La comissió d’Ètica de la FCF ha traslladat el cas Sanku Jabbie al Comitè de Competició Nacional i de Disciplina Esportiva. Ramon Felipó ho estudiarà aquest dimecres, però només un acord es veu com a solució
La Comissió d’Ètica i Disciplina de la Fderació Catalana ha sofert diverses substitucions en els últims dies // FOTO: FCF
Ho diuen i argumenten els juristes: val més una mala solució que un bon litigi. Aquest és el cas de Sanku, el Banyoles i el Lleida Esportiu. L’abrupta sortida del davanter saltenc ja està en els despatxos i el litigi només ha fet que començar. El dia 12 es va conèixer el cas i el 13 es va presentar a Lleida.
L’assumpte és molt senzill. Ho resumeixen fonts jurídiques a la Redacció de Futbolcatalunya: “És un jugador que té llicència en vigor amb un club. Per a poder fitxar per un altre club, ha d’estar lliure, sigui perquè el club Banyoles vol donar-li la baixa, o perquè algun comitè (jurisdiccional) resolgui donar-li la baixa”.
ON ESTÀ SANKU?
Què diu la llei? Què ordenen els reglaments quan un futbolista assumeix deixar a un club i presentar-se, sense acord entre les dues entitats, com a nou jugador d’un altre? Tots els interrogants els ha de solucionar Felipó. Ni és un cas nou ni serà l’últim, especialment en categories inferiors. Però ara ja surten a relluir contractes professionals i fins i tot un tercer afectat, el Vilafranca.
Mentrestant, tant el golejador de Salt segueix el seu camí. Tranquil ja que els seus assessors semblen tenir-ho tot controlat, al punt que els ilerdencs no tenen cap mena de dubte que els assisteix la raó.
ATENCIÓ A LA LLEI
L’article 119 Reglament del General de la RFEF argumenta com a causes per a la cancel·lació de les llicències aquests casos:
a) Baixa concedida pel club.
b) Impossibilitat total permanent del futbolista per a actuar.
c) No participar el club en competició oficial o retirar-se d’aquella en la qual participi.
d) Baixa del club per dissolució o expulsió.
e) Transferència dels drets federatius.
f) Expiració del contracte o resolució d’aquest, tractant-se de professionals.
g) Acord adoptat pels òrgans competents.
h) Fusió dels clubs quan, tractant-se de futbolistes aficionats o de categories inferiors, o de futbol sala o femení optin per no seguir inscrits.
i) Per cancel·lació federativa en execució de la resolució dictada en el marc del “Procediment abreujat per a la cancel·lació anticipada de la llicència federativa dels futbolistes”.
j) Qualsevol altra causa de les establertes específicament en el present ordenament jurídic per a les diferents classes de futbolistes.
En resum: lletres a) baixa donada pel club (unilateralment o de mutu acord), g) acord adoptat per òrgan competent (comitè jurisdiccional) i e) transferència drets federatius, està la resposta.
L’ideal és que “arribin a un acord Banyoles i Lleida Esportiu (o Vilafranca, si acaba aquí). És qüestió de buscar contraprestacions”. I aquest seria l’extracte final d’una polèmica realment desagradable.
“El Banyoles es pot arriscar al fet que el jugador vagi al Jurisdiccional aportant un contracte de treball, i que li donin la baixa de manera oficial. O es pot arriscar al fet que se sancioni al jugador si es demostra que ha comès alguna infracció disciplinària. Això implicaria que no podria jugar els partits que corresponguin i que potser Lleida o Vilafranca es tirin enrere i no vulguin posar ni un euro”, afegeixen alguns juristes.
I A SANKU, QUÈ LI POT PASSAR?
“El jugador s’arrisca a una sanció i haver de quedar-se al Banyoles, a contracor. A més, el Lleida Esportiu pot quedar lliure de culpa, tret que es demostri actuació de mala fe induint al jugador a aquest comportament. Però això cal provar-ho i no és gens fàcil. S’arrisca al fet que el Banyoles digui que no va al Lleida i el vengui a un altre equip”.
Aquest dimecres el mirarà el Jutge únic de la Catalana, però pot ser que no resolgui. Probablement es demanaran al·legacions i informes a les parts afectades. És a dir, trigarà més d’una setmana tret que Felipó no vegi infracció i arxivi el cas.
Massa riscos en els temps que es viuen, per això el millor és que, com més aviat millor, arribin les tres parts a un acord.