Va sortir del Narcís Sala sense poder demostrar la classe especial que té perquè Sergi Moreno, si vol i li deixen, té categoria de sobres, un aspecte només reservat als cracks. El primer que fa és reconèixer els seus errors i ara desitja triomfar amb l’Horta de la mà de Valdés
@ManuelSeguraM
Als seus 28 anys li arriba la gran oportunitat per a triomfar de veritat encara que ja porta a la seva esquena un historial en el qual ha brillat amb llum pròpia i esforç merescut en equips com Ascó o Prat. Per a un golejador només compten els gols, però Sergi Moreno juga igual dins que fora del camp. Admet els seus errors, cosa que pocs fan, i arriba al Feliu i Codina per a retrobar-se amb el seu millor futbol. Per a començar no regateja elogis per al seu entrenador, Víctor Valdés, i per als seus companys, però diu moltes coses més.
En la prèvia d’aquesta entrevista vostè va preguntar sobre quin tema aniria l’entrevista. Què passa, no es fia dels periodistes?
Sí però ara mateix tots sabem el que genera el míster en el club, i hi ha periodistes als que li agrada el ‘salseo’ i altres són seriosos, com tots. Jo vaig demanar permís per a aquesta entrevista, era el correcte per a tots.
Té 28 anys, una edat ideal per a explotar, arriba a l’Horta després d’un ‘carrerón’. Des del 2010 han estat 15 equips, des de juvenil 2010 al Reus -majoritàriament a Tercera Divisió-. Mira enrere i què veu?<
Un jugador intenta buscar sempre el millor i, per sort o per desgràcia, hi ha jugadors (com en el cas dels periodistes) que tenen el cap moblat i altres als quals el caràcter no els acompanya i jo he estat un d’ells. Jo he estat massa impulsiu i, quan tens 18 anys i et penses que ets el millor del món, t’equivoques amb decisions que et fan aprendre. Gràcies a tots aquests errors sóc la persona que sóc.
“Gràcies a tots els meus errors sóc la persona que sóc”
El que transmet Sergi Moreno és que estem davant un tipus obert i sincer, però és una opinió més. Et vas anar molt dolgut del Narcís Sala. No és una pregunta sinó una afirmació.
Sí, es va veure per xarxes socials, em va fer molt mal.
No entrarem en petits detalls..
Al final no se’m va donar la confiança que mereixia, no vaig poder arribar a demostrar qui era en el Sant Andreu i em va saber greu no haver estat ni el segon plat, sinó l’última opció. No van ser correctes les maneres, jo em vaig assabentar perquè em vaig posar en contacte amb l’entrenador i a mi m’agrada ser molt més clar i anar de cara.
Per als seguidors d’aquestes categories, el teu pas pel Prat o l’Ascó, que va ser excel·lent, fan que se’t pugui considerar una de les grans bases d’aquest Horta.
“Em va fer mal haver estat l’última opció en el Sant Andreu”
Et truca Valdés i penses que t’estan vacil·lant?
No. Aquesta pregunta me l’han fet moltes vegades
Sento aquesta falta d’originalitat.
És normal. Em van dir que en Víctor volia parlar amb mi, em va transmetre il·lusió i ganes de fer les coses bé, un ‘feeling’ que era la realitat. Tinc 28 anys i sóc molt jove per a aprendre moltíssim d’una persona d’elit que entén el futbol d’una manera especial. Ens tractarà com a professionals. És normal que es parli d’ell encara que sempre intenta estar fora dels àmbits mediàtics.<
No em refereixo al fet que sigui Tercera Divisió sinó que ha entrenat al costat dels millors jugadors del món i hi ha moltes coses a polir i amb ell es pot aconseguir perquè ho ha viscut de primera mà. M’ajudarà tant en el caràcter com en la posició del camp i es notarà.
“Puc aprendre moltíssim de Valdés”
El veig ‘enamorat’ del seu entrenador!
No és ‘enamorat’ sinó que mostro l’agraïment a una persona que compta per al seu equip i que a més et dóna totes les eines per a continuar millorant.
Amb alguns futbolistes poc coneguts en el futbolcat, i obligats a tot, rieu quan escolteu allò que vosaltres no sou professionals?
Aquest és el tema pel qual es lluita amb el sindicat de futbolistes. Som amateurs però molts dels meus companys es deixen (ens deixem) la vida, ens hem d’anar de casa per a guanyar-nos uns diners. Això, si no et veus obligat a treballar a més en altres llocs. Jo ho he fet, no m’han caigut els anells… som amateurs però treballem com els professionals que surten per televisió.
Vostè com a futbolista s’ha sentit secundat des d’AFE o pels seus propis companys en aquesta guerra que tots tenim contra la COVID?
Sí. Personalment no he tingut problemes de cobrament, però molts companys sí, i aquí ha estat l’AFE.
“Treballem com els professionals que surten per televisió”
Porten dos amistosos, no han marcat un gol (anècdota) però les seves sensacions quines han estat?
Les meves sensacions és que hi ha un gran grup de persones, tots mirem pel mateix objectiu, parlem d’un equip amb tot nou i un entrenador amb una metodologia seva de la qual hem d’aprendre diàriament. Entrenar amb aquests companys predisposats a aprendre i donar el màxim és molt bo i et fa anar a entrenar cada dia amb moltes ganes.
I aquesta metodologia de Valdés passa per un 4-3-3, per un 4-4-2, o per on va?
No té un sistema fix, intenta buscar des de l’equip que té el millor perfil per a poder crear-lo, amb unes bases i l’ordre que desitja. En el primer partit davant el Viladecans vam jugar 4-3-3, amb el Nàstic va ser un 4-4-2 i al final caldrà donar amb el millor per a competir de la millor manera.
“Ara com ara, l’entrenador no té un sistema fix”
Apuntem: Terrassa, Sant Andreu, Europa, Granollers…. aquests ‘mengen’ a part, suposem. Ens oblidem algun?
Digui al soci de l’Horta per què cal confiar en aquest nou projecte.
Perquè tots som una família dins del vestuari i cal aprofitar que l’Horta ara es coneixerà més per la gran figura de l’entrenador i serà bo per a tots. Tant de bo puguin venir a donar-nos suport i els puguem transmetre les nostres ganes i passió. És igual que siguem 23 nous, ens deixarem la vida per l’equip.