Des dels 6 anys fins als seus actuals 26 ha estat Víctor Marco vinculat al CF Martorell, però ja no pot físicament més. Deixa al seu germà bessó i tota una vida darrere encara que comença una altra
Pocs futbolistes poden dir com Víctor Marco que ha estat tota una vida en un equip, en aquest cas al Martorell, on va arribar (li van portar) amb 6 anys al costat del seu germà bessó Xavier. Aquest dimecres, mentre hi havia ambient Champions en tots els ambients futbolístics, a Torrent de Llops s’aplaudia a un gran del futbol català.
Amb poques paraules, una mica sorprès per la trucada de Futbolcatalunya, Marco deixa el primer equip; clar que té la seguretat de seguir a l’entitat baixllobregatina perquè és el primer tècnic de l’equip femení de Primera divisió.
VÍCTOR MARCO I EL CF MARTORELL
“El club ho va fer molt bé i agraeixo aquest detall” comenta Víctor per a qui el futbol femení ara “et dona altres coses molt gratificants. Ens costa molt trobar jugadores, però aquí hi ha molta il·lusió i molta feina”.
Aquest és el seu present i el seu futur a més del seu treball professional, per descomptat, després de 20 anys de fidelitat a una samarreta i a un club. “Només vaig sortir mitja temporada de juvenil al Mercantil, però la resta sempre he estat aquí i 6 en el primer equip. Hem tingut alguna oferta, eh, encara que cap com estar al Martorell“.
L’entitat baixllobregatina va homenatjar a Víctor després de 20 anys defensant la seva samarreta // FOTO: CF Martorell
Aquí s’ha mantingut al costat del seu bessó Xavier “tot un referent”, un futbolista per al tècnic Javi Cuesta “amb molta qualitat, esquerrà, un extrem ràpid”. No podia dir una altra cosa del seu germà.
20 ANYS SÍ QUE ÉS MOLT
Encara que la cançó diu que ’20 anys no és res’, la veritat és que trobar casos com el de Víctor Marco és molt excepcional “sí, és difícil. Molts jugadors de la meva generació ho han deixat encara que jo no aguanto més”.
Amb tres operacions de genoll, una de la mà i dues costelles trencades, l”arquitectura’ d’aquest migcampista ha dit que ja és suficient. Viuen a “cinc minuts del camp”, continuen junts “a casa dels pares” i fins i tot tenien al seu germà major Albert (porter) també com a jugador, però es va retirar.
Ara li ha tocat el torn de l’adeu a Víctor i així li ho van agrair ahir. No ocuparà titulars destacats encara que Futbolcatalunya li vol donar una mica espai a un altre exemple del futbolcat.