Miquel i Òscar Rubio, pare i fill, assumiran aquesta temporada 2022-2023 la direcció tècnica del Lleida Esportiu a la Lliga Nacional juvenil. Cas curiós encara que no serà, ni de bon tros, únic en el nostre futbol
Tenir a pare i fill a una banqueta de Lliga nacional juvenil és un dels luxes que es podrà permetre aquesta temporada el Lleida Esportiu i, si es tracta, del mític Miquel Rubio, al costat del seu fill Òscar, és la tercera meravella. Els blaus, que sortiran amb la idea d’un ascens necessari, confien el projecte en dues referències de l’entitat i segur que res pot fallar.
“Ha coincidit que he tornat a casa i el meu pare necessitava a algú que l’ajudés i per a mi és una oportunitat excel·lent”, comenta a Futbolcatalunya, el segon entrenador del juvenil, Òscar Rubio. Als seus 38 anys torna amb la mateixa il·lusió que els seus juvenils per a ajudar tant en el primer equip com en el de LNJ.
PARE I FILL HISTÒRICS
La imatge que ha obtingut la directiva de Luis Pereira és impagable. Volta al primer equip d’Òscar i el mític Miquel a la banqueta on coincidirà amb el seu fill. “Ja vam tenir una etapa d’entrenador i jo com a jugador, però ara coincidirem com a entrenadors i prendrem decisions sobre jugadors”. La feina és clara: “jo em dedico més al tema físic, força i prevenció de lesions. Tàctica i com ha de jugar l’equip és cosa seva”.
Ningú ha d’explicar res sobre el significat de la família Rubio a Lleida perquè “sé el que suposa Miquel Rubio a Lleida i en el futbol català“. Òscar recorda que el seu pare és “el futbolista que ha defensat més vegades la samarreta del club i que va viure els anys gloriosos de Primera. D’altra banda, jo també, crec, que he fet la meva carrera. Ara és la meva tercera etapa al Lleida entre Unió Esportiva i Lleida Esportiu (més de 170 partits) i és una alegria”.
EL RECORD DE SABADELL
Ara ja no és ‘només el fill de Miquel’ sinó que s’ha guanyat el seu nom en el futbol amb una gran carrera “a base de constància i fer les coses bé. No ha estat fàcil.” Alabès, Cadis, Lleida i Sabadell figuren en el seu ‘llibre’. A part per als arlequinats.
“Vaig ser per un any i vaig estar cinc temporades allí; els guardo un gran record pel seu tracte. Les coses no van sortir bé encara que jo, personalment, vaig tornar a jugar en Segona i sempre els tinc molt presents i els desitjo el millor; ara s’obre un nou repte”, afegeix Rubio. Sobre els arlequinats no s’atreveix a pronosticar res perquè encara que “han abaixat molt el pressupost ja veurem perquè això mai se sap. Quan penses que tot anirà bé, no surt i a l’inrevés, mai se sap. Estem en pretemporada i ens hem de posar tots al cent per cent per al primer partit”.
I ARA, LLEIDA, PER TERCERA VEGADA
Rubio parla amb il·lusió d’aquest doble repte a la Terra Ferma. Tornar té un sentit: “Em vaig decidir a venir perquè vaig parlar amb els propietaris i tenen un projecte ambiciós, volen fer les coses bé”. I, desgraciadament, sap de què parla: “Jo vaig estar amb l’anterior directiva també i les coses no les feien bé ni correctes; tot el contrari que l’actual amb gent molt il·lusionada i que desitgen retornar al Lleida pel cap alt. Jo vaig marxar del Lleida després de dos anys insostenibles amb l’exdirectiva i ara torno al club de la meva vida, m’ho han donat tot en totes les categories del futbol base. Tant de bo puguem aconseguir que el Lleida sigui el que va ser”.
UN JUVENIL DE LUXE A LA LNJ
D’altra banda, està el juvenil. “Per sort em quadren bé els horaris, puc compaginar-los”, ens indica i comencem parlar de la pressió que significa pujar o pujar a Divisió d’honor. “Jo ja porto molts anys i no ho assumim així de pujar o pujar. Volem formació i que cadascú tregui la seva millor versió”.
Òscar assenyala que “l’única cosa que dic és que això de buscar objectius a llarg termini no crec que sigui la forma adequada de parlar amb els xavals“. L’experiència diu això, ja que “fa molts anys que sóc i sé com gestionar la pressió, però pressionar als xavals en la pretemporada i no crec que sigui bo. Cal anar pas a pas. Fa dues setmanes de feina i queda molt, cal formar un grup unit en la mateixa direcció. Si aconseguim això en la pretemporada, tot anirà bé”.
Aquesta Lliga Nacional juvenil “és una categoria curiosa, hi ha 7 de 16 equips que no poden pujar perquè són filials”. No obstant això, “nosaltres ja sabem els equips amb els qui ens jugarem les garrofes, però tots són complicats, no es pot menysprear a ningú”. Ja s’ha vist com a “dies enrere guanyem al Fraga juvenil i aquesta és la idea, sortir a competir i a guanyar. Volem inculcar aquest ritme als jugadors”.