Màxim golejador del Cambrils Unió amb 12 gols, en Dani s’ha convertit en peça clau dins l’esquema de l’equip amb el qual intentarà pujar a Primera Catalana
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
Després de passar per Canonja, Camp Clar o Racing Bonavista entre d’altres, en Dani Sáez va començar una nova etapa al Cambrils Unió amb ganes de donar un salt en la seva trajectòria. Un any i mig al club cambrilenc li han bastat a l’extrem esquerrà per demostrar la seva valia, convertint-se en un dels golejadors de la categoria. Amb l’equip immers en una dinàmica positiva que l’ha endut a sumar 9 jornades sense perdre i assolir el liderat, el jugador burgalès veu cada cop més a prop el seu objectiu: l’ascens a Primera Catalana.
Hem passat una estoneta amb aquest jove ambiciós, competitiu, treballador, apassionat del futbol i aquí us deixem les seves reflexions.
Arribes al Cambrils, fa gairebé 2 anys. Valora’ns com han estat aquests anys.
Molt bons. El club acabava de pujar, es va fer una petita revolució a la plantilla i poder formar part d’un nou projecte i créixer des de zero amb l’equip va ser molt bonic.
L’estiu passat refuses una oferta del Camarles per quedar-te al Cambrils. Veies més possibilitats de pujar a Primera Catalana amb el conjunt cambrilenc?
“El club no ens exigeix l’ascens, però pel vestidor i per a l’entrenador sí que és una exigència, volem pujar”
Parlàvem de l’ascens a Primera Catalana, un ascens que se us va escapar d’entre els dits la temporada passada. Va ser un cop molt dur pel vestuari?
Encara que l’ascens no era l’objectiu de la temporada passada, al vestidor ens feia molta il·lusió i després d’estar en les posicions capdavanteres durant tot l’any, veure que tot aquest treball es queda en no res en els darrers partits va ser un cop bastant dur.
Què us va passar en aquests darrers partits, va ser relaxació, tema psicològic…?
Crec que va ser una mica de tot, al final ens vam relaxar i dos o tres partits dolents van impedir que poguéssim jugar, almenys, la promoció.
Aquesta temporada, l’ascens és una obligació?
El club no ens ho ha exigit però pel vestidor i per a l’entrenador sí que ho és. Des de principi de temporada ho tenim clar i volem pujar.
Seria un fracàs no fer-ho?
A hores d’ara i amb la diferència de punts que tenim, sí que seria un fracàs no ascendir.
Creus que el calendari en aquestes últimes jornades us beneficia respecte als vostres perseguidors?
Potser sí. D’aquí a final de temporada, el nostre més immediat perseguidor que és l’Amposta, té duels directes contra el segon, el tercer i el quart classificat i es pot deixar algun punt mentre que nosaltres el partit, a priori, més difícil que ens queda és contra el Gandesa a casa, on no hem perdut cap encontre.
Continuar imbatuts a casa serà fonamental per pujar de categoria?
Sí, sense cap mena de dubte. Tots tenim molt clar de la importància dels partits a casa, sabem que els grans resultats que hem aconseguit al Municipal han estat una de les claus que ens han portat a liderar el grup i que si continuem així, serà molt més fàcil aconseguir l’anhelat ascens.
Com tu acabes de dir, el bon paper a casa és una de les claus d’aquesta bona temporada però quines són les altres?
Per a mi les claus han estat dues. La primera, la consolidació del grup. Poder comptar amb un equip ja format, conèixer els moviments de cadascun dels teus companys, ser una pinya dins i fóra del camp és un avantatge per a nosaltres i al final s’acaba notant. I, la segona, els 2 o 3 fitxatges que es van fer a l’estiu, gràcies als quals, l’equip s’ha fet més fort i ens han proporcionat un fons d’armari que la temporada passada no teníem.
Diries que la solidesa defensiva, només 22 gols encaixats, també ha estat important en aquest èxit?
Sí, molt important. Hem tingut la sort de poder mantenir, pràcticament en la seva totalitat, la defensa de l’any passat, i si a això, li afegim el gran treball que fa en aquest sentit el míster durant els entrenaments amb exercicis de col·locació, el resultat és aquesta gran solidesa i fortalesa defensiva de què gaudim.
A aquestes alçades, la temporada passada havíeu perdut 4 partits mentre que en aquesta només en porteu 2. En què ha millorat l’equip?
En la col·locació damunt del terreny de joc i en el treball, tan defensiva com ofensivament.
Un creixement que s’ha traslladat al pla personal. Ets el pitxitxi de l’equip amb 12 gols i un dels golejadors de la categoria. Et sorprenen les teves xifres, tenim en compte que ets extrem i no davanter centre?
La veritat que una mica, no m’ho esperava. Ara com ara, veure que porto 12 gols i que puc superar els 15 de la temporada passada és emocionant i bonic.
