Vuit anys després d’estrenar-se a Vila Joiosa (2a etapa Toni Almendros), la selecció catalana amateur, amb dos Campionats d’Espanya i un subcampionat d’Europa en la seva història, torna a caure en la 1a Fase. Aquesta setmana es decideix el seu futur
@ManuelSeguraM
La selecció catalana amateur, o Cat UEFA (poden triar), va tornar dissabte passat d’Extremadura on només hores abans va caure en la primera Fase nacional de la Copa Regions. Amb un empat i una derrota, amb un gol en contra i cap a favor en 180 minuts, els escollits pel seleccionador Toni Almendros (novè curs, 2a etapa) van ser derrotats.
Ambició? Conservadorisme? Absència d’idees? Urgència de relleu a la banqueta?.Interrogants que aquesta setmana haurà de solucionar el president, Joan Soteras, després de consultar amb una junta que hauria de resoldre també el paper d’un grup que des de Veneto 2013 ha anat cap avall.
Final desolador
El KO sofert a Puebla de la Calzada hauria de tenir conseqüències per a tothom. Per a tècnics (ningú demana destitucions ni dimissions), per a jugadors, per a directius i també, per descomptat, per a clubs que prioritzen el seu interès personal (legítim, d’altra banda) enfront del d’una selecció que va lluitar l’expresident Andreu Subies. Va ser l’exdirigent lleidatà qui va reactivar als mitjans perquè s’interessessin per una competició que manté la UEFA, mira de reüll l’Española de Rubiales i intenta reclamar l’atenció la Catalana. Amb moltes coses a corregir per part del departament de comunicació, que continuen vigents malgrat el temps transcorregut, la Cat UEFA sembla haver tancat un cicle.
Retorn per a la reflexió
L’expedició catalana va tornar a casa amb el disgust lògic. No es va evidenciar molt en el rostre d’alguns protagonistes (tampoc es tractava de plorar), ja que al cap i a la fi se la juguen a la Lliga i no a una competició parida en tres entrenaments als quals no van anar tots els reclamats. Amb el handicap que suposa no poder disposar ni de filials ni de jugadors que hagin tingut contractes professionals, entre altres, Almendros va confeccionar la que va creure millor llista de 18 possibles.
Amb un únic representant de Girona i un altre de Primera Catalana (At. Sant Just) –un altre debat obert sobre la representativitat del futbolcat-, el bloc va comptar amb les absències, a última hora, de Sergi Arranz, David Jiménez i Nils Puchades, curiosament lesionat en partit de preparació. “Catalans i extremenys estaven més centrats en no perdre que no pas en guanyar. Por a perdre”, escrivia el nostre company Jordi Mestres en el primer partit. Queda dit.
En el segon, més del mateix. Fins i tot, Lluís Payarols (SPORT) alertava sobre un canvi d’Almendros per a la meditació: retirada del terreny de joc de Jan per a donar entrada a Bermu. Ferron i Josu van quedar com a referències ofensives, la qual cosa habilita qualsevol elucubració tècnica.
Ara arriba el moment de la veritat per a Toni Almendros i el seu equip tècnic. Amb els seus dos títols de Campions d’Espanya en la butxaca (Astúries 2012 i Segòvia 2014), ha esgotat el seu temps? Fan falta noves idees? S’esperen respostes per part d’una directiva que va portar cinc representants a Extremadura
2012-2013-2014, inoblidables
Mai es podrà repetir… o sí. La veritat és que des que aquesta selecció -que, per cert, mai ha interessat a la Plataforma pro seleccions- va guanyar els títols nacionals d’Astúries i Segovia i el subcampionat en Abano Terme (2013) ha anat cap avall. Els KO de Múrcia 2015, Salamanca 2018 (fase intermèdia) i Extremadura 2019 han de servir per a donar un cop de timó important. Kíev 2012, Veneto 2013 i Moldàvia 2014 queden en la memòria i d’això no viu ningú.
La resposta que tots desitgem escoltar és si aquesta història interessa a ‘quatre gats’ (encara que ja es cobra) o no n’hi ha cap ‘gat’ interessat. Tot i que hi hagi implicació, val la pena seguir? Sentir que si les pilotes eren molt noves, que es tractava de camps petits, que no havien descansat prou… no val per a res. Ningú admet la veritat d’un fracàs majúscul, queda millor parlar de decepció. Perquè això, decepció, però des del 2013 ha plogut massa. O juguem tots o ens quedem a casa. No?