L’entrenador del Vilassar de Mar, Manel Moya, analitza a FutbolCatalunya.com la temporada del seu equip, líder del Grup 1 de Primera Catalana a falta de només 5 partits per acabar la Lliga
VICTOR LLUCIÀ @lluci_22
El Vilassar està de dolç. Però aquest estat no es esporàdic, ja que porta sent la dinàmica habitual durant tota la temporada. A falta de només cinc jornades per acabar el campionat de Lliga del Grup 1 de Primera Catalana, els del Maresme són líders en solitari amb 52 punts, després de vèncer el Girona B per 2-0 al Municipal Xevi Ramon. “El Girona B ha incorporat una sèrie de jugadors que li han donat la consistència necessària per un equip tan jove i amb una idea futbolística tan bona”.
Els gols d’Alberto Manga (51’) i Àlex Pompido (82’) van donar els tres punts als locals. “La primera part va ser de tanteig, però a la segona vam anar a pel partit amb molta gent ofensiva i vam tenir més ocasions. Vam poder resoldre bé el partit”, afirma l’entrenador del Vilassar.
UN EQUIP NOU I UN OBJECTIU CLAR
Tot i la bona situació en la que es troben els blanc i vermells actualment, no tot ha estat un camí de roses. “L’equip era tot nou i, per tant, havia d’acoblar-se. Molts futbolistes no havien jugat en aquesta categoria i, juntament amb d’altres més veterans com Manga o Javi González, vam aconseguir formar un grup molt heterogeni”.
Manel Moya reconeix que, tot i que el seu objectiu personal sempre és aspirar al màxim, “al principi era una incògnita. No sabíem com respondrien a una categoria tan competitiva com aquesta futbolistes que havien jugat en categories inferiors, però ho han fet realment bé. Aquest conjunt de joves amb jugadors experimentats ha donat els seus fruits”, sentencia el tècnic del Vilassar.
Després d’un inici dubitatiu – una victòria en els primers sis partits – l’equip va enllaçar deu jornades consecutives sense perdre, que van col·locar l’equip en zona de privilegi. I fins aleshores. “Sabem que per estructura, el club mereix estar a Tercera Divisió. També sabem que assolir l’ascens és difícil, però ho intentarem fins al final. Tant directiva, com jugadors i cos tècnic anem tots a una i treballarem per aconseguir-ho”.
ALBERTO MANGA I MARC MASIP, DOS HOMES CLAU
Alberto Manga, prop de complir els 36 anys, està cremant els seus últims cartutxos de la seva etapa com a futbolista al Vilassar. Segons el seu actual entrenador, Manel Moya, el mitjapunta de Granollers, que ha jugat a Segona i Segona B, “no necessita cap tipus de motivació. Viu pel futbol i té una il·lusió tremenda per jugar. Hi ha joves de 18 anys que no tenen la seva il·lusió. Té unes ganes boges d’assolir l’ascens”.
A més, l’ex del Girona, Badalona i L’Hospitalet, entre d’altres, duu quatre gols aquesta temporada i és una peça clau pel Vilassar. “Físicament no és un jugador molt fort, però té un guant al peu esquerre. És un jugador bàsic per nosaltres en l’estratègia, ja sigui culminant faltes directes, faltes laterals o córners. Un cas similar és el de Javi González, lateral dret de l’equip que, de les 29 jornades de Lliga, n’ha disputat 28, totes elles sortint com a titular. “Té 40 anys i és el primer en arribar als entrenaments. Abans de començar, ell ja està entrenant pel seu compte”.
‘L’home gol’ d’aquest Vilassar de Mar és Marc Masip, que duu 15 gols, dos d’ells des del punt de penal. El davanter del conjunt del Maresme és el segon màxim golejador del Grup 1 de Primera Catalana, només superat pel davanter del Martinenc, Sergi Arranz, que ha anotat 17 dianes. “El vam portar per això, domina bé aquesta categoria. Condiciona molt perquè és molt gran i és un ‘killer’ de l’àrea. És molt difícil de marcar i té bona finalització”, assegura Manel Moya.
EL ‘TOURMALET’ DEL VILASSAR
S’apropen corbes al calendari del Vilassar de Mar. I és que les últimes cinc jornades es presenten apassionants pels del Maresme, que s’enfrontaran a l’Horta (quart classificat), La Jonquera (tercer), Manresa (cinquè), Molletense (últim) i Sants (segon). “Amb aquest calendari final, pot passar de tot. Confiem en nosaltres i sabem que depenem de nosaltres mateixos. Coneixem les dificultats de cada equip i els seus defectes, i intentarem explotar-los”.
La primera pedra al camí és l’Horta. El duel al Feliu i Codina es preveu apassionant. “Fora de casa som el millor equip de la categoria, ja que només hem perdut dos partits. Ens trobem còmodes. Si guanyem l’Horta els deixaríem a 7 punts més el ‘gol average’. Hem d’anar partit a partit”, afirma, prudent, l’entrenador mataroní.
En una possible última jornada d’infart, Sants i Vilassar s’enfrontaran al Camp de l’Energia. “M’agradaria poder assegurar l’ascens abans, però si ens ho hem de jugar aleshores ho treballarem. Sembla que quedi poc però són molts punts encara els que queden per jugar. A més, els nostres rivals també s’han d’enfrontar entre ells”.
Manel Moya, que ja va aconseguir l’ascens a Tercera amb el Vilassar les temporades 1999/00 i 2011/12, afirma que repetir la fita seria “una alegria immensa. Seria el meu quart ascens com a entrenador i em sentiria molt orgullós de l’equip. El Vilassar és el meu equip, estic a casa meva, treballo molt a gust i millor que això no hi ha res. Quan busques reptes i els aconsegueixes és una satisfacció molt gran”, sentencia Manel Moya.