Començar amb victòria no deixa de ser una anècdota que es converteix en èxit després de les nombroses mesures que cal superar per a tornar a jugar un partit de futbol. Ho van fer Mollerussa i Guissona i mereix ser destacat
Josep Maria Turull, tècnic del Mollerussa, va viure una tarda “una mica estranya davant aquesta nova normalitat” aquest passat dissabte quan el seu equip es va estrenar aquesta temporada enfront del Guissona. “La primera sensació de jugar sense públic és estranya perquè estem acostumats a tenir 600/700 persones, sigui amistós o no; tornar a jugar després de cinc mesos parats produeix una sensació molt bona perquè pots tornar a ser entrenador o jugador i poder lluitar. També haig d’agrair a l’Ajuntament i a la FCF les facilitats per a jugar el partit”, comenta a Futbolcatalunya.
Es tracta de fer el pas: “Clar que hi ha una pandèmia i cal prendre mesures però l’esport ha de formar part d’aquesta nova normalitat, el que no entenc és superar-la tenint en compte si no prenem mesures. L’esport ha de formar part d’aquesta normalitat, no ens podem limitar a tancar-nos a casa i no anem pel bon camí si deixem de costat l’esport”.
Després de quinze dies de treball ja se saben de memòria la rutina de treball. “Control de temperatura, gel hidroalcohòlic a l’entrada i sortida dels tres vestuaris, més altre dels tècnics, no hi ha intercanvis de roba (cadascú la renta a casa seva)… coses així en la qual la responsabilitat del jugador és total”. Per començar, “la xerrada es va fer dins del vestuari però, si abans acumulaves a tot el cos tècnic i jugadors, ara només és l’onze titular i jo”.
“PÚBLIC? TOT ARRIBARÀ”
El partit es va jugar a porta tancada però el més important ha estat “tornar a jugar i, si a poc a poc es pot incorporar al públic seria perfecte, però, si no, no es pot, ja és molt poder jugar. No sé quin és el protocol però, si cal jugar sense gent a la graderia, es juga. Per als que ens dediquem a jugar al futbol jo signo fer-lo sense públic però jugar, tot arribarà.”
Josep Maria, que compleix “cinc anys en el club perquè la primera vaig estar en el juvenil amb ascens a Preferent inclòs encara que també formava part del cos tècnic” va ara pel seu quart curs consecutiu, ja que “estic molt còmode en aquest club, hi ha hagut reestructuracions importants de plantilla en els primers anys, però per a aquest el canvi només ha estat per a tres jugadors i tres baixes. Estic molt content de la plantilla que tinc i això del canvi de cicle em queda lluny”.
ATENCIÓ A L’AT. LLEIDA
Una curiositat final per a il·lustrar el panorama que li espera al totpoderós At. Lleida: “És un projecte interessant, amb molts diners, està fet per a un ascens immediat i, si no es dóna, pot ser que hagin problemes… veurem. És una plantilla amb molts jugadors de nivell però la Primera Catalana, els qui portem molts anys aquí, sabem que hi ha molt de nivell. Els equips estan molt treballats, es treballa en camps molt especials i el nivell tampoc et dóna la seguretat del resultat; són partits molt complicats i, si mires els històrics, hi ha poques golejades, victòries a domicili poquíssimes i a casa intentem tots ser molt forts. És una categoria molt complicada”. Dit queda.
=========================