Sumen més de 400 dianes entre tots dos i prop dels 40 encara tenen benzina. ‘Triguerinho’ i ‘Sellagol’, que només van ser companys a l’inoblidable Vilanova del 2006, són dos dels jugadors més mítics del futbol català al segle XXI
JORDI MESTRES @jordimestres7
Si pensem en sinònims de gol al futbol català durant els últims anys, segurament a més d’un li vindrà al cap Santi Triguero o Marc Sellarès. Desconeguts pel gran públic, dins de l’àmbit més modest són dos autèntics mites. Durant els últims 20 anys han format part de més de mitja dotzena d’equips i allà on han estat han deixat petjada. Triguero, encara en actiu com a capità del Vilafranca, acumula l’espectacular xifra de 305 gols. Sellarès, per la seva part, n’ha fet prop de 175 en una exitosa carrera al futbol professional. Cap dels dos, però, ha oblidat que hi ha vida més enllà del futbol. ‘Triguerinho’ ja fa anys que és professor a l’Escola Pia de Vilanova. De fet, va prioritzar aquesta feina a jugar a Segona B en el seu moment. ‘Sellagol’ exerceix des de la temporada passada com a psicòleg del primer equip del Reus. Aleshores, compaginant-ho amb ser davanter del Morell. Des d’aquesta temporada, exclusivament, ja que es retira. El seu record serà etern.
Què en pensen l’un de l’altre?
ST11: Jo amb el Sella vaig coincidir només un any com a company d’equip al Vilanova. Aquella temporada vam fotre 22 gols ell i 24 gols jo. Des d’aquell any hem tingut una amistat molt maca. Jo l’aprecio molt com a jugador i com a persona i evidentment per a mi ha estat un referent dins del futbol català.
MS9: Però no vam quedar que havíem empatat a gols aquella temporada? Davant de la premsa de FutbolCatalunya me la lies d’aquesta manera! Per a mi vam quedar empatats i va ser un any increïble. Com diu el Santi hem seguit mantenint el contacte. Tenim un profund respecte per la feina. Quan ens trobem i fem unes canyes i tapes i la colla d’ex Vilanova ens ho passem bomba i això no té preu.
Una pena que fos només un any junts, no?
ST11: Ens vam quedar a un gol de la glòria. Per a un club humil com el Vilanova pujar a Segona B hagués estat una experiència extraordinària. Aquell any vam fer bona temporada tant el Marc com jo. Vam tenir moltes ofertes, érem molt joves, i tots dos vam tenir la mateixa oferta del Miapuesta Figueres de Segona B. Ell va escollir aquest camí i jo vaig preferir el de la feina i l’estabilitat a casa. Són dues opcions diferents, totalment respectables. S’ha demostrat que ell va encertar i per la meva part jo crec que també.
MS9: La veritat que sí. Aquell grup tenia uns jugadors excepcionals i ens mereixíem aquell ascens. Si l’haguéssim aconseguit segurament hauríem jugat més anys junts.
I tant si els hi ha anat bé. De fet, són els dos últims futbolistes no professionals en jugar amb la Selecció absoluta.
ST11: Sí, perquè des que va arribar Johan, pobre home en pau descansi, va treure aquesta norma. L’últim vaig ser jo i el penúltim va ser Marc. Tenim un seguit de coincidències a la nostres carrera. Tot i estar només un any junts hem viscut experiències iguals.
MS9: L’esport i el futbol com el sentim és el millor que ens passa. Jo estic a punt de retirar-me i el Santi està allargant tant com pot aquesta vida. Això és únic. Es viuen experiències inoblidables. Desitjo que el Santi segueixi amb aquesta salut i aquest olfacte golejador perquè això s’ha d’estirar. El que es viu al camp és molt bonic.
També són dos exemples de que hi ha vida més enllà del camp. Un professor i l’altre psicòleg.
ST11: Jo ho vaig tenir clar. Tenia ofertes molt bones i de molts diners als 26 anys, però si no estàs a Primera Divisió o Segona A molt contrastat és pa per avui i gana per a demà.M’han educat des de petit en que el primer eren els estudis i també gràcies a això he pogut seguir jugant fins als 40 anys que faré ara. Aquesta compatibilitat m’ha allargat la vida futbolística i per tant no me n’arrepenteixo.
MS9: Lògicament s’ha de ser conscient que és molt difícil arribar a jugar a un nivell que et doni uns estalvis per a tota la vida. La vida del futbolista és curta. El Santi ho va tenir molt clar des de ben jove. Jo vaig optar pel camí de la Segona B durant 10 temporades, però sempre pensant en els estudis per a poder viure bé el dia de demà. En aquest aspecte, és important tenir més coses a part del futbol.
La retirada?
ST11: Jo no ho sé. Cada any dic el mateix, però n’hi haurà un que haurà de ser. Em sento bé, il·lusionat i mentre m’ho passi bé als entrenaments seguiré. El dia que vegi que tot i això no hi arribo seré conscient de deixar-ho. De moment el míster em dóna molta bola i aquí estem, competint.
MS9: Encara no és 100% segur, però aquest any en principi penjaré les botes. Al Reus compten amb mi per a estar al dia a dia de psicòleg i vull donar tot el temps a l’aposta que fan per a mi. Hem arribat al futbol professional, amb partits lluny fora de casa. Hi ha feina per a fer i sento aquesta responsabilitat de poder ajudar el jugador en tot el que pugui. Lògicament, això és incompatible amb seguir jugant. He arribat bé físicament als 36, però deixaré que el Santi arribi als 40 i ja no li faré competència i em retiro. Gairebé segur penjaré les botes.