En plena lluita a contrarellotge per assolir la somiada segona posició, que dona dret a jugar la promoció d’ascens a Tercera, el Vic compta amb un jugador especialment determinant i en un estat de forma envejable. És Carles Roca
ENRIC ARCALÀ @enricarcala
Comencem pel més recent, Carles. La suspensió del partit de l’última jornada contra el Sant Cugat. Pels interessos vigatans, el millor era no jugar?
Estàvem en ratxa, tot i l’empat de l’últim partit contra el Sabadell, però en les condicions en les que es trobava el camp i tenint en compte el nostre estil de joc penso que el millor era no jugar.
Amb 41 punts i 9 partits per endavant, el Vic és quart amb un partit menys. Quin és l’objectiu?
L’objectiu és quedar tan amunt com sigui possible, i – tenint en compte com se’ns han posat les coses durant l’últim mes i mig-, per què no pensar en arribar al segon lloc?
El pòquer de victòries aconseguit fa poc ha catapultat l’equip. Què ha canviat a partir del matx a Banyoles?
No penso que sigui quelcom que hagi canviat d’un partit per l’altre, sinó que poc a poc hem anat madurant com a equip i finalment això s’ha vist reflectit en els resultats.
De fet, el Vic va acaronar el repòquer contra Sabadell B. Aquell gol en el descompte us va privar de situar-vos a només 3 punts del Manresa.
Si, hauria estat molt bé aconseguir la cinquena victòria consecutiva i quan t’empaten a l’últim minut et quedes amb un mal regust, però també és cert que la setmana anterior vam ser nosaltres qui vam marcar el gol de la victòria a l’últim minut.
“Tenint en compte com se’ns ha posat les coses a l’últim mes i mig, per què no pensar en arribar al segon lloc?”
I parlant del Manresa: està a l’abast la desitjada plaça de promoció? Suposo que és el gran objectiu. Com ho veu el vestidor?
Fa un mes i mig ningú no hauria apostat ni un cèntim que a aquestes altures estaríem en la posició en la que estem. És molt complicat, perquè el Manresa té una gran plantilla i, a més, hi ha altres equips que també estan ficats en la lluita com la Muntanyesa, però nosaltres estem molt il·lusionats i farem tot el possible per aconseguir-ho.
Llàstima dels onze empats que registra l’equip. Amb menys igualades, estaríem parlant d’un Vic imparable…
No sé si imparables, però la realitat és que molt pocs equips han aconseguit guanyar-nos.
La Primera Catalana cada cop està més igualada. Et sorprèn que fins i tot el setè classificat (Farners amb 40 punts) encara opti a la segona posició?
La veritat és que no. En aquesta categoria hi ha molts bons equips i cap partit és fàcil, i així ho reflecteix la classificació.
La Fundació Grama ho té fet? L’has vist com l’equip més sòlid i resolutiu?
Fet no, perquè en el futbol poden canviar molt les coses, però sí que és cert que tenen molt de coixí. Personalment és l’equip que més m’ha agradat i penso que si estan on estan és per alguna cosa.
Pel Vic, jugar la promoció a Tercera seria un premi molt especial, oi?
Pel Vic i per qualsevol equip dels que estan a Primera Catalana, però sí que és veritat que penso que Vic és una ciutat que hauria de tenir l’equip a Tercera divisió.
Parlem ara amb més profunditat de Carles Roca. Aquesta temporada has superat ja la marca golejadora d’altres temporades (8 gols fins ara) i t’has convertit en un jugador imprescindible i referent. Estem davant de la millor versió de Roca?
Encara sóc jove, tinc 23 anys, però penso que poc a poc he anat madurant com a jugador i sí que actualment estic en la meva millor versió, tot i que espero seguir millorant ja que encara tinc molt marge de millora.
He llegit més d’una vegada, de boca de tècnics qualificats, que Carles Roca és un jugador de nivell de 2aB. Què me’n dius?
