Vells coneguts s’enfrontaran als equips catalans a la segona eliminatòria d’ascens a Segona B. Els quadribarrats jugaran contra el Castelló, amb la tornada al Narcís Sala, mentre que els egarencs s’enfrontaran al campió gallec
JORDI MESTRES @jordimestres7
No es pot dir que hagi estat un bon sorteig pels catalans, tot i que els judicis en aquests casos són bastant temeraris. El Castelló-Sant Andreu dóna la sensació que ha arribat massa aviat. Dos equips històrics, amb importants masses socials i sentiment de pertinença protagonitzen la que és, segurament, l’eliminatòria més atractiva del sorteig. L’anada es jugarà a Castalia – on s’hi preveuen més de 10.000 espectadors – aquesta setmana i el desenllaç es coneixerà la següent al Narcís Sala.
El Terrassa es jugarà la classificació a un altre estadi mític com San Lázaro. En aquest cas, era la única opció possible per la condició de quart classificat dels egarencs.
El Sant Andreu, per la seva part, encara va tenir bona fortuna. I és que l’extracció de les boles va determinar l’ordre dels emparellaments, amb factor camp favorable als quadribarrats. Serà un duel apassionant entre el segon classificat del grup català i el seu homònim al valencià. El Castelló, un gegant adormit, va tancar la lliga amb 83 punts i ve de superar el Tropezón a la primera eliminatòria (1-1 a Cantabria i 4-1 a Castalia).
Tot i l’evident nivell d’un equip dirigit pels exfutbolistes Jaume DeAlbert i Pablo Hernández, cal recordar que l’última visita dels orelluts a Catalunya va ser més que traumàtica. El Gavà de Boris va acabar amb les esperances del Castelló de la forma més cruel. El punt de penal va decidir l’ascens dels gavanencs i el purgatori dels valencians. Aquell 26 de juny de 2016 no queda tan lluny.
El Compostela, de pelegrinatge a Catalunya
Encara menys la última visita del Compostela a terres catalanes. De fet, va ser ahir. El campió del grup gallec va caure eliminat a l’eliminatòria contra l’Espanyol B. Després de l’empat a zero a San Lázaro, el filial blanc-i-blau va imposar-se amb relativa comoditat a la Ciutat Esportiva Dani Jarque (4-2).
El club gallec, refundat el 2006, va dominar el grup gallec per a acabar fent-se amb el campionat gràcies als 86 punts que va sumar. De ben segur que no posarà les coses fàcils a un Terrassa que, d’altra banda, ja va demostrar que pot competir contra equips amb millor posició final a la seva lliga. De fet, l’eliminatòria contra el Mar Menor (3-0 global) és el millor exemple.