La Ciutat Esportiva del CF Damm serà realitat aquest 2024, un any que arriba amb el segell d’una gran Estrella per l’empresa catalana i pel futbol català
Ramon Agenjo és el típic empresari (conseller i accionista cerveser) immers en el nostre futbol, “sense tenir ni idea”, però que ha sabut aprendre amb passes de gegant. Amb la mateixa filosofia que va néixer el projecte del primer equip, sap i vol mantenir encara els conceptes de formació, valors i solidaritat, per sobre de tot.
Aquest 2024, Agenjo, que ha complert ja 12 anys com a president del CF Damm, veurà convertit en realitat un dels seus grans somnis: la Ciutat Esportiva. Sobre aquesta ‘joia’ pel futbol català va parlar amb Futbolcatalunya al costat del seu inseparable director executiu, Carles Domènech.
2024 TÉ ESTRELLA
Normalment, es titula una vegada finalitzada l’entrevista, però en aquesta ocasió l’excusa excepcional és molt clara. 2024 arribarà amb una gran ‘Estrella’ que es dirà Ciutat Esportiva.
Claríssim. Estarem tots junts i no com ara en quatre punts diferents. És de les dates més importants de la història del CF Damm; en els anys 30 es jugava al carrer, després van arribar els cotxes i una sèrie de senyors (pare de Josep Barcons, entre altres) van plantejar a la meva àvia, María Damm, que calia buscar solucions perquè els nens no juguessin al carrer. Aquest va ser l’inici del CF Damm.
Al 2026 compliran 150 anys de vida. Segur que no pot tenir un altre regal més especial, a nivell esportiu, que aquest.
Crec que no i estem pensant realitzar algun acte aquest 2024 allà mateix i no necessàriament esportiu. Serà el nostre camp, són 30.000 m² Totalment nostres, és un somni, no és una concessió sinó la nostra propietat a Barcelona.
“SON 30.000 M2 TOTALMENT NOSTRES”
Ens pot recordar: 30.000 m², 2 camps de futbol, resta d’instalacions…
DOMÈNECH: “El primer, el més gran, seria com l’Estadi i l’altre surt amb la idea que es jugui allí futbol 11 i futbol 7. Si ens fan falta graderies, es posaran i, si en el futur, fos un club professional només seria una Ciutat Esportiva d’entrenament. Ens hauríem d’adaptar a les exigències de la RFEF”
Tenim data d’inauguració?
Encara no la coneixem. Tenim la junta general d’accionistes al maig i a mi m’agradaria al juny i que les obres ja estiguessin acabades. Després tenim la Copa Amèrica... juny estaria bé; igual queden encara tres mesos d’obra però anem bé.
“INAUGURACIÓ DE LA CE? JUNY ESTARIA BÉ”
Va haver-hi dues coses que ens van cridar molt l’atenció quan es va conèixer la notícia. Consum 100% elèctric amb plaques i optimització de l’aigua de pluja per al reg. Això es diu màxima preocupació pel medi ambient….
Ens preocupa moltíssim aquests aspectes perquè som una indústria que gasta molta aigua i electricitat. El nostre president de la companyia ens va dir fa molts anys que anava a muntar una àrea de sostenibilitat i la dirigia ell; ara soc. Cal anar amb molta cura, volem reciclar aigua del nostre propi camp i ja tenim plaques solars per a donar llum a 20.000 persones. Els tècnics de Damm ens han ajudat moltíssim.
Com es rendibilitza aquesta inversió de 12 milions d’euros, sr Agenjo, o forma part també de la seva labor de mecenatge?
“VOLEM COMPTAR AMB LA GENT DEL BARRI”
De moltes maneres. Una: labor social. El CF Damm (que sapiguem) és l’únic en tota Espanya que és només formatiu i d’alta competició. Dos: volem comptar amb la participació de la gent de barri i amb discapacitats. A més, els empleats de Damm també puguin jugar allí (una vegada a la setmana o el que es digui). D’altra banda, som veïns del CN Montjuïc i les seves famílies podries també practicar esport allí.
I, tres: ens hem de buscar la vida per saber treure suc a les instal·lacions als matins, ja que nosaltres entrenem a la tarda. Volem que vinguin clubs del Nord d’Europa…. països àrabs, xinesos. Aquesta és la resposta. Podem donar cursos de nivell amb els nostres grans entrenadors.
“TENIM UNA GRAN SORT AMB EL DOCTOR BARCONS”
Vostè sempre ha destacat l’equip mèdic de l’entitat amb el doctor Barcons al capdavant. Aquesta nova CE serà un altre luxe per a la institució…
Sempre ens ha preocupat moltíssim la salut dels nostres jugadors/jugadores i tenim una gran sort amb el doctor Carles Barcons. És ‘Cap del servei mèdic’ i no sols opera sinó que realitza tot el seguiment de recuperació. És un cercle perfecte.