A tothom li agrada que li diguin coses així, però crec que si jugo a Primera catalana i no a 2aB és perquè encara no estic al nivell que toca i em falten moltes coses per millorar.
“Penso que Vic és una ciutat que hauria de tenir l’equip a Tercera Divisió””
Són ja 5 temporades al Vic. Vas arribar del Taradell a l’època Salvanyà. Com recordes aquells inicis?
La veritat és que aquella primera temporada d’en Salvanyà va començar molt bé: estàvem a dalt fins que de cop vam començar a perdre partits i vam acabar lluitant per no baixar a Segona Catalana.
Amb l’arribada de l’Albert Cámara et vam veure alliberat i amb l’alegria de nou a les botes.
Crec que va arribar un moment que per molt que volguéssim no ens sortien les coses i necessitàvem un canvi, i amb l’arribada de l’Albert i en Pau tot l’equip va donar un tomb i vam fer un gran final de temporada.
Et va temptar el Granollers o algun altre equip de Tercera, arran de la marxa de Cámara?
Alguna cosa va haver-hi però no només aquella temporada sinó també l’anterior, però per diferents motius no es va arribar a concretar res.
Quin és el teu millor i pitjor record amb la samarreta vigatana?
El pitjor, sens dubte, la ratxa que vam passar la primera temporada de’n Salvanyà després de Nadal, on vam estar 10 o 12 partits sense guanyar i van fer que passéssim de lluitar amb els de dalt a lluitar amb els de baix. Pel que fa al millor, sincerament no sabria quin dir-te, ja que n’hi ha molts i de molt bons, tant dins com fora el camp.
Últimament se’t coneix amb l’afectuós apel-latiu de El Carter? D’on surt?
La parella del meu pare treballa a correus, i aquests dos últims estius m’ha aconseguit feina allà com a carter. La culpa, però, la té un molt bon amic meu que és molt actiu a Twitter. Tot va començar en el partit que vam jugar al camp del Castellar, on vaig fer dos gols, i va respondre un tuit del Vic on posava que havia fet el segon gol dient “El Cartero siempre llama dos veces”. A partir d’aquí, cada cop que marco un gol va responent al compte del Vic amb coses d’aquest estil i finalment ha calat.
“Sóc de Vic i em costaria molt prendre la decisió de marxar, però qui sap”
Fa la sensació que aquest segon any del tàndem Rafa Rodríguez – Xevi Melero ha resultat en una gran pinya al vestidor. Què ens en pots dir?
Si alguna cosa hi ha al Vic és que al vestidor som una pinya i ens portem tots súper bé. Des que estic a Vic ha estat així, però la seva arribada encara ho ha incrementat. Jo els hi estic molt agraït perquè en tot moment m’han demostrat que confien molt amb mi.
T’he de preguntar obligatòriament per l’etern rival. Com has vist l’equip veí fins ara? La visita a Manlleu, al maig, pot ser clau, depenent de com arribi l’equip.
Aquest any el Manlleu tenia una tasca molt difícil, ja que després del descens, la gran majoria de jugadors van marxar a altres equips i han hagut de fer un equip pràcticament nou. Els he anat a veure a casa i la veritat és que em semblen un molt bon equip, a qui costa crear ocasions de gol i amb jugadors ràpids a dalt que són molt perillosos. El derbi que jugarem a Manlleu sí que és veritat que pot ser clau, però és un derbi, i aquests partits són diferents, independentment del que ens juguem.
Expressa’m el teu desig personal i col·lectiu de cara a aquest esprint final, Carles.
Col·lectivament sumar tants punts com sigui possible per intentar assolir la promoció, i personalment seguir ajudant a l’equip tant com pugui per poder assolir l’objectiu col·lectiu.
I l’última: et veurem de vigatà la temporada que ve 😉?
Sóc de Vic i estic molt bé aquí, em costaria molt prendre la decisió de marxar, però qui sap.