El 2 de setembre arrenca una Primera Catalana (grup 2) que es presenta més emocionant i oberta que mai
EDUARD CALABRIA MARIMON/EL TRAVESSER
Apassionant, serà apassionant! Sí, amics. Enguany la Primera Catalana grup 2 presenta un nivell de competitivitat i emoció com fa anys no es podia veure en el futbol català en aquestes categories amateurs.
Com a la Premier anglesa, en què sis equips tenen possibilitats de conquerir el campionat (City, Liverpool, United, Tottenham, Chelsea i Arsenal) , sis equips a priori (Manresa, Almacelles, Viladecans, Júpiter, Montañesa i Balaguer) han de lluitar pel títol i la promoció a Primera Catalana.
Els manresans (CE Manresa) de Piti Belmonte són els màxims favorits perquè la temporada passada a l’altre grup de Primera ja van fer promoció, malgrat no assolir l’ascens. Però tot està molt obert entre els candidats principals.
Viladecans (Peralta i Ivan Garcia, grans fitxatges) i Almacelles, (aquest amb el gran retorn del golejador Enric Bosch malgrat la marxa de Ciru) són dos equips com el San Cristóbal (ja a la Tercera Divisió) dels dos darrers anys, consolidats a la zona alta i que volen fer un pas endavant i intentar el salt definitiu a la Tercera Divisió. Els de Raul Paje juguen un futbol tan poc vistós com efectiu, però els dona molt rèdit. Serà l’any de Paje?
Júpiter, després de diversos sotracs l’any passat, s’ha reforçat bé, igual que la Montañesa, dos equips fins fa ben poc de Tercera Divisió que hi volen tornar. I ja se sap que fitxar jugadors de Barcelona a Barcelona és molt més fàcil i barat que fer-ho en altres indrets. La Montañesa, però, està millor situada que el Júpiter en possibilitats.
El Balaguer té potencial i qualitat, com sempre, però genera dubtes. És un aspirant clar i els fitxatges Xavi Gomà i Vendrell (Alpicat) li donaran un plus, malgrat que continuarà condicionat pel rendiment del seu crack, Adri Fernández. D’entre aquests sis equips, hi haurà sempre en la teoria de qui escriu, òbviament, el campió i el qui jugui promoció, i en què Manresa, Almacelles i Montañesa semblen un pèl més favorits que Júpiter, Viladecans i Balaguer.
A la zona dels equips que voldran fer un salt des de la zona mitjana hi poden ser un Lleida B, que sempre comença malament. És una incògnita, però va de menys a més quan consolida el seu bloc jove per acabar a mitja taula.
L’Igualada, malgrat ser un equip força renovat, continua amb Fran Arévalo, Martí Just i els jugadors del Tàrrega que tornen de nou a l’Igualada (Johny, Bachana, Baz i Lliró ,i fitxa a la porteria el garrafenc Albert Alfons (Lleida B) per substituir Dani Lledó (San Cristóbal). Sembla que no patiran, però no acaben de fer el pas diferencial endavant. Una de calenta i una de freda, la temporada passada. Si són forts en defensa i Arévalo i Martin la ‘lien’, s’uniran al grup d’‘outsiders’.
Per la seva part la Rapitenca, després dels molts ensurts les darreres dues temporades, amb el bon fitxatge del golejador Dilla (Gandesa) i amb Xavi Marquès encara a l’equip, entre d’altres, vol mirar cap amunt. Però caldrà veure si la regularitat l’acompanya. Pot ser el gran “tapat” de la competició si comença bé.
Dos equips aspiren al qualificatiu de revelacions de la temporada. D’una part, un Borges Blanques que va fer una temporada anterior prou bona i que amb Edgar Doblas (Igualada) i Noño (Hospitalet) i amb el bloc essencial del curs anterior, vol reivindicar-se i treure el cap a la zona alta. Si troba la millor versió del golejador ( ex-Igualada i Cambrils ) pot pujar als altars.
