Bescanó, del malson inacabable al somni de la Primera Catalana

Nou equips han assolit oficialment l’ascens a Primera Catalana en una temporada acabada pel Covid-19. Dels nou, un ascens té quelcom d’especial. Protagonista, el Bescanó

MANUEL SEGURA / LLUÍS PAYAROLS
El Bescanó ha fet història amb el seu ascoens a Primera Catalana // FOTO: @cebescano
El Bescanó ha fet història amb el seu ascens a Primera Catalana // FOTO: @cebescano

Sens dubte, és una història amb molta amargor però amb el final més feliç. Després de dues temporades acaronant un ascens històric a Primera Catalana, el CE Bescanó ha rebut el premi esperat. Dues promocions perdudes, dues. Un ascens perdut a l’última jornada… arribant líder. Un malson de campionat que ja s’ha acabat.

És una història de les que es recordaran al futbol català. Una història de modèstia, de perseverança i de recuperació viscuda a un poble de la comarca del Gironès, a la riba dreta del riu Ter i amb 4.960 habitants  segons el cens del 2019. Des del 1931, el CE Bescanó competeix a les categories més modestes del futbol català, però des de fa tres anys creu fermament en què pot anar més amunt. I per molt que t’estavellis, potser al final pot arribar el premi.

ASCENS “INESPERAT”

Hem pujat de la forma més inesperada, però després dels patiments a les dues últimes temporades, ja som de Primera Catalana”. Són paraules de Daniel Genoher, president del Bescanó des del 2016. Es podria dir que, des de la seva arribada a la presidència, l’entitat ha viscut un abans i un després . Un llarg després que culmina amb una fita per la història.

Ha estat aquesta campanya 2019-2020, amb David Cerro a la banqueta, quan els bescanonins han assolit l’objectiu en una campanya acabada a la jornada 23 a causa de la pandèmia del COVID-19.  La Federació Catalana de Futbol va donar per finalitzada la temporada, confirmant els ascensos. I el Bescanó, amb 48 punts, superava en dos al Guíxols i en tres a l’Escola Bosc de Tosca. Dades suficients per guanyar-se el bitllet cap a la Primera Catalana.

Daniel Genoher, a la dreta, presentant Tarifa com a jugador del Bescanó temps enrere // FOTO: @cebescano
Daniel Genoher, a la dreta, presentant Tarifa com a jugador del Bescanó temps enrere // FOTO: @cebescano

EL TRIOMF D’UN ESTIL

Abans de començar la temporada 2019-2020, les tres paraules que definien la trajectòria immediata del Bescanó podrien ser com el títol del programa televisiu de Jordi Basté: No pot ser. I en aquest relat cal introduir un altre nom clau: Miquel Hereu. Va ser la gran aposta de Daniel Genoher aquell estiu del 2016. “A la nostra arribada vam canviar tots els mètodes de treball de l’entitat i tots els equips del club -.17, dels quals 15 són federats- juguen igual. Inicialment és un 4-3-3 però el nostre futbol de toc ens ha dut on som“, explica el president.

Hereu es converteix en el coordinador general  i, després d’una primera campanya acompanyat per Óscar Prieto a la banqueta, el Bescanó acaba setè la Lliga 2016-2017 al grup 1 de Segona Catalana, amb 55 punts, molt lluny de la zona alta… però també de la zona de descens.

UN GOL LETAL

A la campanya 2017-2018, els blaus comencen a somiar. Es consoliden a la zona alta però no poden seguir el ritme d’un intractable Girona B, indiscutible campió amb 87 punts. Malgrat això, el Bescanó acaba segon amb 68, sis per sobre del Can Gibert. Es guanya el dret a lluitar per l’ascens a la promoció, contra un altre segon classificat. El sorteig els aparella amb l’Argentona, amb anada al Municipal de Bescanó i tornada al camp maresmenc.

