No és un llibre més, no és una opinió més sinó que és Pilota d’or, una reflexió profunda sobre la vida d’un amant del futbol. Llorenç Bonet arriba com el gol encara que hi ha moltíssim més
msegura@futbolcatalunya.com
L’emblemàtica llibreria ‘Ona’ va acollir aquest passat dimecres la presentació del llibre ‘El meu germà era futbolista’. Encara que queda pendent la seva corresponent lectura, la primera impressió que ens va regalar l’autor, Llorenç Bonet, ens va endur molt més enllà d’una història i ens va conduir al d’una autèntica ‘pilota d’or’.
“Escric per a gent pròxima, no em considero un autor, no penso molt en les conseqüències”, va afirmar a la seva primera intervenció davant un públic familiar rendit a la seva imatge. No obstant això, “em sento com si estigués al Camp Nou” encara que el seu ídol era i és el mític Paolo Rossi.
“EL MEU GERMÀ, MOISÈS”
Llorenç responia amb immediatesa a les preguntes de Joel Codina, el seu introductor, també escriptor i company-fotògraf. I, encara que “cada capítol parla de la mort des de diferents òptiques”, les seves pàgines desprenen molta vida, intimisme i molt, molt, molt de futbol.
La història de Llorenç Bonet mereix ser llegida, admirada i exemplificada per si mateixa encara que l’eterna presència del seu germà Moisès guanya grans titulars. “Vaig ser ‘paleta’, integrant d’una família humil de 7 germans i em vaig treure l’ESO als 37 anys perquè als 16 em vaig posar a treballar a l’obra amb el meu pare”, explica amb orgull davant una parròquia meravellada.
Uns fidels que escolten amb màxima atenció quan recorda a Moisès, el seu germà a qui la seva discapacitat intel·lectual (Síndrome X Fràgil) no li va impedir assaborir la meravella del futbol. Llorenç ja entrenava a un equip i entrenava al seu germà, evidentment i “la veritat és que els xavals no tenien els complexos que jo tenia”. Moisès, per descomptat, era un més, però
un terrible accident de trànsit se’l va portar per sempre (1995).
CAP AL FUTBOL PROFESSIONAL
Aquest motor personal, no obstant això, rellança al nostre autor. “Sempre s’han rigut de mi per la meva sensibilitat, perquè m’agradava ser paleta i futbolista i, a més, llegir llibres. Era aquell ‘cultureta’…”, afegeix.
Poal, el seu punt de naixement, Mollerussa, Tàrrega, Lleida, Balaguer, FiF Lleida han estat referents del seu historial. En l’actualitat és gerent de l’empresa de gestió esportiva ‘La Toca Football Sports’ i Director adjunt de la direcció esportiva del Lleida Esportiu amb Raúl Fuster.
Autor dels llibres ‘Camps de Terra’ i ‘Astaré’, fundador i co-director de la Revista Revers, Màster en Direcció d’equips i Psicologia esportiva, aquest ilerdenc de Poal no sols arrenca moltes llàgrimes amb ‘El meu germà era futbolista’.
Però no els direm més. Val la pena interioritzar-ho amb dedicació. La presentació del company Joel i la ‘narrativa’ magistral d’Àngels Masó van ser el millor prefaci de la seva penúltima gran obra futbolística. “Ara viu del que m’agrada, del futbol, i desitjo arribar al futbol professional”.
Atenció a aquest paleta ilerdenc a qui el mestre Carles Porta li té reservat un Documental especial. Felicitats!