moment crític de fa unes setmanes.
“LA BANQUETA NO ERA EL PROBLEMA, PERÒ SÍ PODIA SER UNA SOLUCIÓ”
Crec que sí. La veritat és que ara estem agafant bons resultats. Vam passar un mal moment, però el vestidor i el club ha ajudat a que el canvi fos possible i a que això no sigui un drama. Al final sempre ens hem mantingut junts i ha estat clau per poder aconseguir els resultats que tenim ara.
Què ha canviat per millorar tant els resultats?
Ha sigut el treball diari. No conformar-se amb el que fèiem. Estàvem contents amb la feina que fèiem, però no donava resultats. Va haver-hi un canvi a la banqueta i sí que és veritat que no era el gran problema, però sí una cosa que podia ser una solució. L’equip ha estat junt i ara treballem en aspectes defensius, que aquí teníem carències pel que fa a encaixar gols. Si no m’equivoco ara portem un gol rebut en quatre partits i a partir d’això hem de créixer. Porteria a zero i almenys d’aquesta manera els partits no es perden i sempre puntues.
És una evidència això que diu. També que aquesta dinàmica coincideix amb quan ha recuperat el protagonisme a l’equip.
Al començament de temporada no vaig participar en gaires partits. Crec que la constància del treball diari m’ha portat a tenir ara més protagonisme. Estic jugant més, els resultats s’estan donant i intento fer-ho el millor possible per l’equip i els meus companys. Faig el que he après aquests anys i la meva experiència es veu al terreny de joc. Tan l’entrenador com els jugadors confien en mi i que segueixi així, que acumulem bons resultats i pugui seguir jugant.
L’aspecte identitari de l’Olot es nota en aquest sentit? La majoria sou gironins i hi ha sentiment de pertinença.
La filosofia de l’Olot encaixa molt amb mi. Quan vaig saber que el club estava interessat en mi no vaig dubtar ni un moment en venir. Fa anys que els segueixo i el fet d’estar a prop de casa és un punt molt a favor, sobretot per desconnectar amb la família i els amics. Molts equips s’haurien de reflectir en l’Olot, el que defensa i els valors que té. La veritat que és exemplar.
“QUAN EM VAN OFERIR TORNAR A CASA NO VAIG DUBTAR”
Des del 2016 no jugava a Catalunya. Ja són anys.
La veritat que el futbol m’ha portat arreu d’Espanya. He trepitjat Galícia, Balears, València… He viscut experiències molt bones i he conegut bona gent i diferents futbols. Quan vaig tenir la oportunitat de poder tornar a casa no ho vaig dubtar ni un moment.
Manolo González em va comentar que Robert Costa tenia sortida de pilota de Primera Divisió.
Sempre m’ha vist amb bons ulls Manolo. La veritat que van ser dos anys espectaculars allà a la Peña Deportiva. Vaig aprendre molt. No creia que amb 28 anys aprengués de futbol i la veritat que juntament amb Gerard Garrido, el seu segon, vaig aprendre moltíssim de futbol, d’aspectes que desconeixia completament i vam viure dos anys inoblidables. La veritat que tinc records molt bonics d’ells dos, sobretot de Manolo.
“POTSER SEMPRE M’HA FALTAT MALA LLET”
També em va dir que li faltava una mica de mala llet.
Veig que com m’ho deia a mi, igual. Em deia coses bones i dolentes. Sempre m’ha dit que per ser central hauria de tenir més mala llet. No contundent, però sí més agressiu. Em va fer treure una mica aquest aspecte que potser em faltava i sempre he compensat amb altres coses.
Li ha quedat alguna cosa per fer a la seva carrera futbolística?
Vaig debutar molt jove a Segona Divisió i estic molt content amb tot el que he viscut. He jugat playoffs amb clubs diferents i vinc aquí a Olot a seguir creixent. La meva idea no és retirar-me d’aquí dos dies. La idea és fer créixer l’Olot, si es pot posar-lo on es mereix, que és de Segona B cap a dalt. Vull seguir aprenent i poc més.
“ESTIC CONVENÇUT DE QUE ENS SALVAREM”
A mig termini es veu temps jugant a Olot?
Estic molt bé. És un club que des del primer dia he vist que vol fer i fa les coses molt bé. Cada vegada va creixent i estic molt bé, m’ha acollit molt bé des del primer dia. La institució és bona i si pot ser vull estar més anys per aquí.
Faria una promesa per la permanència?
Com estic tan convençut de que ens salvarem no me la jugaré gaire perquè encara em perjudicarà. Estic totalment convençut de que treurem la situació endavant. Mantindrem la categoria.