David López s’ha cansat i deixarà de ser futbolista a final de temporada. Als seus 36 anys es retira per segona vegada i aquesta sí que serà la definitiva
Totes les històries tenen un final i la de David López amb el futbol català n’és un exemple. Després d’una etapa de més de quinze anys el criminòleg ha decidit posar punt i final. Ha passat per Sporting Mahonés, Lemona, Ejea, Rapitenca, Cerdanyola, Sant Andreu, Rubí, Europa, Terrassa, Martinenc, Sant Julià d’Andorra, Igualada i San Cristóbal. Un reguitzell d’equips que ara ja queden enrere. El proper mes de juny David López es retira.
“Jo de fet ja em vaig retirar quan estava a l’Igualada, que em van fer fora al gener. Aquell mig any vaig anar al Rubí, però vaig durar dues setmanes. Vaig acabar jugant a Les Fonts a Tercera Catalana amb els meus amics per ajudar a salvar-los i aquell temps pràcticament no vaig fer res”, explica el defensa a FutbolCatalunya.
La decisió de deixar-ho no és d’ara, sinó d’aquell 2021 a Igualada: “Tenia previst deixar-ho del tot, però em va trucar Oliver. Quan jugava a Andorra només anava pels partits i em van deixar entrenar entre setmana al San Cristóbal. Em sentia en deute amb ell, entrena molt bé i vaig jugar un any més allà. Vaig tornar al futbol per això”.
“EL FUTBOL M’HA PRES MÉS DEL QUE M’HA DONAT”
David López es sentia en deute amb Oliver Ballabriga, però ara ja està: “Acabaré aquest any, li devia el favor a Oliver però il·lusió pel futbol no tinc. El que et paguen no surt a compte”. El San Cristóbal haurà estat l’últim equip del criminòleg i pot ser que posi el punt i final a la seva carrera amb dos playoff d’ascens consecutius.
El defensa parroquial destaca el bloc de jugadors i el grup com a clau del rendiment dels terrassencs. De fet, del futbol es queda precisament amb això: “La gent que coneixes, els amics que tinc pràcticament tots són del futbol. La sensació de que allà on he anat sempre he deixat gent que m’estima i s’alegra de veure’m. Això ho veus ara i fa il·lusió i més endavant encara me’n farà més”.
Sempre ha estat un personatge carismàtic David López i “de mi poden parlar malament dues o tres persones i segur que no les he tingut com a companys. Sé que abans com a rival donava fastig, però com a company sóc diferent”. Parlant de com és com a futbolista, “soc una mica brut. No m’han expulsat moltes vegades a la meva carrera, tres o quatre. M’han fet fora més vegades per protestar que per pegar”.
“EL MOMENT QUE MÉS RECORDO ÉS EL TERRASSA-COMPOSTELA”
Preguntat pel millor moment, David López ho té clar: “El moment que més recordo és el Terrassa-Compostela. Vaig entrar faltant cinc minuts i a la última jugada Álex Fernández va treure una pilota aturada. Anava per mi directe, però es va anticipar un rival i va marcar en pròpia. El gol el vaig celebrar com si fos meu”.
De fet, li va arribar a dir a l’àrbitre que se l’apuntés a ell i tot. Experiències com les de la Selecció Amateur també quedaran per sempre i sobre un entrenador, el millor segons el nostre protagonista seria Cristian García.
“QUAN NO HE JUGAT A UN LLOC HE MARXAT A UN ALTRE”
Un tret característic de la carrera de David López és la quantitat d’equips en els que ha jugat, fins a tretze. D’això, el criminòleg comenta que “quan era jove si no jugava a un lloc marxava a un altre. De fet, sempre ho he fet menys els últims anys. Jo sentia que havia de ser titular i si no jugava sentia que em tenien mania i marxava. Em cansava molt ràpid dels llocs i al final només he jugat dos anys a la Rapitenca, el Terrassa i el San Cristóbal”.
És més, “sé que si m’hagués quedat al Terrassa potser tot hauria canviat. Si no hagués tirat d’orgull hauria acabat jugant amb un millor sou, amb un bon entrenador i un gran equip”. Ja per acabar, de cara al futur “espero deslligar-me del futbol totalment. Almenys per ara. Estic cansat i em fa molta mandra. No veig futbol i ara a veure si la dona vol tenir un fill”.