Set temporades porta el capità del CE Europa, Àlex Cano, en l’equip del Nou Sardenya. Aquest dilluns comença un nou curs amb idèntic objectiu
MANUEL SEGURA
Qualsevol cosa que no sigui jugar la promoció, no seria normal. Això com a mínim, ja que el potencial de l’entitat obliga a tots els seus integrants a lluitar per tot des del primer minut. Tenir el títol de campió de Catalunya és un altre guardó del qual tampoc tothom pot fer gala. Com tampoc molts poden dir que fa set temporades que juguen en el mateix club.
“Intentarem, de nou, disputar el play off d’ascens. La intenció és ascendir, però tots sabem lo complicat que és: ho intentarem amb totes les nostres forces. S’ha fet un gran equip i ve un cos tècnic amb molta il·lusió”, afirma Àlex Cano recentment aterrat d’unes vacances de pel·lícula en un ‘paradís’ que sempre li serveix per recarregar bateries.
Conscient que “segurament sí es necessitava un canvi en l’equip” amb la sortida del tècnic Pedro Dólera i d’altres habituals com Rafa Leva, Javi Sánchez o Roberto Camacho, o d’altres jugadors de gran classe com Pastells, el capità escapolat considera que “han estat sis temporades molt intenses, en les quals s’ha treballat molt bé i s’han aconseguit coses molt boniques. Ara comença una nova etapa i estic convençut que també es faran grans campanyes”.
Amb aquesta intenció arrenca aquest dilluns un nou curs a les ordres d‘Albert Poch “a qui conec i mantinc una bona relació” i amb la intenció de donar el màxim, ja que “el que mai faltarà en la plantilla de l’Europa és compromís. Sabem en el club que estem i això comporta un extra de responsabilitat. Sortiran les coses millor o pitjor, però sempre donarem la cara”.
És època de pretemporada, època d’apostar per equips campions. En totes aquestes apostes apareix, entre les primeres opcions, si no la primera, el CE Europa “on a qualsevol jugador li agrada estar, ja que és un dels forts de la 3a Divisió. Es porten anys fent les coses molt bé i amb grans plantilles, per la qual cosa tots compten amb nosaltres per estar a dalt”. Cano creu que tornarà a haver-hi “molta igualtat i que, qui faci les coses bé, estarà a dalt”. Entre els triats estaran “Prat, que ha confeccionat una gran plantilla, Ascó amb el mateix potencial de sempre i Vilafranca, ja que ha fitxat molt bé”.
La realitat no escapa a Àlex Cano qui veu al seu voltant com altres equips segueixen sense pagar als seus jugadors i fins i tot no s’amaguen del seu engany, pitjor atenció perquè Cano també recorda que “aquest és un tema delicat. Cada jugador sap on va abans de signar. Cadascú sap on va i amb el que es pot trobar, per bé o per a malament.”. Dit queda.
Una última curiositat. Pregunta. “Quan un futbolista compleix la seva 7a temporada en el mateix lloc, és un jugador indispensable, s’ha acomodat o és que no estan les coses per experimentar? A vostè no li agradaria provar a l’estranger?”.
Resposta: “És la meva 7a temporada en l’Europa, ja que estic molt content aquí i sempre hem lluitat per ascendir. Cada any que ha passat el projecte ha estat del meu grat i sempre han confiat en mi. Millor que aquí, a Catalunya, en pocs llocs. Encara tinc 27 anys i podria provar qualsevol cosa en el futur”.