Fora del descens, amb una mentalitat guanyadora i un joc reconeixible, res té a veure aquest Cambrils Unió amb l’equip de fa dos mesos i tot gràcies a l’aire fresc insuflat per Ahufinger
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
En Robert arriba a mitjans del passat novembre procedent del BIT FC xinès amb el clar objectiu de rescatar a un Cambrils Unió cuer del grup 2 de Primera Catalana amb una sola victòria en 11 jornades i sense saber què era guanyar com a local. Una situació, més que complicada però que el míster egarenc ha sabut capgirar en tan sols 7 partits retornant el somriure, no tan sols a la parròquia cambrilenca sinó als seus propis jugadors.
Parlem amb el màxim artífex de la remuntada del club del Baix Camp per esbrinar com veu el present i el futur del seu equip o què pensa sobre la compra de l’Andorra o la situació del Reus.
Què et porta a acceptar el repte que suposa fer-te càrrec del Cambrils, tenint en compte la situació tan delicada que travessava pel que feia a resultats?
Les ganes que tenia de poder tornar a entrenar a casa, ara amb l’amateur, conèixer a alguns dels jugadors i saber el potencial que tenen i que sóc una persona a la qual li agraden els reptes.
Llavors, tornar a casa i conèixer a part de la plantilla van ser aspectes decisius per apostar pel club?
Està clar que sí. Tenir la possibilitat de tornar a un lloc on ja saps com treballen i on ja coneixes a gran part dels jugadors t’incita a apostar i arriscar-te, encara que la situació sigui difícil.
“El primer que vam intentar que veiessin (els jugadors) és que pitjor no podien estar i que a partir d’aquí només quedava millorar”
Fes-nos una valoració dels teus primers dos mesos?
Molt bona. Estem molt contents perquè l’equip transmet molt d’entusiasme i això ens ha facilitat el treball i ens ha permès encadenar aquesta dinàmica tan bona. Sense cap mena de dubte, l’equip ha anat creixent cada dia.
Quins ànims et trobes al vestidor?
Anímicament em trobo un vestidor tocat per la situació en la qual es trobaven. Potser en el dia a dia, en els entrenaments no es notava tant, tanmateix, els dies de partit aquesta dinàmica es feia patent, per exemple quan anaven perdent s’enfonsaven.
Et va costar molt canviar aquesta mentalitat?
Pels resultats que hem aconseguit en aquests dos mesos pot semblar que hagi estat molt fàcil i ràpid però res més lluny de la realitat, ha estat molt difícil. El primer que vam intentar que veiessin era que pitjor no podien estar i que a partir d’aquí només quedava millorar. Sincerament, crec que la gran unió que hem pogut forjar entre el cos tècnic i els jugadors ha estat clau per aconseguir-ho.
Arribes un dimarts i debutes aquell mateix dissabte davant el Júpiter. En aquell poc temps que comptes per preparar el partit, quins són els aspectes en què més vas treballar?
Vam proposar coses diferents de les que feien, ells defensaven massa enrere, jugaven amb possessions molt llargues i van intentar que fossin més verticals amb la pilota i que apretessin a dalt.
Van tardar molt a assimilar els nous conceptes?
Al final quan les dinàmiques són dolentes, els jugadors estan oberts al canvi però han de veure que aquest canvi dóna els seus fruits. En aquest sentit, mitjançant vídeos, entrenaments, xerrades… els hem anat ensenyant què volíem i com ho volíem i, a poc a poc ho han assimilat perquè han vist que funciona. Tot i això, ha estat un treball complicat.
Què més ha canviat en aquest equip per encadenar 5 partits sense conèixer la derrota?
Bàsicament, les ganes que tenen d’aprendre, que ara l’equip té una identitat i que saben a què juguen.
“Tenim molt clar que la salvació passa per fer-nos forts a casa”
Queden coses per polir?
Sí, moltíssimes coses, sobretot els petits detalls. Sense anar més lluny contra la Rapitenca vam guanyar 2-0, no obstant això, vam cometre molts errors que hem de corregir.
