Modest Notario capitaneja un Reus B de rècord que a base de bon futbol vol tornar a fer història aquesta temporada després dels seus dos ascensos consecutius
CAROLA UGRINOVIC @carolaugri
L’estiu del 2015 en Modest aterra al Cambrils FC (posteriorment filial del CF Reus Deportiu) després d’abandonar el juvenil del Nàstic, deixant així, la que va ser la seva casa durant molt de temps i començant una nova etapa com a amateur. Tres anys més tard, el balanç no pot ser més positiu: 2 ascensos, pretemporada, entrenaments i convocatòries amb el primer equip i peça clau en l’esquema de Lluis Albesa. Tot i aquests triomfs, el jove migcampista continua treballant i lluitant amb els peus a terra per complir els seus somnis.
Us apropem a aquest noi de 21 anyets, tímid, humil, que fa honor al seu nom i que, de ben segur, donarà molt a parlar en un futur no gaire llunyà.
Podríem dir que el teu cas ha estat arribar i moldre. T’esperaves tot aquest èxit quan vas arribar?
Ni de bon tros, sobretot si tenim en compte que arribava del juvenil i tenia molt poca experiència en el futbol amateur.
El primer ascens amb el Cambrils FC, va ser tan fàcil com va semblar des de fora?
Un ascens mai és fàcil però si és veritat que aquella temporada a Segona Catalana teníem un equip amb potencial de Primera i això ens va aplanar, i molt, el camí.
Una situació molt diferent vau viure la temporada passada on vau patir fins a final per aconseguir l’ascens, ja com a Reus B Cambrils. Quin record tens de la temporada i del playoff?
Ens vam trobar amb una lliga molt exigent, molt igualada, molt competitiva i la promoció d’ascens va seguir el mateix guió. El primer partit no el vaig jugar perquè estava lesionat i el segon, aquí a casa, va ser una autèntica bogeria fins als darrers minuts. Tanmateix el gol de Marcel ens va portar a la glòria i l’emoció es va desbordar.
El teu bon treball la temporada passada et va permetre fer la pretemporada amb el primer equip del Reus. Com i qui et dóna la notícia?
Just abans de començar la pretemporada vaig rebre la trucada de’n Sergi Parés per incorporar-me als entrenaments del primer equip i al final vaig acabar viatjant a Rialp per fer la pretemporada amb ells. Allà, debuto contra l’Ascó i aquí, a l’Estadi, tinc la sort de jugar contra el Vila-real.
No només has fet la pretemporada sinó que durant aquests mesos has continuat assistint a alguns entrenaments i has anat convocat a la Copa Catalunya. Amb què et quedes d’aquesta experiència?
Ha estat una experiència inoblidable on per damunt de tot em quedo amb l’aprenentatge. He après moltíssim de cadascun dels jugadors, del cos tècnic i de López Garai.
Parlant de López Garai, com és el míster amb vosaltres?
És molt proper, en tot moment es preocupa per nosaltres, per si tenim algun problema, per si estem a gust. En definitiva, està molt al damunt de tots.
Arriba l’agost i amb ell l’esperat debut a Tercera. Els grans resultats inicials i el matalàs de punts que vau aconseguir, poden ser crucials en moments complicats?
Sens cap mena de dubte. L’inici va ser molt bo, potser millor del que esperàvem i aquest matalàs de punts del que parles ara ens està servint per no estar a la zona baixa de la taula.
“Entrenar-me amb el primr equip ha estat una experència inoblidable, però per damunt de tot em quedo amb l’aprenentatge”
Quin va ser el secret per aquest bon inici?
Per a mi, bàsicament són tres punts. El gran treball que van portar a terme a principi de temporada, aprofitar la relaxació que provoca la nostra condició de recentment ascendits en alguns equips que s’enfronten a nosaltres i, sobretot, la gran unió que regna dins del vestidor.
I poder mantenir la base de la temporada passada també pot ser una de les claus del bon començament?
Sí, el coneixer-nos tots fa que les coses siguin més fàcils.
17 jugadors continueu i 6 ó 7 cares noves. Què estan aportant aquests nous fitxatges?
S’han incorporat 1 ó 2 jugadors nous per línia i ens estan aportant coses diferents que l’equip necessitava.
Com dèiem, un gran inici que es va trencar de sobte, encadenant 6 partits sense guanyar. La pressió de veure-us en llocs de promoció d’ascens us va passar factura?
