Can Buxeres, la lluita d’un modest

A quatre punts de la salvació, el modest Can Buxeres (#2cat3) lluita amb totes les seves forces per a seguir endavant. La gran feina de la junta hospitalenca des del 2006 els col·loca com un dels referents de L’Hospitalet

EDUARDO BERZOSA
Can Buxeres,, Segona Catalana, L'H
Can Buxeres, temporada 2019-2020/FOTO: Club

Difícil i compromès grup III de Segona Catalana en el qual està immers el Can Buxeres. Difícil i competit encara que amb tota la il·lusió d’un principiant que desitja portar el nom del barri i de la ciutat per tota Catalunya. Ara per ara, el primer equip que dirigeix Efren García, segueix en la lluita per evitar un descens la salvació del qual està ara a només quatre punts. Millorar aquesta situació a casa pot ser la salvació.

Fundat en un llunyà 2006, després de la fusió del Sector Sanfeliu (1969) i el Can Serra (1983), “en l’actualitat comptem amb 31 equips i més de 420 jugadors”, comenta a Futbolcatalunya el seu president Ricard Reche, qui recorda, amb orgull, “haver tingut com a Soci d’Honor a l’expresident del Comitè Olímpic Espanyol, Joan Antoni Samaranch“. Alguns tampoc obliden quan el primer equip el dirigia el fill del Cholo Sotil en el 2009, per exemple.
Can Buxeres, Samaranch
Un històric soci d’honor: JA Samaranch/FOTO: Can Buxeres
Tal com detalla la pàgina web del club “es va decidir adoptar el nom de Can Buxeres perquè era l’espai natural entre els dos barris. A l’escut escollit es van incloure diferents trets d’identitat: la senyera, l’escut i el color de L’Hospitalet (verd) i la glorieta que caracteritza l’entrada al Palauet de Can Buxeres. És va acordar que les equipacions comptessin amb els colors verd (primera equipació) i taronja”.

“Amb 4 coordinadors i 50 entrenadors i una junta directiva molt activa de 14 persones”, Reche afegeix que “les nostres metes són assentar el club en bones categories i així poder oferir a tots els nens de la ciutat equips concordes a la seva qualitat i apostar per una formació complementària a l’educació escolar a través de l’esport, sense que per això deixin de competir a tots els nivells”.