Sí, ja sé que en cada inici de temporada se sol dir el mateix, però, si no hi ha il·lusió, més val no començar. Deu equips catalans en el grup III donaran per a molt, segur
JAUME LANGA FERRER
Una altra cosa serà el que facin o pugui fer algun dels equips que surten emmarcats en aquest grup III de la Segona B, un dels més interessants de la categoria. Encara em crida molt l’atenció veure a històrics com Burgos, Barakaldo, Sestao per no parlar de Múrcia, Recre, Cadis o Jaén en la categoria de plata. Però la igualtat que es presumeix en el grup dels catalans ens fa preveure una campanya duríssima.
Ja he començat a veure els pronòstics, com sempre, de cara al nou curs. No es tracta de veure o saber més que ningú, però tampoc es descobreix res nou quan s’afirmen els possibles quatre equips que tenen molts números per lluitar per les quatre primeres posicions. Cal recordar que el passat exercici es va escapar el Nàstic a la Lliga Adelante, però Huracán, Reus Deportiu i Hèrcules es van quedar amb les ganes de la mateixa manera que el Lleida Esportiu es va quedar solament a dos punts.
Aquest passat ha de servir perquè els tres equips citats prenguin nota i procurin no tornar a caure.
Enunciats Lleida Esportiu, Huracán, Reus Deportiu i Hèrcules cal afegir a la llista altres conjunts com Sabadell, Barcelona B, Alcoià i, encara que amb més escasses oportunitats At. Balears, Espanyol B, Badalona i Olímpic. Aquí es pot donar l’equip-sorpresa d’un grup en el qual val la pena recordar que al costat dels grana de Moreno, equip màxim realitzador de la passada campanya (51 gols), va quedar el minisubmarí del Vila-real encara que en desena posició i que el conjunt que va sortir menys golejat del grup va ser l’Hèrcules de Manolo Herrero (29).
Pretemporades il·lusionants
Poques conseqüències es poden extreure de les pretemporades. És un mes just de treball en el qual els tècnics bastant fan amb intentar sembrar un treball del que s’esperen resultats per als primers mesos del 2016. La presència de sis equips filials li concedeix a aquesta categoria una condició especial encara que això és una ‘guerra’ perduda. Els filials haurien de jugar ‘la seva’ Lliga, però això és matèria dels directius.
En l’àmbit esportiu, que és l’única cosa que m’interessa, espero que el Barça B visqui un trànsit fugaç per la Segona B. Tots estem d’acord que no és la categoria que li correspon a un filial a qui desitjo el millor de la mà de Gerard. De fet, desitjo el millor per tots encara que això sigui impossible.
M’agrada el Lleida Esportiu, m’atreu el Reus d’un sensacional tècnic, com és Natxo González –han sabut mantenir un bon bloc i a un excepcional entrenador-, tinc interès per veure al nou Olot de Rodri, però sense Carlitos, igual que m’impacienta el nou Hospi a qui ens haurem d’acostumar a ‘oblidar-nos’ de Craviotto, Valentín i companyia i estic segur que el filial blanc-i-blau donarà la cara de la mà de Planagumà.
En el Badalona de Manolo González tinc posades moltes il·lusions encara que el brau entrenador gallec ha de lluitar dins i fora dels terrenys de joc. Han sortit bons futbolistes, però Manolo ha reaccionat molt bé amb bons fitxatges, especialment, i vull destacar-ho, l’arribada del porter Morales. ‘Porterito’ és un jove crack.
El Cholo Martín Posse ja ha demostrat que es pot confiar en ell després del seu pas per L’Hospitalet. Treballar a l’ombra d’un gran sempre dóna resultats encara que també obliga, i al nouvingut tampoc se li pot demanar miracles. I això és el que intentarà el Cornellà en la seva segona temporada consecutiva aSegona B; superat el debut agònic del curs passat, Jordi Roger ha de consolidar a l’equip en la categoria.
En aquesta temporada que s’aveïna els meus interrogants augmenten quan poso la lupa en el CE Sabadell. I no perquè dubtide Miguel Álvarez, ja que és un dels millors entrenadors de la categoria. El de Jaén sap el que es porta entre mans i s’ha portat a gent de confiança per al projecte d’un històric encara que són moltes peces a retocar.
Els arlequinats seran una gran referència en el grup.Prioritzo sempre els equips catalans encara que veig respecte a rivals com l’At. Balears, Alcoià (Palop) o al mateix O. Xàtiva. Agafar acasa els punts és sempre clau per a després ‘pescar’ fora. És una recepta tan antiga com el futbol, però val la pena recordar-la.