La bèstia grana dels roig-i-negres

El Reus no guanya el Nàstic des del 2003 i acumula set partits consecutius sense superar l’etern rival. El primer derbi al futbol professional promet emocions fortes a una capital del Baix Camp que anhela derrotar els veïns de Tarragona

JORDI MESTRES @jordimestres7
Alegries pel Nàstic... penes pel Reus. El mateix guió des del 2003 // FOTO: Diari de Tarragona
Alegries pel Nàstic… penes pel Reus. El mateix guió des del 2003 // FOTO: Diari de Tarragona

13 anys han passat sense una victòria del Reus en el derbi contra el Nàstic. Massa temps, potser, tot i que durant una dècada no hi va haver enfrontaments entre els dos grans de la província de Tarragona. Aquesta última està d’enhorabona, ja que per primera vegada a la història té dos representants al futbol professional espanyol. El matx del proper diumenge promet emocions fortes. Un derbi és un derbi i un Reus-Nàstic és apassionant, estimulador i entusiasma a qualsevol. Com per exemple, a tota la parròquia roig-i-negra. Molts adolescents no han vist una victòria del seu equip contra l’etern rival. L’última, va ser el 5 de gener del 2003 gràcies a un gol de Fèlix Prieto. Dos empats i cinc derrotes després, el Reus només té un pensament al cap: superar la seva bèstia negra.

Un ascens després i set punts per sobre dels grana, aquesta sembla la bona. L’historial, però, no és gens favorable al Reus. El darrer precedent va ser la victòria mínima del Nàstic el 2014, l’any de l’ascens dels de Vicente Moreno. Aquella temporada, dues victòries tarragonines, tres gols a favor i cap en contra. Un via crucis pels de Natxo González, que no obstant van fer un meritori play-off d’ascens.

El Municipal de Reus només ha vist derrotes des d’aquell llunyà 2003. Botxins n’hi ha hagut de la plantilla actual del Nàstic, com Jean Luc o Ferran Giner i d’altres que ja no hi són com Jesús Perera o Javi Martínez. Cap gol a favor i cinc en contra en cinc partits a la capital del Baix Camp. Molts disgustos i cap alegria.

Al Nou Estadi la història ha estat una mica diferent. El Reus va esgarrapar dos empats en quatre duels. El més recent, la temporada 2012/13, quan un gol d’Álex López – avui grana – al minut 92 va privar una victòria que ja semblava del Nàstic (2-2). L’altra igualada va ser aquell llunyà 2003, en aquest cas a un gol.

El Nàstic va jugar a Primera, mentre el Reus ho feia a Tercera // FOTO: Txema Morera (Diari de Tarragona)
El Nàstic va jugar a Primera, mentre el Reus ho feia a Tercera // FOTO: Txema Morera (Diari de Tarragona)

UNA DÈCADA SENSE DERBIS

Des d’aleshores fins el 2012 no hi va haver ni un sol derbi. Aquella dècada va ser la pitjor pels uns i la millor pels altres. El Nàstic va passar-la al futbol professional des del 2004 fins el 2012, amb un ascens a Primera Divisió inclòs el 2006. Mentrestant, la categoria del Reus era la Tercera Divisió. Sempre ho feia tot per a pujar, però no aconseguia l’ascens.

Fins a quatre vegades consecutives van caure els roig-i-negres al play-off d’ascens a Segona B. Qui la segueix l’assoleix i el Reus va pujar de categoria l’any 2010. Cinc intents després. Dos anys després, va arribar el primer derbi de ‘l’etapa moderna’. El Nàstic, que venia d’un descens de categoria, es va imposar al seu rival (2-1).

FÈLIX PRIETO, L’ÚLTIM (I ÚNIC) HEROI

Un guió massa conegut. L’única – i última – excepció a la tirania grana va ser el 5 de gener del 2003, quan el Reus es va imposar a l’Estadi Municipal. Fèlix Prieto, al minut 80, marcaria l’únic gol del partit. Aquells tres punts no servirien als roig-i-negres per a mantenir la categoria. I és que aquell Reus acabaria divuitè amb 41 punts, a tres de la permanència final.

I sense veure’s les cares amb un rival al que des de la distància observava com pujava a Segona, a Primera i a Segona de nou. El Reus, per primera vegada, va fer-ho també el passat estiu. Possiblement, el de diumenge és un dels derbis amb pronòstic més incert del segle XXI. Del que no hi ha dubte és que és una nova – i guanyada – oportunitat de que l’equip de la capital del Baix Camp acabi amb el malefici.

 

.
.