Les dimensions dels camps, les sancions, els impagaments… Són moltes les dificultats per a un tècnic de Segona B, “feta un fàstic cada vegada més”, segons Natxo González. Ell confia en els pocs projectes que queden i mostra bona predisposició a renovar pel Reus
JORDI MESTRES @jordimestres7
Natxo González va deixar de jugar a futbol als 20 anys per a asseure’s a una banqueta, la seva autèntica passió. Ja ho va deixar clar a la primera part de l’entrevista. Durant tot aquest temps ha buscat projectes convincents, que abans eren més abundants i ara ho són menys. El vitorià considera el Reus com un d’ells i no descarta continuar. Un ascens, això sí, suposaria la renovació automàtica. Natxo detesta i alhora estima la Segona B, categoria que l’ha marcat durant tota la seva carrera. Té el clar objectiu d’abandonar-la. No per a quedar-se a l’atur, sinó per a pujar amb el seu equip. Per a aconseguir-ho, primer, haurà de guanyar a Cornellà. Ser primer garantiria les opcions per a un Natxo González que ja va campionar amb Sant Andreu i Alavés.
A Segona B hi ha camps grans, petits, de gespa natural, artificial… la clau és adaptar-se a les diferents circumstàncies, que no són poques.
Jo mai he entès com pot haver-hi tant de marge de dimensions entre uns camps i uns altres. Al futbol és l’únic esport que passa. Bàsquet, handbol, tennis… tots tenen unes mides establertes. Estem parlant de metres! El tipus de gespa no importa tant. Ara hi ha gespes artificials bones. Els camps petits no afavoreixen l’espectacle i s’hi veu poc futbol sense espais. Amb tot tant comprimit s’ha de recórrer a un altre tipus de futbol.
Desgràcies com les de Marc Sellarès o Jaume Delgado han reforçat en certa manera el vestidor?
L’efecte ha estat més negatiu que positiu. El que li va passar a Marc Sellarès va venir en un moment on ens jugàvem molt, contra el Racing de Ferrol. Era un jugador important, tant futbolísticament com pel seu lideratge. Jaume, un altre líder, capità. Ens ha costat trobar la lectura de partit que ell era capaç de fer. Ens han perjudicat els dos casos.
Els impagaments també han tingut un efecte negatiu?
Indubtablement negatiu. Un treballa per a viure i cobrar a final de mes per a mantenir la família. Lògicament ha afectat perquè la cosa es va allargar bastant. Vam intentar abstreure’ns i centrar-nos en el futbol, però això afecta a la vessant personal i això acaba afectant.
Creu que els equips que no paguen al dia adulteren les competicions?
No entenc el perquè. En el cas del Reus sabíem que era una situació que s’anava a solucionar. Mai hem parlat de mala fe per a no cobrar. No entenc a què es refereixen quan diuen que s’adultera la competició.
Vostè va estar quatre partits a la graderia la temporada passada i dos aquesta per sanció… S’hauria de fer un front comú per a canviar això?
El problema és que no saps quan és el límit. Les expulsions d’entrenadors normalment són per protestes. La d’aquest any per alçar els braços. El més normal seria una advertència prèvia, però venen, t’expulsen i t’has d’estar dos partits a la graderia. No sabem quin és el límit i molts àrbitres no saben controlar la tensió que genera un partit. Hi ha entrenadors de Primera que ho fan i no passa res. S’està arribant a extrems que són delicats, perquè els mateixos extrems mai són bons. Ens sentim una mica atenuats.
Hi ha poca companyonia al gremi d’entrenadors?
No hi ha relació. A mi ningú em consulta quan es pren una decisió sobre el gremi d’entrenadors. Es prenen decisions, però no sé qui ho fa.
Falta informació, doncs?
Mai m’han trucat per a dir-me de reunir-me per a tractar X tema. És un gremi en el que ningú es reuneix ni es parla i no sé perquè. L’única notificació que tinc és la de pagar la quota de cada any i fora.
Una comunicació molt minsa…
No entenc. Em poden cessar a mi o a un altre. Això va així i tots ho sabem. Entre tots els entrenadors ens hauríem d’arropar perquè rebem per totes les bandes.
Quan acaba contracte?
Al juny. M’agrada i no m’agrada tenir contractes curts. Tinc renovació automàtica per un any en cas d’ascens. És difícil agafar un contracte de més d’un any avui en dia.
I més en aquestes categories.
Doncs no sé si és millor tenir-lo així o un llarg, de veritat. Mai se sap. El que sí que és veritat és que els contractes curts no et donen estabilitat. Quan arriba aquesta època de l’any comences a pensar en el teu futur i a preguntar-te pel que passarà.
Vol seguir a Reus?
Estic bé dins d’aquesta categoria, feta un fàstic cada vegada més. Projectes fiables i estables no en queden gaires i jo estic dins d’un dels pocs. Estic còmode i satisfet. A partir d’aquí hem de parlar les dues parts, sense deixar d’estar obert a altres projectes.
Doncs sí. Com parlàvem, amb Natxo González sempre passen coses a final de temporada, s’hi està molts anys i no li agrada canviar. Aquesta és la conclusió.
Quan entro a un club la meva idea inicial és estar-hi com més temps millor. És bo per a la família, per a mi i per conèixer millor on estic. També espero respondre a qui ha confiat en mi amb treball i resultats. Sobretot resultats. Però per aconseguir-los cal una bona feina. Amb aquesta idea un s’aixeca cada dia i no queda una altra. M’agraden els projectes i no estar un any a un lloc i un any a un altre.