El filial blaugrana supera el Badajoz a la tanda de penals després d’igualar un marcador en contra. L’equip de Pimienta tira d’ofici per a arribar a la final amb un bloc jove, però molt competitiu
JORDI MESTRES @jordimestres7
Un play-off no és un camí de roses. Per aconseguir l’objectiu cal arribar al límit, superar les situacions més adverses i demostrar caràcter per a competir. Totes i cadascuna d’aquestes premisses va mostrar el Barça B a Algeciras. El filial va ser millor, va rebre un gol al primer xut del rival i va remar per a igualar el partit. Una mala pròrroga va desembocar en una tanda de penals contra un equip més experimentat. Cinc tirats, cinc marcats. En la situació més tensa els blaugrana van demostrar que estan més que preparats per a convertir-se en grans futbolistes.
El partit contra el Badajoz va ser ben diferent que el del Valladolid B des d’un bon principi. El rival no era un filial, sinó un equip veterà i que tenia molt clar què havia de fer. El duel va ser menys obert, però tot i això el Barça B va ser millor al principi. Els extremenys estaven ben posats i les accions de Konrad De La Fuente van generar les primeres esquerdes.
L’extrem blaugrana, valent i descarat, va ser l’origen de les primeres accions de perill. Totes des de la distància, ja que costava desequilibrar. Konrad i Monchu per dues vegades van fer lluir a Royo. Tot semblava que anava pel bon camí pels interessos blaugrana. La possessió superava el 60%, el Badajoz no generava perill i el ritme el marcaven les passades dels de García Pimienta.
Primer xut, primer gol
Però un play-off no perdona les errades i el Barça B en va cometre dues de consecutives. Primer Monchu va perdre la pilota i després Cuenca es va veure superat. Maestre, que no es va posar gens nerviós, va assistir a Guzmán per a estrenar el marcador. La primera arribada del Badajoz acaba en gol. Tocava remar a contracorrent.
El guió de partit era perfecte pel Badajoz. Marcador a favor, deixar passar el temps i jugar amb els nervis del filial. El Barça B confiava tot a que els extremenys acusessin el desgast d’haver jugar una pròrroga en l’últim partit, però no va ser així. A la represa el ritme va baixar als dos equips. Tan Munitis com Garcia Pimienta van fer canvis per a canviar el guió.
Rei Manaj en el millor moment
La sort no estava de cara pel Barça B. El filial blaugrana va fallar molt a la primera part i a la represa va enviar un xut al pal. El destí semblava escrit, però l’equip de García Pimienta es va revelar. El tècnic va col·locar Araujo de davanter pel joc aeri i l’aposta va sortir bé. No va ser l’uruguaià, sinó Rei Manaj qui va rematar una centrada. El seu cop de cap va ser impecable.
El Barça B empatava a pocs minuts del final i tocava seguir. El partit es va encaminar cap a una inevitable pròrroga. Entre el desgast físic i mental va passar ben poca cosa. La por a perdre va pesar més que els riscos per guanyar. Conforme passaven els minuts, curiosament, millorava el Badajoz i empitjorava el Barça B.
El panorama no era el millor de cara als penals. El rival havia acabat millor, era més veterà i venia de guanyar una tanda des dels onze metres a l’eliminatòria anterior. Però la joventut no es va notar i els cinc llançadors del Barça B van marcar el seu penal. Així, amb molt patiment, arribava el desenllaç. El Barça B jugarà la final del play-off.