El primer finalista del Torneig d’Històrics 2019 és un clàssic dels últims partits d’aquesta competició. En només 15 minuts, els de Juanma Pons van sentenciar un Vilafranca sense opcions
LLUÍS PAYAROLS @Lluis_Payarols
Un any més a l’oficina. El CF Badalona és, per mèrits propis, un fix a les finals del Torneig d’Històrics del Futbol Català. No li regala ningú. S’ho guanya al camp de principi a fi, com ha fet aquest dissabte contra un rival il·lusionat però sense possibilitats de plantar cara els de Juanma Pons.
Amb una temperatura superior als 30 graus, un sol de justícia i un contratemps al Vilafranca pr la lesió a l’escalfament de Juli Serrano, el Badalona va sortir decidit a sentenciar. Ras i curt. Només va trigar 55 segons a fer sonar la fanfàrria per megafonia. Hugo Esteban, murri, va aprofitar una badada de la defensa rival.
El gol més ràpid del torneig va obrir la caixa dels trons per un Badalona dominador i descarat sobretot per les bandes, on Kilian Durán i sobretot Joel Toledo es permetien alegries ofensives. Els centrals Valentín i Pelón, amb l’ajuda puntual de Toni Jou, gairebé no patien enrere amb un Vilafranca a qui li costava trepitjar camp badaloní.
Apareix Chema
De fet, semblava que Ivan Moreno confiava a canviar la sort del partit després del descans, amb la possibilitat de canvis indefinits. Però el Badalona havia posat la directa i, en arribar al quart d’hora, ja havia augmentat l’avantatge gràcies a una altra de les cares noves dels de Juanma Pons, Chema Moreno.
Un bon regal pels valents que havien decidit ocupar les ombres que deixava la grada del Guinardó en aquest horari per causes de programació televisiva. Certament, encara més calor passaven a la gespa, tot i la pausa per refrescar-se a l’equador de cada part. I encara es complicaven més les coses pels penedesencs, quan Sergi Escofet va demanar el canvi estirant-se al terra. Pol Via va haver de sortir abans d’hora i ja va veure al camp el golàs d’Hugo Esteban, el segon al seu compte particular, sorprenent Víctor Parra des del vèrtex de l’àrea.
El Badalona va marxar als vestidors amb la sensació de tenir resolt el passi a la final de diumenge, a la caça del seu vuitè Històrics, però els d’Ivan Moreno van sortir amb una altra marxa. Més incisius que a la primera part, amb una distància massa llarga, però buscant la forma d’acostar-se als escapulats.
Civil aixeca la mà
En aquest aspecte, l’aportació de Xavi Civil en atac va ser clau. Després de posar a prova Morales amb un xut massa centrat, sí que va encertar als 18 minuts de la represa, enviant el cuir lluny de l’abast del veterà porter del Badalona, després d’un servei des de la banda dreta.
Passaven els minuts i la grada s’anava omplint, a una hora més ‘acollidora’ per veure futbol en ple més d’agost. El 3-1 no s’alterava amb uns equips totalment nous damunt la gespa. Només Joel Toledo i Pelón, per part badalonina, i Éric Via, pel Vilafranca, van afrontar tot el partit. I un dels incorporats, Sergi Masqué, va estar a punt d’acostar una mica més els d’Ivan Moreno, en una rematada que va sortir a l’esquerra de Morales.
No va haver-hi més història i el Badalona va refermar allò que va consolidar de bon principi. Una nova final del Torneig d’Històrics. La catorzena de la seva història. El Vilafranca seguirà treballant a la pretemporada, però no es pot negar que mereix seguir al cartell d’aquest torneig en pròximes edicions. No com altres…