Un any després, va tornar a marcar i ho va fer a casa seva, a Cornellà. La diana contra el Xàtiva va ser més que un gol per a Enric, tot i que el millor de la seva vida trigarà encara dues setmanes: el seu fill Enzo està a punt d’arribar
L’últim any ha estat el pitjor a la carrera futbolística d’Enric Gallego. Ha marcat 2 gols en 365 dies i les lesions i sancions li han amargat l’existència. No ha pogut ser aquell brillant davanter que va meravellar a Cornellà i per a recuperar glòries no tant passades ha tornat a casa seva. Amb la verda posada, ha trencat el malefici i contra el Xàtiva va veure porta. Res en comparació al millor gol de la seva vida, que ha de néixer en dues setmanes. El petit Enzo ha de tornar el somriure a Enric Gallego.
Ara mateix, el nostre protagonista s’està recuperant d’un cop que va rebre a l’últim partit a Elx. Dilluns no va entrenar, avui a descansat i demà tornarà amb l’equip. No va perdre la consciència i s’enrecorda de tot. També, de com de difícils han estat els últims temps: “El canvi el vaig fer perquè a Olot no estava a gust del tot. Cornellà és on millor m’he trobat”.
Què va fallar a Olot? “Van fallar una sèrie de coses. L’expulsió em va perjudicar molt i també em va faltar encert de cara a gol”. A la Garrotxa, Enric no en va marcar cap. Un bagatge molt pobre. Massa, per un davanter. La temporada anterior com a escapulat tampoc va ser molt millor. En va fer dos. No obstant, “Olot i Badalona no han estat males experiències. Han estat bones per a aprendre”.
Res, absolutament res, es pot comparar amb el Cornellà. “Ho considero casa meva. Quasi tot segueix igual”, explica un Enric que coneix a bona part del vestidor i també a ex companys del Badalona com Sergio Gómez, Maestre o Boniquet. L’afició també sap qui és i què pot donar de sí, però “jo no vaig venir a Cornellà pensant que tenia el lloc guanyat. Sé que Jordi Roger confia en mi, però he d’entrenar fort”.
“EL GOL CONTRA EL XÀTIVA VA SER MÉS QUE UN GOL”
Només així podrà tornar a ser el d’abans. Fa uns dies, amb un gol de bandera, va donar un primer pas: “El gol contra el Xàtiva va ser més que un gol. Feia un any sencer que no veia porteria”. Des del 20 d’octubre de 2013, concretament. El millor, que també, no va ser això: “Una de les coses que van ser més que un gol va ser que se’l vaig poder dedicar a la meva dona que està embarassada”.
Queden dues setmanes pel desitjat part. Quan arribi, naixerà un nen que es dirà Enzo. Curiosament, aquest nom vol dir Enric en italià. Un nou golejador? Qui sap, en qualsevol cas l’entrevistat espera que “el proper gol no sigui per al nen. Voldrà dir que marcaré abans de dues setmanes”. L’ambició marca el camí.