És la imatge renovada d’un històric, el CE Manresa. Necessitats en El Congost de nous reptes i il·lusions, aterra Ferran Costa, un tècnic jove però amb suficient experiència perquè els desitjos es compleixin
@ManuelSeguraM
Primer tècnic i director esportiu del Manresa, segon del Terrassa i analista del Sandefjrd suec. Quelcom més?
No. Amb això ja estaria. Dormir poc i treballar molt. Quan un fa el que li agrada, el temps és relatiu; m’agrada entrenar, analitzar el joc, em treu molt temps però ho faig amb moltíssima il·lusió.
El primer tècnic acostuma molt a discutir amb el director esportiu i viceversa?
No té per què. És important que hi hagi sintonia entre les dues figures en aquest camí conjunt. No hi haurà aquest problema en el meu cas encara que, mentre un director esportiu ha de mirar a curt, mitjà i llarg termini, un entrenador ho fa més a curt i mitjà. Nosaltres volem que la sostenibilitat del club estigui garantida i ‘sense fer-nos trampas al solitario’ que l’equip sigui el més competitiu possible.
És clar que a vostè, com a tots els entrenadors, li examinaran els resultats però sembla que aquesta nova directiva accidental li dóna tota la seva confiança per a començar. Ha signat per una o dues temporades?
L’acord és per dos. Em van transmetre que la primera idea era donar-li estabilitat al club, generar un projecte que es basés en l’organització, amb molta feina i que arribéssim als objectius d’una manera concorde al club.
Aquest ritme de vida es porta perquè només té 26 anys, necessita moltes feines i a més és de Castelldefels?
Encara tinc 25 tot i que porto molts anys en això i espero que em quedin molts més. L’edat és relativa i cada any l’he viscut amb molta intensitat, he après de grans professionals; és més important l’aprenentatge i l’enfocament que l’edat. M’agrada destinar tot el meu temps al futbol i, quan em sorgeix l’opció de treballar amb gent que aporten projectes il·lusionants, cal afrontar-los.
“És important despertar aquest sentiment de pertinença”
Recuperar la imatge d’un club centenari no sols es fa a base de bons resultats encara que és el principi, suposem…
Mirant enrere, ja hem vist que equips històrics del Manresa combinaven joventut i gent contrastada, gent amb fam d’obrir camí i era fonamental per a tornar a vincular aquesta massa social i despertar aquest sentiment de pertinença. La millor manera de ser respectuosos amb l’entitat és treballar de manera que el futur de l’entitat no perilli.
Ruth Guerrero, presidenta de la junta accidental, va dir que compten amb “un pressupost limitat però sostenible”. Això és curar-se en salut perquè no són ni els més rics ni els més pobres del grup?
No es tracta de ser pobres ni rics, sinó realistes. El pressupost de l’any passat, un dels alts de Tercera, no era real, sinó no s’haurien donat casos d’impagaments i enguany s’ha ajustat tenint en compte totes les variables. Hi ha una diferència molt important però no hem vingut a plorar, creiem que ha de ser així i la gent ha de conèixer aquesta realitat del Manresa. No ens excusarem per aquesta realitat, ens hem envoltat de la gent adequada amb jugadors i gent amb il·lusió.
“No hem vingut a plorar, hi ha il.lusió”
Porten 13 fitxatges, alguns espectaculars (Vito, Amantini, Noah, Castanyer) i molta joventut, la qual cosa Ferran Costa sempre ha fet durant la seva trajectòria, mirar base i experiència.
El que tenim clar és que la Tercera és una categoria molt exigent i a la qual has d’arribar amb bons vímets i després està el treball. Estem molt contents per les incorporacions, ja que no van buscant una remuneració atractiva, sinó perquè compartim valors i il·lusions. Són jugadors amb renom que vénen a apostar per aquest club.
“Els fitxatges comparteixen valors i il·lusions”
Amb 31 equips en el futbol base, és clar que aquí té el seu present i el seu futur…
Encara està tot obert perquè aquesta setmana hem obert el període d’inscripció. Podem entendre que la gent estigui a l’expectativa per veure el camí que pren el club i si les paraules es transformen en fets. Quan vegin la serietat amb la qual tractem als seus fills al Manresa, s’adonaran que és un bon lloc.
Ferran, el seu centenari Manresa està on deu o cal lluitar per ficar-se en una Segona B ruïnosa?
En el que creiem és en la competitivitat setmanal. El que marcarà és la nostra capacitat competitiva.
Per què ha de confiar la seva afició en aquest projecte Costa?
Perquè sempre m’he basat en el treball i en la capacitat que sempre s’ha de demostrar amb fets. Veuran un equip que defensa amb orgull i compromès amb la ciutat.
Què li sembla com s’està movent el ‘mercat de fitxatges’ quan no es juga des de març i no se sap quan es tornarà a jugar. Diuen que set mesos després…estem bojos?
Els terminis són diferents d’altres anys. Hi ha una realitat dispar perquè 4 equips no han parat durant tot l’estat d’alarma treballant amb les seves possibilitats i altres que des de Març estan parats. S’ha avançat la planificació.
“Veuran un equip que defemnsa amb orgull i compromís”
Qui ho té més complicat: Molist (pujar a 2a B al Terrassa) o Costa (mantenir al Manresa a 3a)?
Els dos tenim objectius pels quals lluitar molt il·lusionants. La competició és molt exigent perquè el play-off és molt obert i les avantatges les tenen tots; és un repte molt bonic i a Manresa volem tornar a connectar a la gent amb el primer equip i que els que vénen de baix vulguin jugar en aquest primer equip.
“Cal tornar a connectar a tota la gent”
Cal desitjar-li sort o és dels quals tot se soluciona amb treball i més treball i sense que aparegui la mala sort?
Als que ens agrada treballar i dediquem tot el temps perquè ens agrada i perquè aquest és el camí. No ens podem oblidar que és un joc i la sort és un factor que desitgem que sigui favorable amb el nostre esforç.