Presentar-vos a aquest partit contra la Rapitenca sabent que el triomf us podia fer sortir del descens va ser una motivació extra?
Érem conscients que teníem a l’abast quelcom que feia mesos semblava inimaginable, sabíem que era el dia de donar un cop de puny damunt de la taula, que no es podia fallar i amb aquesta mentalitat vam sortir.
Et preocupa que ara, una vegada fora del descens, l’equip es relaxi?
No. Ells saben tot el que han hagut de treballar, el que ha costat sortit de la zona de baix i pel tipus de perfil de jugador i la mentalitat que ara tenen, dubto que es relaxin, tanmateix, això no treu que de vegades els hi donis un toc d’atenció.
Una victòria, la de la Rapitenca, que a més referma els bons números a casa des de la teva arribada (3 empats i 2 victòries). És vital convertir el Municipal en un fortí si voleu quedar-vos a Primera Catalana?
Si, per descomptat. Tenim molt clar que la salvació passa per fer-nos forts a casa i hem treballat psicològicament perquè els jugadors vegin que, per característiques, aquest camp és ideal per a ells.
Aquesta salvació segueix sent l’objectiu de la temporada?
Si, l’únic. La dificultat de la categoria i la igualtat regnant no ens permet fixar-nos un altre objectiu.
Dins d’aquesta igualtat de què parles, què diferencia al Cambrils de la resta d’equips que lluiten per la permanència?
L’entusiasme. Potser hi haurà equips amb més diners que nosaltres però a entusiasme i ganes ningú ens guanya.
“El fet d’haver estat futbolista no et garanteix ser un bon míster però t’ajuda a comprendre més i millor al jugador”
Per a qui no hagi tingut l’oportunitat d’apropar-se al Municipal, explica’ns com juga el teu equip?
Som un equip vertical, valent, al qual que li agrada tenir la pilota i tractar-la bé, encara que sense abusar de possessions llargues, ens agrada també alternar el joc llarg i curt, fer una pressió alta, transicions ràpides…
Ara que ja et coneixem com a míster, tàcticament parlant, defineix-te com a entrenador a nivell més personal.
Imposo un nivell d’exigència, perfeccionisme i disciplina alt, encara que d’altra banda, sóc proper al jugador, vull que parli amb mi, que se senti còmode i no tingui por de preguntar o dir les coses.
Haver estat jugador, t’ha ajudat a l’hora d’entendre millor als teus futbolistes?
Sí. El fet d’haver estat futbolista no et garanteix ser un bon míster però t’ajuda a comprendre més i millor al futbolista, a posar-te en la seva pell perquè moltes situacions que ells estan vivint tu ja les has viscut. Al final, tota l’experiència que acumules com a jugador et serveix, després com a entrenador, per gestionar molt millor el grup.
Com a entrenador d’un conjunt del grup 2 de Primera Catalana, vull preguntar-te sobre la compra de l’Andorra i si creus, com ha dit Paje, que adultera la competició.
Tinc molta feina aquí com per pensar en altres coses. Crec que si la Federació considera que és lícit i està bé, jo no sóc ningú per dir el contrari i personalment, penso que tot el que sigui portar bons jugadors i bons entrenadors a la competició la fa més atractiva i no m’importa.
Passió per un esfèric
Abans d’asseure’t a les banquetes et vas forjar una dilatada carrera com a futbolista (Reus, Zamora, Extremadura, Écija, Las Palmas, Lanzarote, Europa i Mataró). Durant tots aquests anys, hauràs viscut moments de tot tipus, oi?
I tant. Moments bons com ascensos, promocions d’ascens, anys on ho jugues tot i moments dolents com lesions de llarga durada, temporades on no gaudeixes de la confiança del míster o per exemple, recordo el darrer partit d’una eliminatòria d’ascens de 2ºB a 2ªA on em van expulsar al minut 15.
Què et fa seguir en aquests moments durs?
