Tres punts d’or per a la UE Olot en la seva visita a L’Energia enfront d’una UE Sants que va merèixer, com a mínim, l’empat. Dos penals en contra (un amb gran aturada d’Antonell) i un gol ‘fantasma’, que no va entrar, mantenen el liderat compartit amb el Manresa
El futbol és així, frase gens original, però molt certa i el futbol va condemnar a la UE Sants enfront d’un Olot que va espavilar a temps. Poden buscar les excuses que desitgin, l’empat hagués deixat el xoc en el seu just lloc a falta de 2 partits per a Manresa i Sants i només 90′ per a l’Olot.
Així les coses, bagencs i volcànics es jugaran l’ascens directe diumenge 17 enfront de Peralada (12h) i Vilassar Mar (17 h.), respectivament, amb horaris diferents (altra barbaritat FCF).
ENERGIA AMB EL SANTS-OLOT
Poc es pot salvar del primer període al camp blanc i verd, ja que els dos equips van escollir millor protegir-se que desnivellar el partit amb poc treball per a Uri Antonell i Albert Batalla. No obstant això, qui es va lluir, com sempre, va ser el porter local davant les múltiples aparicions d’aquest trio màgic format per Arranz, Xumetra i el majestuós capità, Eloi Amagat.
Davant, els santsencs van deixar que Cura i el japonès Shota (excel·lent marcatge al Pitxitxi) mostressin tot el seu poder com van fer Raúl, Salamanca i Favio. Una gran intervenció del meta terrasenc a xut de Sergi Arranz va deixar el millor per al segon període.
UNA BOGERIA DE SEGONA PART
En la segona meitat es va trencar tot formulisme amb el primer gol de Moha (52′) a centre de Xumetra. Golàs per a començar el xou perquè arribarien sis minuts d’infart sota una calor d’estiu; primer Arranz s’estavellaria davant Uri en el llançament d’un penal i això va animar als de Tito Lossio.
Zaid (65′) va saber obrir el buit en la defensa visitant com a avantsala d’una extraordinària jugada de Raúl Martínez que va col·locar la pilota des de fora de l’àrea (78′). Si poden, no es perdin aquest 2-1 perquè és meravellós.
A partir d’aquí van començar els nervis i diversos desencerts arbitrals que no justifiquen ni resultat ni expulsions ni bregues. Segons la nostra posició, per darrere d’un assistent molt allunyat de la zona ofensiva visitant, no va entrar la rematada de Villaverde (72′), ja que Uri va estar atent per a buidar dubtes. No obstant això, l’àrbitre osonenc Curiel Riera va fer cas al seu company i va pujar el 2-2.
D’aquí al final i amb el cor en un puny per les dues parts, va arribar la contra de la fe per part de Xumetra i la pena màxima comesa per Badía. Uri es va tirar bé, però el crack de L’Estartit sabia el que havia de fer. Final a una matinal de Divendres Sant amb molta calor i una segona part excel·lent a L’Eenergia.
MANIX MANDIOLA, A LA GRADERIA
Per cert, per segona ocasió consecutiva, l’entrenador de l’Olot, Manix Mandiola, es va veure obligat a dirigir al seu equip des de la graderia. Segons el club garrotxí, l’acord amb Albert Carbó és una realitat, ja que ha arribat a cobrar el seu acomiadament encara que la diferència sobre l”extra’ d’ascens ha fet que l’exentrenador no hagi signat encara