David Baulí no es mourà del Turó Peira

@EduardoBerzosa3

Ha arribat als seus 34 anys al Centre Cultural i Esportiu Turó Peira després d’un ‘viatge’ intens que l’ha portat a passar pel futbol base de l’Alzamora (des dels 8 als 12 anys) i per la Damm (des dels 12 als 18). Ja com a amateur, David Bauli  i (no Baulí) ofereix amb detall un intens historial: “Martinenc (4 anys ascens a Preferent), Mollet (2 anys – ascens a 1cat), Masnou (2 anys – ascens a 3a div), Vic, Vilanova, Granollers (2 anys – ascens a 3a div), Jupiter, Castelldefels, Montanyesa, Ripollet i, ara en el Turó Peira”. 

A aquesta trajectòria afegeix Bauli, “haver estat el màxim golejador d’una edició dels Històrics” i fins i tot haver arribat a disputar una final”. Una altra circumstància que per a qualsevol podria passar inadvertida.

En quatre respostes resumeix el seu pensament aquest davanter que es resisteix a mirar només cap al present i futur.

Per què desitges continuar en el Turó Peira?

 

“Perquè conec personalment en Manolo, el mister, fa molts anys i vaig estar com a company d’equip en el Martinenc. Es va posar en contacte amb mi, anàvem parlant les condicions, el projecte i, sobretot, volia reforçar la part atacant en la segona volta per intentar pujar a Primera Catalana, em va seduir molt i no m’ho vaig pensar. Per desgràcia amb la pandèmia només vaig poder jugar 6 partits anotant 5 gols encara que l’equip estava en molt bona disposició de lluitar la plaça de promoció”.

Què sabies del teu actual equip?

 

“Sabia que arribava a un club amb història dins del futbolcat i del barri on viu que és Nou Barris. El grup s’ha reforçat molt bé amb fitxatges de qualitat i experiència en la categoria. Crec que hem fet un salt respecte a l’any passat. Amb el grup que hi ha i un cos tècnic increïble, que ho viuen amb molta passió i professionalitat, crec podem fer una gran campanya i lluitar pel campionat i ascens”.

El feliç COVID-19 sembla que serà fonamental en el futur del futbol i en aquesta categoria.

 

“Sens dubte. Amb els temps que corren i aquesta situació es fa difícil predir què succeirà amb el futur del futbol i altres esports. L’any passat va perjudicar molts equips que realment tenien opcions de lluitar pels seus objectius com el nostre cas que era pujar i estàvem molt a prop, però també va ajudar “uns altres” perquè no van haver-hi descensos. Espero que es pugui solucionar i establir uns correctes protocols per la seguretat de tots els jugadors, cossos tècnics o empleats del club. El més important és la salut de tots. Crec que és important establir unes bones bases de cara al començament de la temporada i a poc a poc anar sortint d’aquesta situació i tornar a la normalitat.

Vas arribar a Segona Catalana i ara afrontes la temporada des del principi. Serà el Sant Joan At. Montcada el rival a batre?

 

“Ha estat el meu primer any en Segona Catalana (Ripollet i Turó) i la veritat que em va sorprendre bastant la intensitat amb la qual es juguen els partits. M’agrada. Sant Joan Atlètic Montcada és un gran equip i crec que han mantingut gran part de l’equip de l’any passat. Així que serà un dels rivals a tenir més en compte. Veurem. En el seu camp es fan molt forts i saben al que juguen. Tenen les idees molt clares i jugadors determinants”.