La passió per la pilota. Estic segur que sense aquesta passió i, en una professió complicada i sacrificada com aquesta, ningú aguantaria.
Quins diries que eren els teus punts forts com a lateral esquerre?
Encara que tècnicament no estava malament, crec que destacava per estar sempre pensant dins del camp i perquè tàcticament era intel·ligent.
T’has trobat, en aquests anys, a algun davanter amb qui no et volguessin enfrontar?
Sí, Roger del Llevant que ara està a Primera Divisió. Els moviments que feia a l’esquena dels centrals et feien molt de mal i ara, com a entrenador, intento transmetre això als meus jugadors i fer mal a les defenses contràries.
I, algun míster que t’hagi marcat?
Miguel Corominas. El vaig tenir quan vaig pujar del juvenil de l’Europa al primer equip i em va ensenyar a ser professional.
En 2013, decideixes penjar les botes al Reus Deportiu. Va ser una decisió complicada de prendre?
Va ser una decisió recomanada pels metges per la malaltia que patia al cor. La vaig intentar allargar fins que em van dir que pel bé de la meva salut retirar-me era el millor. Sincerament, tampoc va ser una decisió traumàtica perquè jugar m’agradava però entrenar m’apassiona.
“Poder viure en un país amb una cultura diferent com és Xina i poder entrenar a un equip professional em va fer créixer molt”
Després de la teva retirada, t’esperaves que la teva carrera com a entrenador evolucionés de manera tan ràpida i continua (juvenil Cambrils, juvenil Reus, BIT FC chinès i Cambrils Unió)?
Tot i ser una persona ambiciosa i a la qual el cos sempre li demana més, la veritat és que mai m’hagués imaginat que tot anés tan ràpidament. D’altra banda, també et dic que, encara que he gaudit molt entrenant infantils o juvenils, ja tenia ganes de fer-me càrrec d’un equip amb gent adulta com el Cambrils.
I, ara que estàs a Primera Catalana, què et demana el cos?
Més, sempre més. De moment i com a prioritat, salvar la categoria i més endavant, tot el que vingui d’aquí cap amunt, benvingut sigui.
Ja hem vist que abans d’aterrar a Cambrils, el futbol et va portar al BIT FC xinès, equip amb qui el Reus té un contracte de col·laboració. Com va ser aquella experiència?
Va ser l’experiència més enriquidora de la meva vida. Poder viure en un país amb una cultura diferent i poder entrenar a un equip professional em va fer créixer molt, tant en l’àmbit personal com en el professional i li estic molt agraït al Reus per donar-me l’oportunitat de passar 2 anys allí.
Ha canviat molt l’Ahufinger que va marxar a China del que ha tornat?
És completament diferent, no pel que fa al nivell exigència o de perfeccionisme però si a nivell de caràcter. Allí he après a calmar-me i també he millorat en el tema de gestió de grup, gràcies en gran part a l’ajuda de Joan Oliver.
Ja que treus a la palestra el nom de Joan Oliver i com ex jugador i ex entrenador del Reus Deportiu, és inevitable preguntar-te com estàs vivint tota la situació que envolta al club?
És trist. Pensa que he estat 8 o 9 anys al club, encara tinc amics i coneguts que continuen allí i és una situació que, òbviament no m’agrada. A més, personalment li he d’agrair molt a Joan Oliver i, tot i que s’haurà equivocat en moltes coses perquè sinó no s’hagués arribat a aquest punt, és un home molt treballador i moltes vegades la nostra societat tendeix a criticar sense saber com són les persones ni com treballen, sense estar dins i sense conèixer les coses.
Per tancar ja l’entrevista, quina ha estat la lliçó més important que t’ha ensenyat el futbol.
El futbol et dona lliçons constantment. En aquests anys m’ha ensenyat valors com la disciplina, la companyonia, saber compartir, a aixecar-me després d’una caiguda, a persistir per aconseguir els meus objectius i a acceptar les crítiques i a aprendre d’elles.