Carlos Martínez es retroba amb l’Olot i la seva afició dels últims tres anys. El mataroní és el novè màxim golejador històric del club garrotxí, amb 57 gols marcats en tres temporades inoblidables
JORDI MESTRES @jordimestres7
L’Olot no oblidarà mai el que va aconseguir amb Carlos Martínez. Ell tampoc. El ‘7’ torna a casa, a la Garrotxa, on va viure la seva millor etapa com a futbolista. “No és un partit normal. És especial. El que més il·lusió em fa jugar aquest any i el que portava esperant des de principi de temporada”. Queda clar, no? Ara, amb el ‘10’, serà la primera vegada que Carlos trepitgi el Municipal d’ençà d’aquell partit del 10 de maig del 2015. L’últim del killer amb la samarreta de l’Olot, justament contra el Vila-Real B, ironies del destí. Vuit mesos després, Carlos Martínez torna amb una altra samarreta, però amb el respecte intacte cap al seu anterior club.
“Quan entres al terreny de joc t’oblides de tot i busques l’únic objectiu de guanyar i fer gols”, això sí. Ho va demostrar a la primera volta, quan dos gols seus van convertir-lo en el botxí dels seus ex. Només va jugar tres temporades a la Garrotxa, però l’Olot el va marcar. Tot i això, “no crec que mereixi cap homenatge. No he estat un jugador com Abel Solé, Jordi Freixa, Albert Serra o Uri Santos”.
“EM QUEDO AMB L’ASCENS”
Tres anys donen per molt, però si Carlos s’ha de quedar amb un moment, no triga gaire en respondre: “Em quedo amb l’ascens històric a Segona B i poder gaudir d’aquesta categoria amb l’Olot i la seva afició”. L’any de l’ascens, va marcar 31 gols – 5 al play-off – amb un hat-trick en el partit decisiu contra l’Arandina. Aquella actuació va fer que tingués a la grada d’Olot per sempre a la butxaca.
I el tracte rebut, també, li va fer refusar ofertes per sentir-se a gust a la capital de la Garrotxa: “Van venir equips a buscar-me, però a Olot ho tenia gairebé tot. Una entitat com el Vila-Real no la podia deixar escapar i havia d’aprofitar la oportunitat”. Amb 29 anys, feia les maletes cap a la Plana per a jugar a un filial amb un clar objectiu: pujar de categoria.
No va trigar gaire a trobar-se amb l’Olot, ja que s’hi va enfrontar a la segona jornada. Carlos va marcar els dos gols que van donar la victòria al Vila-Real B contra els garrotxins. No els va celebrar, com tampoc ho farà si marca diumenge: “Celebrar un gol seria una falta de respecte cap a un públic que m’ha mostrat tanta estima i m’ha tractat tan bé”.
“NO CREC EN LA LLIGA DE DOS”
“La intenció de venir a Vila-Real era estar a dalt. Les coses no poden estar sortint millor, però sabem que encara queda molt”, explica el davanter. Des del liderat, es pot dir que la intenció s’està fent realitat. El Reus és el gran rival, tot i que Carlos no creu “en la lliga de dos”, ja que “la temporada passada l’Espanyol B anava líder i no va entrar ni a play-off”.
El 28 de febrer, data en la que es trobaran els dos actuals líders, no està marcada al calendari tot i que “si juguéssim contra el Reus ara seria molt maco, perquè estem igualats en tot. Queda molt i ara toca l’Olot”. 42 punts, 12 victòries, 6 empats i 2 derrotes. Iguals, com dues gotes d’aigua, groguets i roig-i-negres només es diferencien en els gols (38-17 el Vila-Real B i 30-15 el Reus).
Parlem de noms. Primer, Alberto Perea que, amb 9 gols marcats, és el nou ídol de l’Olot: “Tothom parla de que tècnicament és exquisit i ara mateix és un dels jugadors més en forma de la categoria. Segurament, tingui un nivell per estar a una categoria superior però a Olot et donen tant de carinyo que al final et quedes allà”.
“LEO SUÁREZ ÉS EL MILLOR DE #2BG3”
I Leo Suárez? “És el jugador que més m’ha sorprès. No trigarem gaire a veure’l a Primera. Té molta màgia i costa moltíssim prendre-li la pilota. Si no és el millor jugador de la lliga, poc li queda”. Carlos és, en certa manera, el ‘pare’ de tots. No refusa debutar amb el primer equip, però ho veu molt difícil: “Amb la norma de que si ets major de sub 23 i jugues un minut amb el primer equip no pots tornar al filial ho complica tot. Estic centrat en ajudar a la gent jove”.
Només pensa el el futbol durant les 24 hores. L’única part negativa del seu fitxatge pel filial groguet ha estat separar-se de la seva parella i el seu fill, Máximo, que s’han quedat a Mataró. “Intentem veure’ns tant com podem, però els trobo a faltar”. Ha fet una aposta i anirà amb ella fins a final de temporada. Tot plegat, a un dels temples del futbol espanyol i, en concret, de la base dels últims anys. “Vila-Real és un bon lloc per a la gent jove perquè no hi ha cap vici que els pugui descentrar del futbol”, conclou.