El ‘killer’ blanc-i-blau decideix el partit amb el seu cinquè gol de la temporada. Batanero, per contra, va topar amb el pal. L’encert va ser clau per a decidir el duel
JORDI MESTRES @jordimestres
L’Espanyol B conta els seus partits a casa per victòries i el Sabadell segueix sense guanyar com a visitant. Aquest és el resum ràpid del partit que obria la jornada 5 al grup 3. Dalmau, amb el seu cinquè gol del curs, va decidir un partit dominat pels arlequinats. Molta pilota, però poques ocasions. I la més clara, de Batanero, al pal. No va ser el dia pels de Miguel Álvarez. La seva poca clarividència als metres finals va contrastar amb com de clars tenien els conceptes els blanc-i-blaus.
I és que el Sabadell s’enfrontava a un doble rival a Sant Adrià. Evidentment, a un Espanyol B que està fent les coses molt bé en aquest inici de temporada, però també al seu punt feble. L’equip arlequinat no guanya fora de casa des del 13 d’octubre de 2014 al camp del Llagostera. Massa temps. La visita al filial blanc-i-blau suposava una nova oportunitat – una més – de trencar el que ja és un malefici.
La proposta per a fer-ho era a partir de la pilota. El Sabadell buscava atacar amb la bimba, però també defensar amb la possessió els perillosos contraatacs blanc-i-blaus. L’inici tenia dos estils clarament definits. Oposats, però vàlids al cap i a la fi. La partida d’escacs va estar equilibrada fins que Dalmau, quan es complia el quart d’hora, encarava Craviotto. El lleidatà evitava el cinquè gol a la lliga del killer, que per fortuna local i desgràcia visitant acabaria arribant.
També tindria les seves opcions el Sabadell. Agus Medina, incansable, va incorporar-se amb criteri i va generar perill pel carril dret. El jove arlequinat, amb la seva profunditat, va ser un punyal per la seva banda. L’Espanyol B, per la seva part, es mostrava perillós amb les seves cartes. Rufo tornava a posar a prova a Craviotto el 23’. Va ser una mala tarda tant pels porters com pels futbolistes. El vent, el pitjor enemic d’aquest esport, bufava fort a la Ciutat Esportiva Daniel Jarque.
PAL PER BATANERO, GOL PER DALMAU
Potser per això van haver minuts de poc joc. No és menys cert, però, que un Sabadell creixent va acabar millor la primera part. De fet, va fregar el gol. Batanero, des de la frontal, va fer un xut que va topar a la base del pal al 39’. Del quasi gol del Sabadell es va passar a la diana de l’Espanyol B en… tres minuts! Dalmau, aquesta vegada, no va perdonar. Va resoldre una jugada enrevessada dins l’àrea i, aquesta vegada sí, va aconseguir el seu cinquè gol a la lliga.
D’aquesta manera, empatava amb Enric Gallego a la taula de golejadors i donava l’avantatge parcial a l’Espanyol B al descans. La represa va començar molt animada. Marc Roca, primer, i Pol Roigé, després, van amenaçar l’1-0 que reflectia l’electrònic de Sant Adrià. El Sabadell, obligat a retallar distàncies, va tirar l’equip endavant.
EL SABADELL ARRIBA, PERÒ NO ‘MATA’
En certes ocasions, cada vegada més freqüents, això implicava desguarnir la defensa. L’Espanyol B es trobava per enèsima vegada amb l’hàbitat ideal per a les seves característiques. També corria el risc de cedir el domini al Sabadell, voluntariós però desencertat de cara a porta. Miguel Álvarez, conscient d’aquest dèficit, va decidir canviar l’atac d’una tacada. Cortell i Forgas entraven per Osado i Pirulo.
A Lluís Planagumà li funcionava l’esquema i apostava per dos canvis naturals. Tot i les quatre substitucions, res variava a l’equador de la segona part. El Sabadell, amb un 60% de possessió, monopolitzava la pilota, però li faltava ‘punch’. Li costava poc arribar a la frontal de l’àrea, però molt acabar les jugades. I així va anar morint el partit.
La voluntat del Sabadell, així com la seva persistència, no van servir per a res. Va acabar a zero, mentre que l’Espanyol B podria haver gestionat millor bastants contraatacs per a resoldre el partit. 9 punts pels blanc-i-blaus i 7 pels arlequinats. Molt camí per a recórrer i també per a millorar. A Sant Adrià, però, va ser l’encert de cara a porta el factor que va decidir el partit. I aquí, entre tenir a Dalmau o no tenir-lo, va estar la diferència.