El tècnic, que té tres anys de contracte amb el Badalona, vol salvar la categoria aquesta temporada per a ser gran al nou estadi. Aquest és el seu pla
JORDI MESTRES @jordimestres7
La temporada passada el Badalona va començar a Xàtiva guanyant. Va ser una de les 15 victòries que li van servir al conjunt escapulat per a quedar-se a les portes de la Copa del Rei. Manolo González (Folgoso do Courel, 1979) va ser el gran artífex de l’èxit. Això li va valer per a renovar fins el 2018. Amb tres anys de contracte, té un pla condicionat per la realitat del club. L’explica a Futbolcatalunya.
Ara mateix, a falta de dues setmanes per l’inici de la lliga, com està el Badalona?
L’equip està a un 40%. Hem de portar dos o tres jugadors encara i queda un 60% per a tenir un nivell bo per a competir.
Aquests jugadors quines posicions ocupen?
Gairebé segur seran dos jugadors al davant, un davanter centre i un altre futbolista polivalent, i també un al mig del camp o darrere.
Li preocupen els resultats de la pretemporada?
A nivell de resultats és dolenta. Pel que fa al joc, traient el dia del Masnou, és bona. Tenim bones sensacions. Ens fan poques ocasions i juguem en camp contrari. La temporada passada ens va costar molt més en aquest aspecte. El que hem d’intentar és arribar bé a Xàtiva. La pretemporada no té res a veure amb la lliga.
Aquest canvi de sensacions ve donat per què hi ha hagut més temps per a dissenyar la plantilla?
Sí. Tot i això falten 3 jugadors. La plantilla està més compensada que l’any passat, tant pel que fa als jugadors com a les posicions. Abans depeníem molt de jugadors i sembla que ara no passarà tant.
Diu que depenien molt de jugadors. Uns jugadors en concret?
Ofensivament Abraham, sobretot. També Manu Balda, que va marxar. Hem d’intentar no dependre tant d’un jugador i defensivament tenir més opcions que la temporada passada.
Vostè volia que seguissin Abraham i Marcos?
Esportivament són dos grans jugadors sense dubte. Quan un jugador porta molts anys la motivació igual no és la mateixa que la primera temporada. Els vicis són diferents i, en el cas de Marcos, volia una motivació diferent. A mi em va passar quan entrenava el Juvenil A. Pel que fa a Abraham, econòmicament era inviable. Perdem un jugador diferent, que et venia bé per unes coses però d’altra banda et condicionava el joc.
Li està costant fer la plantilla amb el pressupost actual i trobar substitut a aquests jugadors?
La baixa de Marcos amb Morales la suplim bé. És un gran porter. Em preocupava com estava físicament, però està com un avió. Hem encertat amb aquesta opció. El tema d’Abraham és difícil. Costa trobar un jugador a Segona B amb el seu desequilibri.
Qui pensi que l’objectiu no és la permanència, s’equivoca?
El primer objectiu és arribar a 45 punts el més aviat possible. Costa fitxar jugadors. Som el tercer pressupost més baix de la lliga i el camp tampoc ajuda per a fitxar jugadors. Si el Lleida i el Badalona paguen igual a un jugador, sempre escolliran el primer pel camp.
Parlant del camp, sembla que no començaran la lliga aquí.
Em sap greu pel president, perquè està esforçant-se per a començar aquí. Em sembla un ‘cachondeo’ per part de les autoritats de la ciutat. Un club de Segona B sense grades supletòries no pot ser. Moltes ciutats d’Espanya els hi agradaria estar a aquesta categoria i es matarien per posar aquestes grades.
Si han de jugar a fora, on seria?
Encara no ho sabem. Potser a Santa Coloma de Gramenet.
Això ve donat perquè la ciutat no s’enganxa al Badalona?
Sabem que aquí és una ciutat on el bàsquet ha tirat molt sempre. La Penya ha estat campiona d’Europa i sempre a l’ACB i és normal que tiri. Quan el Badalona feia play–off, la gent anava al Centenari. El que hem de fer amb aquest any és salvar-lo, fent-ho el millor possible, i arribar al nou estadi.
És paradoxal com aquell nou estadi, pel que tant s’ha lluitat, té ara mateix més moviment que l’actual.
No poder jugar a les tardes perquè hi ha focus que no van, el reg, les graderies… Una instal·lació com aquesta no es pot descuidar així. La gent salta i entra a jugar. No ho trobo normal. No m’hi fico, però… A mi no m’agradaria que vingués l’alcaldessa a dir-me com he de jugar, doncs tampoc li puc dir jo.
Quan està previst que el nou camp estigui a punt?
Diuen al setembre del 2016. Més aviat del que s’esperava. És un procés i mai se sap, però esperem jugar-hi la temporada vinent.
Li agradaria ser el primer entrenador del nou camp?
És clar. A Badalona hi estic a gust. Jo sí puc dir que sóc del club. Com a jugador i entrenador. Me l’estimo. Espero, almenys, acabar aquí els anys que em queden de contracte.
A Segona B no són habituals els contractes tan llargs com el seu.
El club m’ho va proposar. Vam arribar a un acord per a què tants anys no sigui una sangria en cas dels dos, per si van mal dades. Hem sortit els dos contents.
Com veu la lliga aquesta temporada?
No m’atreveixo a mullar-me. A dalt han d’estar Hércules, Lleida, Reus, Sabadell, Barça B, inclús l’Olot. Després el Villarreal B, Espanyol B, València-Mestalla, Balears… Tots superiors econòmicament a nosaltres i després el que ens quedarà és lluitar. Per baix, baralla com cada any. L’objectiu és salvar-nos ràpid.
A la lliga hi haurà sis filials i han baixat Barça B i Sabadell. Això canvia el panorama?
Ha baixat el Mallorca B, un filial com el Barça B. El Sabadell ha baixat i ha pujat el Nàstic. Si fa no fa és un canvi de cromos i un partit maco per jugar, que ja m’agrada.
De moment no ha entrenat a un Sabadell, però ha hagut de treballar molt per a dirigir un Badalona.
Puc dir que he entrenat a totes les categories. Benjamí, Aleví, Infantil, Cadet, Juvenil… Vaig tenir sort que a la Montañesa em va anar bé i el Badalona va confiar. El futbol, per desgràcia, sabem com és. Si no funciona en mig any, tot se n’anirà a norris i a començar una altra vegada.
No pensa en res més enllà que la temporada vinent.
No, no, no. En futbol aquest mes cal fer-ho bé. No es pot mirar més enllà. Entrenadors campions a Tercera han tingut problemes per a trobar equip. Per mi, un gran com Manolo Márquez, dels millors de Catalunya, ha acabat al Sant Andreu després de fer un any de bojos al Prat. Tot per tenir una personalitat que avui en dia no s’accepta que diguis les coses com les penses.
Vostè és dels que les diu com les pensa?
Sempre ho intento, però a vegades no pots. T’has de fer valer. Si no al final el que queda malament és l’entrenador.
Amb qui costa més tractar, amb futbolistes o amb directius?
Amb tothom. Has de ser tu mateix. Costa més quan ets nou que et respectin. El respecte te’l guanyes amb la manera de ser i de treballar.
Se sent respectat al futbol català?
Ara mateix sí. La gent que em coneix d’anys té una opinió bona. No em puc portar bé amb tothom.