La final del Torneig d’Històrics 2017 està servida. El debutant Cerdanyola buscarà competir contra un Badalona que es pot proclamar com el campió més repetit
Hi ha dos Històrics. Un, dels de sempre, i un nou dels que en els últims anys s’estan guanyant un lloc a aquesta competició per mèrits propis. Aquests dos s’enfronten diumenge al Guinardó, amb un Badalona que ha guanyat cinc vegades el torneig i un Cerdanyola que debuta aquest any. Els vallesans van imposar-se per la mínima a la final de la il·lusió contra el Vilassar. Els escapulats, per la seva part, van superar el Vilafranca gràcies a un penal transformat per Marcel Serramitja. La venjança dels de Manolo González es va consumar un any després de perdre el torneig contra el degà penedesenc.
Podrà refer-se l’equip escapulat si s’imposa a un Cerdanyola que és debutant, però no plat fàcil. Cap equip ha estat capaç de marcar un gol als vallesans després de 255 minuts de joc. El Badalona tampoc serà bufar i fer ampolles amb el seu trident de centrals. Pocs gols, però molta emoció. Això també és l’Històrics.
UE VILASSAR DE MAR, 0 – CERDANYOLA FC, 1
Vilassar i Cerdanyola inauguraven les semifinals del Torneig d’Històrics i també debutaven en aquestes instàncies. La condició d’històric es té o no es té, però tots dos es van guanyar jugar-se un lloc a la final en la seva primera participació. Ambdós, dit de pas, desafiaven l’estadística però també la forta calor que sufocava els pocs presents d’una típica tarda d’Agost al Guinardó.
Tots plegats no van haver d’esperar gaire per a veure el primer – i únic – gol del partit. Al minut dos, Pau López arribava a la línia de fons i servia la pilota per una rematada plàcida a gol. En aquest cas del rival Javi Prieto, que se la va introduir al fons de la seva pròpia porteria. Començava bé el tema pel Cerdanyola i fatal pel Vilassar, que va veure’s clarament superat durant quasi tota la primera part.
I és que la primera rematada dels de Manel Moya – absent, per trobar-se en un casament – no va arribar fins a cinc minuts pel final del primer acte. Farcida de polèmica, tot sigui dit. I és que l’àrbitre, Carrillo Vílchez, va anular un gol de Joel Martínez per una falta prèvia… patida per ell mateix! La llei de l’avantatge va deixar de ser legítima a utòpica i la banqueta maresmenca va protestar de valent.
Abans, Demba va fer estralls sobre el Vilassar de Mar. La mobilitat de l’avantguarda del Cerdanyola havia provocat estralls en la tova defensa blanc-i-vermella i hauria pogut arribar algun altre gol. El que no va faltar van ser les aturades per a hidratar-se. Feia una calor de bojos, de ple Agost al Guinardó.
La majoria dels presents a la primera part van seguir a la segona. Només cinc canvis al descans, un pel Vilassar i quatre del Cerdanyola. Això, lluny d’afavorir l’espectacle, el va perjudicar. El cansament típic de pretemporada va aparèixer i la represa va estar marcada pel ritme baix i l’absència d’oportunitats de gol.
Una pel Cerdanyola al principi i una altra a l’equador pel Vilassar de Mar. Mentrestant, a falta de gols, va aparèixer la boxa sobre la gespa del Guinardó. Soufiane i Rubén es van donar ‘carícies’ i els 22 protagonistes més els dos tècnics van protagonitzar una forta discussió que va quedar en paraules i una groga per cadascú.
Els canvis, ara sí, van arribar però no van canviar (valgui la redundància) res. El Vilassar, com el Júpiter i el Granollers, va ser incapaç de perforar la porteria vallesana. 225 minuts sense encaixar gol pel Cerdanyola, primer semifinalista de l’edició del Torneig d’Històrics 2017. Immillorable debut pels de Toni Carrillo.
CF BADALONA, 1 – FC VILAFRANCA, 0
Allargaven la vesprada de futbol el Badalona i el Vilafranca, en una reedició de la final de l’any passat. L’únic equip de Segona B del torneig contra un Tercera que ve de dos play-offs d’ascens consecutius. El cartell prometia, però la realitat va ser ben diferent. Saltava a la gespa més alegre i valent l’equip penedesenc, que va encadenar un parell de transicions vertiginoses. La valentia va acabar aquí.
I és que des de ben aviat es va veure que era un partit tàctic, d’aquells que es guanyen al mig del camp i no a les àrees. Amb la pilota aturada, més que amb la bimba en moviment. L’ofici escapulat, amb tres centrals, es va imposar a la màgia d’un Víctor Oribe ben vigilat. El partit també es va jugar a les banquetes, on tant Manolo González com Iván Moreno van haver de ser advertits per Robas Bon dia. Estava en joc una final de l’Històrics.
La lluita, aferrissada, va seguir a la represa. Els mateixos protagonistes, amb excepció de l’incorporat Morales, seguien sobre el verd artificial del Guinardó. Medina, a pilota aturada, va estar a punt de repetir aquella diana que igualava la final del 2016 al 92′. Es resistia la diana en una intensa, però certament avorrida tarda fins aleshores.
Iván Moreno buscava de nou ‘l’efecte Sardà’, donant entrada al bigolejador de la fase de grups en el lloc d’un desencertat Oribe. Ni així. No va ser fins al 82′ quan va arribar una clara i va ser del Vilafranca. Aday feia una gran jugada personal, Sardà assistia i Vives rematava fora. El Badalona, per la seva part, no perdonava en el primer xut del partit.
L’àrbitre decretava penal per unes mans de Fontanils i Marcel Serramitja no perdonava des dels onze metres. Efectivitat màxima. No li va caldre més a l’equip de Manolo González, semifinalista per segona vegada consecutiva del Torneig d’Històrics. Si el guanya, serà el campió més repetit de la competició. El Cerdanyola, debutant, ho pot impedir. Serà una final d’ambició contra experiència.