El pitxitxi és un repte personal per a tu?
No. A tots els jugadors de dalt ens agrada marcar, encara que per mi l’únic repte és pujar a Primera i intentaré aportar el meu granet de sorra, com la resta de l’equip, per aconseguir-ho.
“Al Cambrils Unió som una pinya, tinc bons amics dins del vestidor i m’agradaria quedar-me i seguir creixent”
Uns excel·lents números fruit del teu treball i de la total confiança que ha dipositat en tu, Gabri Amores. Com és la teva relació amb el míster?
Molt bona.
I la relació d’Amores amb el vestidor?
Molt propera, és un més del grup, ens ajuda en tot el que pot i, sobretot ens sap portar. Penso que un entrenador no només ha de saber dirigir un vestidor sinó que ha de conèixer als seus jugadors dins i fora del camp, parlar amb ells i això, en Gabri ho fa a la perfecció.
Veient com t’estan anant les coses, tant a nivell individual com col·lectivament, t’agradaria continuar una temporada més amb el Cambrils Unió?
Sí, estic content aquí. Com he dit abans som una pinya, tinc bons amics dins del vestidor i m’agradaria quedar-me al club i seguir creixent.
Has parlat amb el club d’aquesta possibilitat?
No. Ara l’important és assolir l’ascens i després ja tindrem temps de parlar.
El dia que va dir no al Barça
Dones les teves primeres puntades de peu a Miranda de Ebro, la teva ciutat natal. Quins records tens d’aquells anys?
Molt bons, sempre vaig estar molt a gust a la meva ciutat i m’hagués encantat poder jugar allí, no obstant això, al final vaig haver de traslladar-me aquí.
Amb 12 o 13 anys vas arribar a Catalunya. Et va costar molt adaptar-te?
No, perquè de petit venia molt a Sant Carles de la Ràpita, fins i tot vaig estar un temps vivint per aquí, coneixia el català i aquest fet, no només em fa facilitar la meva adaptació sinó també em va ajudar a no endarrerir-me en els meus estudis.
En terres catalanes continues practicant el futbol, arribes a disputar algun partit amb el Cadet del Barça però, poc després, deixes la disciplina blaugrana. Per què?
Vaig rebre la trucada del Barça just quan pujava al primer any de Cadet i, com tu dius, vaig arribar a jugar alguns partits amb ells contra el Marroc o la Damm. Tanmateix, tot i que vaig començar d’extrem, ells volien que em quedés de lateral i vaig decidir que no era el que volia.
“No tinc ídols, però sempre m’ha agradat veure a un esquerrà com Ángel Di María per la seva velocitat i la seva agilitat”
Et penedeixes de la teva decisió?
Sí, és clar. Ara ho penso i en un equip com el Barça jugaries en qualsevol posició però en aquell moment era un nen, només volia divertir-me i no vaig pensar més enllà.
Gairebé tota la teva trajectòria amateur transcorre a la Segona Catalana. Creus que, amb 24 anys, és el moment de donar un salt?
Sí, penso que encara sóc jove i que és el moment propici de fer aquest salt, de poder jugar per primer cop a Primera Catalana i per què no, que sigui un petit pas per seguir aspirant a coses més importants.
Què penses que t’ha faltat per fer aquest salt?
La veritat que no sabria què dir-te, he tingut oportunitats per jugar a categories superiors i suposo que per una cosa o l’altra m’he acabat quedant a Segona Catalana.
Una vegada repassada la teva carrera esportiva, ens centrem en el teu joc. Quines qualitats, a part de la teva capacitat golejadora, destacaries?
El xut i la velocitat.
Què milloraries?
La rematada de cap.
Sempre has jugat per la banda dreta?
No, sempre havia jugat per l’esquerra, des d’allí posava molts centres però era menys golejador i em van reconvertir a la banda dreta en algun partit. L’any passat, Gabri ja em posa definitivament a la dreta i, tot que a vegades em deixa llibertat de moviments, prefereix que em mogui pel carril dret.
Et sents còmode jugant a cama canviada?
Sí, encara que mai m’havia agradat jugar a cama canviada, em sento molt còmode i molt a gust.
El 4-2-3-1 és el sistema que millor s’adapta a les teves habilitats?
En alguns partits hem provat amb dos puntes, tanmateix per a qualsevol extrem és millor jugar amb un davanter referència en el qual et puguis recolzar i tu amb espais.
Penses que la figura de l’extrem pur s’està perdent?
Sí, clarament. Ara es juga amb interiors més endarrerits que dominin el toc i cada cop menys s’utilitza el joc a l’espai.
Tens o has tingut algun ídol?
Ídol no però sempre m’ha agradat veure jugar a un esquerrà com és l’Ángel Di María per la seva velocitat i la seva agilitat.
Un somni?
Arribar el més lluny possible al món del futbol.