D’equips sobre el paper amb menys opcions i que haurien de lluitar per escapar dels llocs del pànic, en podem trobar diversos, alguns acabats d’ascendir de Segona.
El Vilanova, que es va passejar per la Segona Catalana, arriba amb la columna vertebral campiona i amb els fitxatges a la porteria de jugadors que ja hi havien estat, com “Nito” i Javi Martínez (Igualada i Tortosa), Òscar Hernando (Vilafranca) i Semur (Igualada). Antolínez (Martinenc) completa un grup del qual es pot sentir a parlar, i no poc. Qualitat i equilibri. El ‘killer’ Valldosera mossegarà de nou per tornar a la seva mitjana de pràcticament un gol per partit.
D’equips sobre el paper amb menys opcions i que haurien de lluitar per escapar dels llocs del pànic (enguany descendiran segur, d’entrada, cinc equips), en podem trobar diversos, alguns acabats d’ascendir de Segona.
El Gavà, malgrat agafar les regnes de l’equip el tècnic d’èxit del Begues, Serrano, i fitxar el seu crack, Vázquez, han fet un conjunt farcit de jugadors de diferents categories que veurem com evolucionen en un club en greu crisi institucional els darrers temps. Semblen partir més a prop de la cua que del cap.
El Tàrrega vol consolidar-se en la categoria d’una vegada per totes en l’any del retorn, però el rendiment de l’equip també ara mateix està encara lluny d’albirar les garanties necessàries i haurà de lluitar aferrissadament cada punt i fer-se fort a casa. El Mollerussa, un altre nouvingut, i malgrat el seu destacat rol a la Copa Lleida, es troba en una dinàmica similar a la del Tàrrega i haurà de fer mans i mànigues per endinsar-se en territori no comanxe a la recerca d’aigües calentes. Si ho aconsegueix a les primeres jornades, pot anar a més i aspirar a cotes més altes.
L’Andorra és sempre una caixa de sorpreses, i amb unes excursions dels rivals al país veí sempre complicades, no sembla que enguany travessi el millor moment. Retard en la confecció de la plantilla i en la posada a punt poden acabar passant factura i que vagin a remolc. No sembla l’Andorra dels millors temps.
El Sant Ildefons ha perdut jugadors molt importants, com Ivan Garcia v(viladecans), Alan (Castelldefels) , Pulido i Torres (Santboià) i Adri Garcia (Santfeliuenc). El seu rendiment anirà molt en funció de les aportacions dels fitxatges en especial, Arnalot a la porteria (Vilanova), els gols de Latre (Vilanova) i Alabau ( Martinenc), sempre, però, molt condicionat per la seva feina professional, i de Varese, un bon jugador però inactiu en els darrers temps. Semblen predestinats a patir, com ja va passar la temporada passada.
El Vista Alegre ja no disposa del seu golejador Peralta (Viladecans), però ha fitxat Gusta (Castelldefels) i continua l’etern Jarabo. La temporada passada, fins poc abans del final, van partir considerablement. No sembla gaire diferent, en teoria, l’escenari enguany.
Finalment ens trobem el Cambrils Unió, l’equip amb menys pressupost amb diferència de la categoria, que podríem qualificar a la ‘pole’ de sortida “la Maria” de la divisió. Però tard o d’hora si la cosa no els funciona poden trobar cessions, a Pobla de Mafumet, Reus i Nàstic, i el que sembla un miracle podria acabar sent una realitat.
La temporada arrenca el dia 2 de setembre
El pròxim dia 2 començarà a rodar la pilota, una temporada per a tots els equips molt dura i complicada,i en què un bon inici pot garantir una carrera relativament plàcida, i unes derrotes inicials anar a remolc una bona fase, si més no, de la lliga.
Com dic, serà una temporada molt apassionant i un immens plaer retrobar-nos aquí cada setmana. ¡Sort a tots!