Èdgar Hernández ha recuperat les sensacions i la confiança a la capital del Baix Camp. Un gol seu va valer uns setzens de Copa del Rei i un altre ha significat la classificació del play-off
JORDI MESTRES @jordimestres7
L’esforç de tota una temporada pot esfumar-se en un sol moment. El Reus, que sempre s’ha mantingut a l’estela del Villarreal B, va veure perillar una segona posició que ja es donava per feta. I, en conseqüència, les opcions de campionat. El partit, més que notable, no servia per a derivar un mur com els de Saetabis, Xàtiva a l’època romana. Si hi ha un equip competitiu a Segona B aquest és l’Olímpic. Experimentat com pocs, sempre ha sabut sobreviure a les situacions límit. D’aquí que faci 8 anys que no abandona la categoria. Els guerrers de Garrido no comptaven amb una aparició inesperada. Èdgar Hernández, suplent i queixat darrerament pels problemes físics, tornava a vestir-se d’heroi. Va creure per a empènyer al fons de la xarxa la pentinada de Moyano al primer pal. Embogia, com els 4.000 presents a l’estadi, conscient que aquest gol trencava la banca. Situació coneguda pel protagonista, que també va ser l’autor del que tombava el Lleida Esportiu a la Copa. Èdgar Hernández ja es pot considerar el nou fill predilecte de Reus.
Té mèrit, ja que va arribar-hi en el seu pitjor moment. A la Nova Creu Alta va perdre l’olfacte, la sort i la confiança. Només va marcar un gol i el dia després d’aconseguir-lo s’acomiadava del Sabadell i del futbol professional. Un canvi d’aires necessari, sense cap mena de dubte. Un pas enrere que a la fi li ha servit per a retrobar-se.
I és que Èdgar es troba ara mateix en plenitud. Ha viscut un play-off a Reus i se n’acaba d’assegurar un altre. Lluitarà pel títol de campió de lliga fins l’última jornada i va viure una experiència pel record contra l’Atlético de Madrid a la Copa. Més enllà de tot això, als seus 29 anys, viu en plenitud. El seu fill Dante ha estat el seu millor gol.
Els nens de l’Sporting Gavà, el seu suport. Quan la cosa funciona, més val no tocar-la i Èdgar ha trobat el seu lloc a Reus. No canviaria res. Només la categoria si s’assoleix l’ascens. Perquè dóna i rep felicitat. Més no pot demanar a dia d’avui. Bé, potser sí. Un últim esforç per a campionar a l’última jornada. Per a fer-ho caldrà guanyar a Cornellà.