Fem balanç amb Ramon Carrascal de la temporada que tot just acaba i anem obrint boca per la 17-18. Ramonet és una institució al club i és també el director esportiu de la Fundació UE Vic
ENRIC ARCALÀ @enricarcala
Has renovat de nou i serà ja la 15a temporada al primer equip. Què significa ser el jugador que més vegades ha vestit la samarreta vigatana?
Significa moltíssim, perquè el Vic és un club històric, i el fet de renovar per un curs més és una gran il·lusió i n’estic molt content. Quinze anys són molts. Mai m’hauria esperat, quan vaig debutar, arribar a aquesta xifra.
Quina és la teva trajectòria com a futbolista? On vas començar i quins han estat els noms claus durant tot aquest camí?
Vaig començar jugant a futbol sala a la meva escola, al Sagrat Cor. El meu pare va ser un dels meus primers entrenadors, i ell va ser qui em va enganxar. Després, hi ha dos noms que també m’han influït molt, com són Jordi Noguer i Jordi Sala. Tots dos eren entrenadors al Remei FC i amb ells hi vaig estar uns nou anys. Em van ajudar a fer el salt al Vic: vaig arribar-hi com a cadet d’últim any i en l’últim any com a juvenil debuto amb el primer equip.
Millor i pitjor record durant aquests quinze anys.
L’ascens a Tercera Divisió, sens dubte. Ja duia molts anys sentint com la gent parlava de la Tercera, i finalment ho vam aconseguir. Entrenadors com Juanma Pérez en parlaven amb aquella brillantor als ulls, i aconseguir-ho és increïble.
El pitjor, si deixem de banda les lesions, seria el descens a Primera Catalana al camp del Vilassar.
“Teníem la sensació aquesta temporada que havia plantilla per aconseguir quelcom més i això és una espina clavada”
Fem un salt ara en el temps i ens plantem a finals d’aquesta última temporada. Quines sensacions t’ha deixat aquest curs 16-17?
Un regust agredolç. Dolç perquè l’equip ha donat la cara en pràcticament tots els partits, amb entrenadors nous que s’han adaptat a la perfecció i amb una gran pinya al vestidor. La part amarga ha estat tenir la sensació que hi havia plantilla per aconseguir quelcom més, i això és una espina clavada.
Vuitens amb 46 punts, a 20 punts de l’Horta. Les lesions han estat un autèntic llast per a l’equip.
Ens han fet molt de mal durant tota la temporada. Més de la meitat de la plantilla ha patit alguna lesió al llarg de l’any, i algunes han estat de llarga durada, traumàtiques. Ha estat el gran handicap.
Enguany -i ja en són tres de consecutives- heu tornat a patir la famosa davallada hivernal de gener i febrer. Com s’explica aquest fet, després d’arrencades prometedores?
Sí, és veritat. Són dos mesos negres: potser les lesions hi tenen a veure, però és cert que tres anys és molta casualitat. Ho hem d’analitzar a principis de temporada per veure què cal millorar per evitar aquest sotrac.
Horta, Sants, Andorra. Tres equips que han signat una temporada excel·lent, però només un s’ha endut el premi de l’ascens. Aconseguir l’ascens sembla una missió complicadíssima…
Ben cert. Els quatre o cinc equips que volen ser a dalt a Primera Catalana han de tenir jugadors de Tercera Divisió amb experiència i ambició. L’exigència és altíssima i el futbol que es practica és de Tercera, no de Primera Catalana. Això vol dir tenir un pressupost alt.
Suposo que la mort d’Emili Vicente et va colpir molt, com a la resta del futbol català. El coneixies personalment?
L’havia saludat moltes vegades i sé que la setmana abans de patir l’accident era aquí al Municipal, analitzant el Sants. Són d’aquelles notícies que no te les acabes de creure. Va ser un cop molt dur.
“Amb els equips que tindrem al nostre grup, sembla mentida que estem parlant de Primera Catalana”
Posem-nos ara en mode 17-18. 14 renovacions fins ara fan que es mantingui el bloc. A més, tres fitxatges il·lusionants, de moment. Tot plegat fa patxoca.
