Premi a la coherència per al CF Terlenka

Raúl Muñoz iniciarà aquest irregular 2020 la seva quarta temporada a la banqueta del primer equip del CF Terlenka Barcelonista, novena com a director esportiu. Aquesta coherència de l’entitat pratenca es tradueix en èxits

@ManuelSeguraM
Raúl Muñoz, Terlenka
Raúl Muñoz, tècnic de l’equip pratenc // FOTO: CF Terlenka

26 equips de futbol base en els que s’inclouen 2 femenins, 2 amateurs, 2 de futbol escolar i 1 de futbol inclusiu formen el Club Futbol Terlenka Barcelonista, amb la màxima referència de treure rendiment a una pedrera inesgotable. Aquest és el missatge que transmet l’entitat presidida per José Dólera i dirigida com a màxim responsable esportiu (fa 7 cursos) per Raúl Muñoz (33 anys), un hospitalenc que ha sabut trobar el seu buit en el CEM Estruch.

“M’encarrego una mica de tot menys de la parcel·la econòmica, ja que aquí està la junta. De diners no vull saber res, només de gestió del camp, de l’assumpte esportiu i de la relació amb els pares”, comenta aquest tècnic que va desenvolupar la seva carrera inicial a La Florida –”la meva família va estar molt vinculada a la fundació del club-, va ampliar a l’Hospitalense, Unificació Bellvitge (segon de Raúl Paje en LNJ) i en l’Hospi (6/8 anys, dos anys al costat de Javier Cuesta en el juvenil A).

UN FUTBOL PER A FORMAR

Amb només nou mesos de vida per a l’equip amateur, aquest CF Terlenka sap i practica allò que la base és el mateix futbol base. “En segons quines situacions es pot pensar que el futbol formatiu és un negoci però hi ha uns altres als qui ens agrada aquest esport i ens encanta la formació; és més, es veu quan un es mou d’aquí cap allà, segons la categoria, això significa que l’essència no és la mateixa que anys enrere”.

Muñoz admet que “nosaltres respectem molt a la gent de la casa i la prova està en el fet que la majoria dels futbolistes del primer equip han de ser del Prat. A tots ens agrada jugar en categories altes però aquí no ens enceguem per pujar i hipotequem el club per a això, muntem 200 equips i així poder becar, no ho fem. Sabem que tenim un límit de jugadors i, si no, estarem en les que el club es pugui permetre sense perjudicar el nivell de formació”.

Prova que Raúl Muñoz és un tipus sincer es pot observar quan admet que “nosaltres no busquem jugadors per buscar; clar que anem per algun per a alguna posició determinada, encara que el nostre objectiu és per a cobrir més d’un any. Ens agrada formar-ho en quatre o cinc anys i que arribi al primer equip”.

Terlenka, 3a Catalana
Un equipo campió a 3a Catalana // FOTO: CF Terlenka

GENT DE CASA

Tenir 19 futbolistes de casa i que 17 dels 23 hagin passat pel seu futbol base, menys Albert Buza (Sant Genís-*Penitents) els omple “d’orgull perquè demostra que el treball ben fet dóna els seus fruits. Ens vam plantejar aquesta idea que tots fossin del poble, i per això vam fer amateurs i ens deixen una excepció en el primer equip (vam començar amb el porter) i després només ha quedat un”. Comptar amb una plantilla que “no sols no cobren sinó que es paguen la llicència. Hi ha un sentiment de club, de família i això fa que tots estiguem conjunyits i anem en el mateix sentit”.

Terlenka, 3a Catalana
Amb tota la gent de casa // FOTO. CF Terlenka

Atenció a aquest Terlenka perquè “l’objectiu ara implica arribar fins on sigui. Si aconseguim salvar la categoria (acabat d’ascendir a Segona Catalana) serà un èxit i, si estem a dalt o a baix, ho farem amb la nostra idea”. Per cert, si algú rep alguna oferta, i es vol anar, “aquí no posem mai cap problema. Si el futbolista es comporta bé amb nosaltres, mai posem problema per a res. En molts casos sortim perjudicats però guanyem en identitat. És molt difícil que els nostres jugadors se’n vagin, es coneixen de tota la vida i encara que han tingut ofertes superiors, no s’han mogut d’aquí”.

XARXES SOLIDÀRIES

Un últim aspecte: va ser anunciar la continuïtat del nostre protagonista i multiplicar-se les felicitacions. “No sé per què tanta gent m’aprecia. És un honor i un privilegi aquesta estima. Sóc molt directe i parlo amb sinceritat. Em sento molt secundat per tota aquesta família del Terlenka, no em considero per sobre de ningú i sempre intento aportar el millor de mi. Hi ha molta gent en aquest club que treballa en aquest club començant pel president Dólera o Josep Sandoval, amb més de 35 anys al servei de l’entitat pratenca.