Calderé, a fons i amb la seva veritat per davant

Aquest dissabte 16 compleix 62 anys. Una vida dedicada al futbol per Ramon Mª Calderé i a una família que li meravella; aquesta família, els amics i els valors l’han portat on està encara que el món mediàtic té molts deutes amb ‘el noi de Vilarrodona’

El crack de Vila-rodona mai falla quan parla sobre futbol i més sobre el futbol català // FOTO: futbolcatalunya

El crack de Vila-rodona mai falla quan parla sobre futbol i més sobre el futbol català // FOTO: futbolcatalunya

@ManuelSeguraM

Com a futbolista ningú pot descobrir a Ramon María Calderé ni com a tècnic. Com a jugador va explotar en el primer equip del FC Barcelona en els anys 80, va jugar el Mundial de Mèxic 1986, va ser campió d’Europa sub-21 (1986), va passar pel Betis i va acabar en el Sant Andreu (1990-1993) amb una de les samarretes que més orgull li produeixen al costat de la blaugrana.

Set campionats de Tercera Divisió, nou play-offs, quatre ascensos a Segona B, dues a Tercera i una Copa Federació és el resultat del seu treball en les banquetes, ara com ara. Després d’haver passat per equips com el Badalona, Reus, Burgos, Castelló, Salamanca, Castelló, Olot, Badalona (ho va passar molt malament), Reus D. i Santboià va viure tota una aventura a Bèlgica amb el seu amic ‘Tintín’ Márquez (KAS Eupen).

CALDERÉ, ESPECTACULAR

No obstant això, si alguna característica defineix a aquest referent de Vila-rodona, a uns 30 Km de Tarragona… Tipus sincer, humil, directe, amic dels seus amics, generós…. clar que té defectes (com tots), però això s’ho deixem a qui desitgi veure aquest costat negatiu. Segur que hi ha pocs.

Va sortir de la pedrera del FC Barcelona, va debutar en el primer equip de Terry Venables perquè va donar-ho tot i va deixar la seva petjada. Ningú millor que la ‘Poquipèdia’ de Joan Poquí (Mundo Deportivo) per a recordar aquest instant màgic en la seva vida.

Va sortir del Barça, va ser cedit, va tornar al Barcelona At. (1981), va lluitar pel Betis (1988-1990) i va acabar a la UE Sant Andreu (1990-1993). No es perdin les paraules d’en Ramon per al club quadribarrat perquè el seu cor encara plora. “És el club més maltractat de tota Espanya”. Rotund. Escoltin, escoltin, Lugo…..

DONAR LA CARA ES PAGA

Va passar pel club blaugrana per a fer tasques tècniques però no com a primer responsable. És curiós, però la gran quantitat de precandidats mai ha mirat cap a Ramon Calderé. Ho té tot per a lliurar-se al seu club de l’ànima, no obstant això ningú fa el pas.

El de Vila-rodona ho entén gairebé tot: “D’acord, si no compten amb mi, doncs les seves raons tindran”, però el que no entén és que “Pep Moratalla no sigui aquí. Al costat de Tintín Márquez i Guardiola són els millors”.

El passat 19 de juny del 2019 deixava entreveure un futur com a director esportiu. Encara sort que no va ser així; després va arribar un 12 d’agost amb l’americà Clifton Onolfo i el Reus Deportiu. Calderé s’unia amb la seva paraula, ja que no feia falta ni contracte ni res, només la paraula. Ja sabem el final. “Va ser un bluff”, assenyala. Una altra vegada, va donar la cara i gairebé se la trenquen.

Aquesta és la imatge que més agrada a Ramon. Estar treballant en un terreny de joc és el màxim
Aquesta és la imatge que més agrada a Ramon. Estar treballant en un terreny de joc és el màxim

UN LUXE DE PERSONA

Mira cap a la Federació Catalana i no entén per què no poden jugar els xavals, parla de l’entrenador formador, del respecte als ídols, dels cromos, del seu futur com a comentarista (sempre ha anat bé de paraula) i brilla quan ens presenta als seus tres millors ‘gols’ en la seva vida.

Poder entrevistar a Ramon María Calderé sempre ha estat un luxe personal. Ni és la primera ni serà l’última, però sí que és un plaer professional i personal. Per això els convidem a que es relaxin i escoltin un tipus que sap el que diu i diu tot el que sap.

Les tres 'febleses' de Calderé: Estefanía, Miriam i Gabriela // FOTO: R.M.C.
Les tres ‘febleses’ de Calderé: Estefanía, Miriam i Gabriela // FOTO: R.M.C.