Pinta molt bé. Era molt important mantenir el gruix de la plantilla perquè hi ha molt bon equip, i els nous són noms contrastats.
Els tècnics, Rafa Rodríguez i Xevi Melero, han aportat aquest aire fresc des de la banqueta i també, en certa manera, han recollit el testimoni d’Albert Cámara. Què en penses?
Tots dos han estat jugadors, i jugadors del Vic, i això és essencial. A més, tenen una faceta humana increïble: escolten els jugadors, n’estan pendents i se’n preocupen. Això fa que el dia a dia sigui molt fàcil.
Montañesa, Júpiter, Sabadell B, Manresa… Què et diuen tots aquests noms? Es preveu un Grup 1 duríssim i molt igualat.
Sembla mentida que estiguem parlant de Primera Catalana, és cert. Són equips històrics que aportaran un plus d’exigència a la categoria. Qui vulgui passar-s’ho bé, que vingui al Municipal, perquè es veurà bon futbol!
A més, per si fos poc, tornarem a viure dos derbis fratricides contra el Manlleu, l’etern rival…
En efecte; torna el Vic-Manlleu, amb tot el que suposa a la comarca un partit d’aquestes característiques. L’últim derbi va ser a Tercera Divisió, i la gent té ganes de viure aquest tipus de partits.
Un Manlleu amb noms amb passat vigatà recent: Albert Santanera, Jordi Salvanyà, Jordi Pla, Raul Garcia…
Oi tant! Haurem de veure què ens depara el calendari i la classificació, però tot fa pensar que seran dos derbis com cal!
A més de ser l’etern capità del Vic, en Ramon Carrascal és el director esportiu de la Fundació UE Vic. Explica’ns quin és l’esperit de Fundació i quina funció hi desenvolupes.
La Fundació es va crear per assegurar un futbol base per al primer equip i desenvolupar un sentiment de pertinença al club entre els més joves. Treballem la formació, però també ensenyem els fonaments del futbol juntament amb una sèrie de valors que creiem necessaris més que mai en el món d’avui dia.
La meva funció és bàsicament de coordinació entre els entrenadors de l’entitat.
Parlem de l’afluència al Municipal i de l’afició. La poca presència de públic sembla un mal endèmic, però, per contra, la penya Força Vigatana sempre us és fidel i us acompanya a gairebé tots els partits. Com ho valoreu des del vestidor?
La Penya mai falla, ni a casa ni fora. Si l’equip va bé, tenen més gent, i això és important, i els jugadors ens hi fixem. Per tant, ens correspon a nosaltres que tot rutlli.
El tema d’afluència de públic és difícil d’explicar: fa anys que sento dir: “El futbol ja despertarà, ja veureu”, però no acaba de passar. Hi ha molts elements a tenir en compte. És cert que Primera Catalana no és la millor categoria per aplegar aficionats, però potser si vinguessin i veiessin el bon nivell que hi ha vindrien més sovint. Penso que és un aspecte que el Club ha de treballar millor: ens toca fer autocrítica en aquest sentit.
“S’estan fent les coses bé des de bon principi, ara a l’estiu, confeccionant la plantilla amb bons jugadors”
Vist des de fora, les xarxes socials del club brillen amb llum pròpia i res tenen a envejar a equips de Primera i Segona Divisió. Com viu la plantilla aquest seguiment tan exhaustiu i extraordinari?
Els jugadors n’estan encantats! És espectacular! La tasca que fa l’equip de comunicació és indescriptible, i la plantilla flipa! És un seguiment rigorós, professional i constant, i són ja un referent en el futbol català: un mirall per a la resta de clubs!
L’última: serà l’any de l’ascens a Tercera Divisió, Ramon?
Jo crec que sí! S’estan fent bé les coses des de bon principi, que és ara a l’estiu: confeccionar la plantilla amb bons jugadors. Penso que hi ha motius suficients per pensar que aquesta temporada pot ser la bona!