Per primera vegada en tota la temporada, el filial encadena dues victòries consecutives. Cámara va decidir un derbi que es va disputar davant de 2.437 espectadors
JORDI MESTRES @jordimestres7
El derbi de filials va tornar a escena, però no va deixar de ser un partit més del grup 3. Competit, amb poques ocasions i molta igualtat. Com tots. El triomfador va ser el Barça B, que comença a treure profit del rentat de cara del mercat d’hivern. Sis dels nous van conduir l’equip a la victòria i un dels que ja estaven, com Juan Cámara, va marcar l’únic gol. El filial, que ha millorat ostensiblement la pobra imatge de la primera volta, recupera crèdit. Fora del descens les coses es veuen d’una altra manera i el Barça B, a cop de mercat i amb una de les millors plantilles de la categoria, aparenta no tenir problemes – aquesta vegada sí – per a estar a l’alçada a la lliga.
Cinc temporades després, els dos filials dels ‘grans’ de Catalunya tornaven a veure’s les cares. Un derbi, i més després de no produir-se des del 2010, no és un partit més. Ho va tenir més clar l’Espanyol B de primeres, ja que va generar la primera ocasió als 30 segons de partit. Entrena, lliure de marca, rematava al lateral de la xarxa.
Va ser la primera – i única – escomesa d’una arrencada marcada pel respecte. L’Espanyol B començava ensenyant les urpes, però va preferir esperar a la presa. El Barça B, amb cinc dels nouvinguts al mercat d’hivern a l’onze, va fer-se amb la pilota. Sense perill, això sí. Detalls d’Alberto Perea i Xemi… i poc més.
No era una situació gens incòmoda per als blanc-i-blaus, acostumats com estan a esperar per a sortir en el moment adequat. En aquest sentit, és ben cert que el partit no es va assemblar gens al trepidant derbi de la primera volta (3-2). Segur que tant Gerard López com Lluís Planagumà ho deurien agraïr.
Dues jugades calcades a pilota aturada van ser l’única forma d’evitar els badalls als 2.437 aficionats – millor entrada de la temporada – del Mini Estadi. Aarón (28’) i Perea (32’), de falta, posaven a prova els respectius porters rivals. Com si tingués el guió del partit sabut, l’Espanyol B va dominar el tempo del joc en tot moment. Primer, va esperar i a la recta final, ara sí, va mostrar les dents.
Marc Roca, primer, xutava fora després d’una bona diagonal de Rufo. La millor arribaria quatre minuts després. Borja es treia de la butxaca un míssil teledirigit al gol que entre Ortolà i el pal van salvar. S’arribava al descans amb empat a zero. Igualtat al marcador, però bagatge d’ocasions tenyit de blanc-i-blau. Tot podia passar, però les millors sensacions estaven al vestidor dels de Lluís Planagumà.
GOL, EXPULSIÓ I TRAVESSER EN 180 SEGONS
Però el futbol no és una ciència exacta. I el grup 3, encara menys. La segona part no va tenir res a veure a la primera i el partit es va decidir per petits detalls molt seguits. Alberto Perea, omnipresent, va fer una centrada precisa que Cámara controlava i enviava al fons de la xarxa. El Barça B estrenava el marcador al 57’, provocava una expulsió al 59’ i feia un travesser al 60’. En tres minuts es decidia la feina d’un equilibrat matx de 90.
Cámara, el gran protagonista, va ser l’encarregat de marcar i també d’estavellar l’esfèrica a la fusta. Amb 10, l’Espanyol B no li va perdre la cara al partit però ja era massa difícil. Dalmau, tot i no marcar, no va defugir la responsabilitat. Ell mateix va fer-se a tota la defensa i Entrena rematava a les mans d’Ortolà. Seria l’última rematada del filial blanc-i-blau entre pals. Quedaven 25 minuts de partit.
Ara sí, el Barça B va fer el que tocava. El filial de Gerard López, encara poc compacte, va aprofitar l’experiència dels nouvinguts per a mantenir la pilota. Tenir possessions llargues i no rifar-la. Tot i això, els blaugrana no van poder impedir els últims intents d’un Espanyol B que va competir fins al final.
No obstant, el filial blanc-i-blau té un problema lluny de Sant Adrià. Un partit més – i ja en són 11- sense guanyar com a visitant a la lliga. Pel que fa al Barça B, tot el contrari. Primera victòria des d’octubre, quan es va superar el Lleida Esportiu. I, sobretot, encadenar dues de consecutives, fet que fins ara no havia passat en tota la temporada. Gerard respira, els que ja estaven es treuen un pes de sobre i els nous somriuen. Queda molt camí.