No, no crec que fos el fet de veure’ns a dalt sinó que es van ajuntar moltes coses, lesions, entrebancs que van anar sorgint, tampoc el nostre camp és el més idoni per practicar el nostre futbol, etc.
“L’aturada del pont ens ha vingut bé per corregir errors que vam cometre, reflexionar, parlar i dir-nos les coses a la cara, fer pinya i consolidar-nos com a equip”
Fa uns mesos parlaven amb Lluís Albesa d’aquesta pressió i de com a un vestidor tan jove li costava gestionar-la en moments puntuals. Penses que heu madurat en aquest aspecte?
En alguns aspectes sí que hem madurat però en altres encara ens falta. Per exemple jugar en estadis com el del Terrassa, Sant Andreu o Hospitalet ens costa perquè no estem acostumats a fer-ho davant de tanta gent i, és en punts com aquests, on es nota la nostra falta d’experiència.
Precisament, a Sant Andreu vau patir una duríssima derrota la darrera jornada de lliga. Us pot afectar psicològicament?
No. Estic convençut que l’aturada pel pont ens ha vingut bé per corregir els errors que vam cometre, per reflexionar, per parlar i dir-nos les coses a la cara, per fer pinya i consolidar-nos com a equip.
Parlàvem abans de’n Lluís Albesa, peça fonamental d’aquest projecte però, com és el míster de portes endins?
Crec que amb 2 ascensos en 3 anys i unes xifres de rècord, els números parlen per si sols. Et puc dir que és un gran entrenador, proper i que per damunt de tot li agrada tractar bé, mimar i jugar la pilota.
Jugar la pilota és el senyal d’identitat d’aquest equip, oi?
Sí, volem guanyar jugant al que sabent, tenim jugadors per fer-ho amb gent de molta qualitat a dalt i penso que estem en el bon camí.
“És veritat que últimament no estic comptant gaire, però sóc molt treballador i sé que si continuo així, els minuts acabaran arribant”
Tornant al tema del míster, com definiries la teva relació amb ell?
Portem 3 anys junts i mantenim una relació bona i cordial.
Durant aquests 3 anys, has comptat amb la confiança d’Albesa per qui has estat clau en el seu esquema, tanmateix en els últims partits no estàs gaudint de gaires minuts. Creus que pots capgirar aquesta situació?
Estic completament segur de què ho puc fer. És veritat que últimament no estic comptant gaire però sóc molt treballador i sé que si continuo així, els minuts acabaran arribaran.
Tot i la teva joventut, ets un dels veterans de l’equip i ostentes la capitania. Tenint en compte això, quin rol exerceixes dins del vestidor?
Sóc un company més, encara que quan les coses no van gaire bé intento agrupar el vestidor, mantenir-lo unit i que ningú es desviï dels objectius. També sóc l’encarregat, juntament amb els altres capitans, de parlar amb l’entrenador.
Què significa portar aquest braçalet de capità amb un passat grana com el teu?
És un orgull, una bonica responsabilitat i espero poder-lo portar durant molt de temps.
Va ser molt difícil vestir-te per primera vegada amb la samarreta de l’etern rival?
Al principi va ser una sensació estranya, no obstant això, no em penedeixo de la decisió que vaig prendre en el seu moment i per la qual vaig acabar aquí.
Per finalitzar la primera part de l’entrevista, et volia preguntar si l’objectiu de la temporada és la salvació?
Quan vam començar, el principal objectiu era assolir la salvació com més aviat millor, crec que estem ben posicionats per aconseguir-la i avui dia, l’objectiu segueix sent el mateix, tot i que si podem anar cap a dalt doncs molt millor.
Aquesta salvació passa per tornar a convertir el Municipal en un fortí?
Sí, està clar que hem perdut aquesta fortalesa respecte a la temporada passada on només van deixar-nos 9 punts i ara ja en portem 12 però estem intentant revertir aquesta dinàmica i que els rivals tornin a patir quan visitin Cambrils.
Clar i personal
Et consideres un jugador…
Treballador i humil.
El teu punt fort és…
La companyonia. Sempre penso en l’equip.
Has de millorar…
El gol.
El millor consell que t’han donat…
No abaixar mai els braços.
Si no juguessis a futbol, jugaries a…
Tennis.
La vida sense futbol…
No seria res.
Un somni…
Poder consolidar-me en el primer equip del Reus.