“SOM UN CLUB ESTRANY, LA VERITAT”
Vam poder llegir a la web Catorze.cat que un dels secrets d’una gran empresa és tenir especialistes. Qui són aquests homes claus del CF Damm?
El primer executiu del CF Damm va ser jugador nostre i també el seu germà, no els has d’explicar res, saben els nostres valors. No donem beques per a botes de futbol sinó per a llibres de text. Més especialistes: els tècnics. Tenim la gran sort que Carles Domènec sap identificar bons entrenadors i directors tècnics. Ara tenim Albert Puigdollers ‘Puchi’ i aquest sap trobar tècnics per a totes les categories. Pel que fa a primer equip està Carles i el departament tècnic.
Nosaltres som un club estrany, la veritat; si guanyem un trofeu, molt bé, però, si ens criden des d’un hotel i ens diuen que s’han trobat les habituacions millor que quan van arribar els equips, encara som més feliços.
“PER SOBRE DE GUANYAR ESTÀ LA FORMACIÓ”
També va dir que vostè té 55 càrrecs molt relacionats amb la cultura. A nivell esportiu, enguany ha complert 12 anys, crec, al capdavant del CF Damm. També té el seu protagonisme en el pàdel. Dirigir el futbol català no s’ho ha plantejat mai?
Durant algun temps el president visible era Josep Barcons i el nexe empresa-club era jo. Dirigir el futbol català? No, no sé. Nosaltres, per sobre de guanyar, volem crear bons ciutadans. Intento ajudar al president Demetrio Carceller, el gran cap, i fer moltes petites coses. Porto moltes ‘gorres’ diferents. Jo sé ajudar, soc un bon número 2, necessito treballar amb un número 1
DOMÈNECH: “Això no s’escolta dir-ho a ningú, però ell ho sent així i els qui treballem amb ell ens sentim uns privilegiats. No ingereix, dona tot el suport i lidera el teu treball, és una brutalitat. Egoistament, m’agradaria que se’l veiés més en els camps de futbol i no pot estar en dos llocs alhora.
“LA VICTÒRIA SENSE HONOR ÉS LA PITJOR DE LES DERROTES”
“Mai he demanat resultats als tècnics sinó que els xavals s’ho passin bé jugant al futbol, volem fer feliços als xavals”. Li repeteixo la mateixa pregunta que el 2015: aquesta és la filosofia o és la realitat?
Miri: jo soc molt amic de Vicente del Bosque i la seva frase mítica és ‘La victòria sense honor és la pitjor de les derrotes’. És a dir: si guanyem, bé; sempre espero una frase del Carles quan comença la temporada i, si em diu “aquests equips juguen molt bé”, a partir d’aquí dormo molt bé. Som l’única empresa que pot jugar la Copa del Rei juvenil i això en alguns països és impossible. Vivim en una ciutat increïble. Només em preocupa una cosa perquè molts nens/nenes venen de fora i a vegades triguen dues hores entre entrar i sortir de la ciutat. I dos, tindrem una aula amb professor perquè els ajudi, si els fa falta.
“VOLEM PORTAR-NOS BÉ AMB TOTHOM”
Una curiositat per acabar: Hi ha algun club a Catalunya que no patrocini la seva empresa directament o indirectament? El nom de Barça, Espanyol, Girona… està molt bé, però també estan Sant Andreu, Europa…etc..
DOMÈNECH: “Nosaltres ens hem marcat una línia amb els patrocinis perquè, en cas contrari, és impossible arribar a tots. Volem portar-nos bé amb tothom, cal ser molt educats i prudents. Hi ha moltes coses que no donen rendibilitat i cal posar una ratlla per a ser justos”
AGENJO: El ‘far’ és La Caixa i, a vegades, et trobes un petit camp de Catalunya i aquí sempre apareix. Ho fan molt bé. A nosaltres, quan ens demanen ajuda, mirem si són clients en els camps i una bona sortida comercial.
“AQUEST CLUB HAURIA DE DIR-SE CF BARCONS”
Ens podria donar la seva opinió sobre la Superlliga professional?
Com a empresari, no m’agrada, però entenc que no és el mateix un Liverpool-Bayern que un X contra X. No tinc criteri, no ho sé. Tot això és espectacle i s’haurà de fer un mix, (crec).
Aquesta entrevista acaba amb un nom propi, Josep Barcons. Irrepetible, Josep Barcons
Als seus 93 anys continua sent el pare del nostre futbol. Jo li demano consell moltes vegades. Encara més, totes les decisions importants del club, les hi he consultat. Aquest club s’hauria de dir CF Barcons i moltes decisions meves han estat seves.