De celebrar una permanència agònica a assolir l’ascens al futbol professional. El CE Sabadell torna a la categoria de plata del futbol espanyol després de superar al Barça B, gràcies a la solidesa defensiva i als dos gols que valen la victòria
@JordiGrifol
S’ha acabat el patiment. El Sabadell ja és equip de Segona Divisió. Ho ha aconseguit després de superar al Barça B, que va competir i va tenir possibilitats fins al final. Els d’Hidalgo, però, van saber aprofitar l’experiència i van executar gairebé a la perfecció el seu plantejament, que va incomodar al filial blaugrana i li va impedir desenvolupar el seu joc.
Perdonar es pot pagar car. El CE Sabadell va començar bé el partit, tal i com havia fet en els anteriors enfrontaments. Amb una pressió força alta, van incomodar des del principi un Barça B que no podia gaudir de més possesió. Fruit de la pressió, gairebé arriba el primer gol arlequinat. Mal entès a la defensa blaugrana que acaba en una doble rematada d’Édgar des de dins l’àrea. La definició no va ser la millor.
Néstor Querol i Óscar Rubio també van posar en alerta a Iñaki Peña amb un potent xut i amb una rematada en planxa respectivament. Però no hi havia manera, el Sabadell no podia acabar amb èxit les clares ocasions que gaudia.
Després de bons minuts arlequinats, va arribar una falta lateral favorable al conjunt de García Pimienta. Monchu va executar un potent centre-xut que va acabar entrant a la porteria de Mackay sense que ningú la toques (37′). En la primera ocasió clara dels blaugranes, arribava el gol. El descans va anar bé al Sabadell, ja que el filial va fer una passa endavant després del gol.
Arribar i moldre. Si a la primera meitat la sort no acompanyava al Sabadell de cara a porteria, la segona meitat va començar ben diferent. Un bon servei de cantonada favorable als d’Hidalgo era molt ben rematat per Aleix Coch, que aconseguia l’empat (47′).
A partir de llavors, la possessió va començar a decantar-se pel Barça B, que volia canviar la dinàmica vista en la primera meitat. Els minuts passaven i el conjunt de García Pimienta no aconseguia generar jugades que supossesin perill clar per als interessos arlequinats, i això ho van acabar aprofitant els vallesans. Néstor picava la pilota per sobre Iñaki Peña i efectuava la remuntada (75′).
El patiment era un passatge obligatori abans que acabés el partit, tal i com havia succeït davant l’Atlético de Madrid B i la Cultural Leonesa. Aquest cop però, l’ensurt no va arribar a més. Akieme va marcar, però per a alleugeriment dels arlequinats, l’àrbitre va assenyalar fora de joc.
Cinc anys després, el Centre d’Esports Sabadell torna al futbol professional, a la Segona Divisió. De celebrar una permanència agònica a Olot el maig de l’any passat, a celebrar un ascens aquest any. Tres partits d’autèntica bogeria, amb dos tandes de penals, acaben arrodonint un ascens molt esperat.
Fitxa tècnica:
CE Sabadell: Mackay; Óscar Rubio, Pedro Capó, Aleix Coch (Pajarero, min. 60), Grego Sierra, Josu; Adri Cuevas (Beitia, min. 85), Boniquet (Xiker, min. 90); Aarón Rey (Aitor Pascual, min. 90), Néstor Querol i Édgar.
FC Barcelona B: Iñaki Peña; Morer, Cuenca, Araujo (Mingueza, min. 78), Akieme; Monchu, Jandro (Nils, min. 82) , Matheus (Reis, min. 59), Ilaix (Gerard, min. 82), Konrad i Rey Manaj.
Àrbitre: Iván Caparrós Hernández (comité valencià) amonesta a Pedro Capó (min. 5), Jandro (min.15), Aleix Coch (min.36), Dani Morer (min. 72), Monchu (min. 89).