L’eliminatòria comença amb incidència, ja que el partit d’anada s’ha d’ajornar una setmana a causa de la pluja. Aquell Bescanó-Argentona va acabar 0-0. I una setmana més tard, els d’Hereu es van jugar l’ascens a camp contrari. Un partit igualat fins que, al minut 82, Cristian Pérez marcava pels locals l’únic gol del partit. Un gol que feia pujar l’Argentona i que deixava el Bescanó a Segona Catalana.

DOBLE PATACADA

Si creieu que el que va passar va ser dur, encara més cruel va ser el que va passar la temporada 2018-2019. El Bescanó va tornar a estar a la zona alta i va arribar a l’última jornada de Lliga com a líder, amb un punt d’avantatge sobre L’Escala. Miquel Hereu afrontava el seu darrer partit a la banqueta blava, perquè marxava a la Xina per posar-se al capdavant d’una de les acadèmies de formació del Barça. Un partit en què tenia l’ascens a les mans. Li valia guanyar el Porqueres. O bé empatar o perdre… sempre que L’Escala no guanyés a casa al Cassà.

Miquel Hereu, amb el president Genoher en el seu comiat // FOTO: @cebescano
Miquel Hereu, amb el president Genoher en el seu comiat // FOTO: @cebescano

Al descans, tot anava bé. El Bescanó havia remuntat el gol inicial de Sile Camara amb dianes de Gerard Muñoz i Roger Comas (1-2). A L’Escala, al Nou Miramar, 1-1, però en aquell moment no importava. I a la represa tot va canviar. Pol Formiga va empatar el partit pel Porqueres (2-2), mentre L’Escala també dominava el Roses gràcies a un gol d’Ignasi. La tragèdia pels bescanonins, bolcats en atac, es va fer realitat amb el 3-2 de Joel Ferrer pel Porqueres. L’Escala pujava a Primera Catalana… i el Bescanó, un altre cop a la promoció.

Aquest cop, el rival era el Martorell, amb anada a Torrent de Llops i tornada a Bescanó. I ja sense Miquel Hereu. El seu segon, Toni Díaz Tarragó, assumia la responsabilitat.  L’eliminatòria no pot ser més igualada. 0-0 al partit d’anada… i 0-0 al final dels 90 minuts del partit de tornada. L’ascens s’ha de decidir a la pròrroga i amb l’avantatge pel Bescanó de fer-ho davant els seus seguidors, però tot canvia als 10 minuts de la primera part de la pròrroga, quan Abde avança als del Baix Llobregat. Els blaus no es van rendir i Roca va igualar al començament de la segona part, però l’empat no els hi valia. El porter del Martorell, Toni Domínguez, va ser decisiu als darrers instants per ratificar l’ascens del seu equip i la nova decepció bescanonina. Però la paraula rendició no entra dins el vocabulari dels blaus…

 

CANVI A LA BANQUETA

El final d’aquest malson és un ascens que encara no han pogut celebrar per culpa del coronavirus. “A veure si entrem a la fase 3 i ho podem celebrar ni que sigui amb una disco mòbil“, afirma el president Genoher qui, per cert, va ser al seu dia jugador del Bescanó -“un migcampista destructor”, s’autoqualifica jocós- i qui reconeix que fins ara no han construït la casa per la teulada: “El primer que vam fer quan vam arribar el 2016 va ser reduir el pressupost. Ara disposem de 50.000 euros per a tots els equips“.

I de cara a la temporada del debut a Primera Catalana, seguirà gairebé tothom… tret de l’entrenador. “Hem substituït a David Cerro per certes diferencies amb el grup, però tota la plantilla, tret d’un jugador, seguirà“, assenyala Daniel Genoher. I el nou entrenador és un home de la casa.  “Bruno Alberto Milanesio va ser jugador nostre i fins ara entrenava al filial. És de Rosario i, per cert, conegut de Leo Messi“, diu el màxim mandatari d’un Bescanó que s’ha cansat de quedar-se a les portes de la glòria. Ara, ja ha arribat.